Avui, 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones,  és un dia per a la reflexió, la denuncia i la sororitat entre dones. Ens volem vives i amb vides dignes! Avui fem una crida a la nostra societat i totes les persones per posar fi a aquesta xacra que a la seva expressió més cruel va suposar l’assassinat de fins a 5 dones a Catalunya i 40 al conjunt del Estat enguany i moltes més agressions físiques, psicològiques, sexuals, simbòliques, econòmiques i institucionals que les dones pateixen dia a dia. Cada dia una dona presenta una denúncia per assetjament masclista a Catalunya. D’ençà que el juliol del 2015 va entrar en vigor l’article 172 del Codi Penal, i fins al 31 d’octubre d’aquest any, els Mossos d’Esquadra han recollit 478 querelles. A Catalunya, 147 dones tenen protecció policial i 14 estan sota la vigilància permanent d’agents.

img-20161125-wa0010-2

Aquest matí, varis representants de l’Assemblea del grup municipal CUP-Poble Actiu han assistit a l’Acte institucional organitzat per l’Ajuntament de l’Hospitalet on es va fer lectura del manifest consensuat per part dels partits polítics   i on es van recollir diverses esmenes aportades per part de CUP-Poble Actiu on vam reivindicar, entre altres qüestions:

  • Més protagonisme per al feminisme
  • Denunciar que les partides pressupostaries no son suficients per eradicar aquesta violència i que han anant disminuint durant els últims anys
  • Destacar les violències simbòliques
  • Posar l’èmfasis a la formació: infància, joventut, cos de seguretat i mitjans de comunicació
Manifest 25-N Ajuntament l’Hospitalet de Llobregat.

Lectura del manifest contra la Violència envers les dones

20161125_092848

20161125_092838

Aquesta tarda, una representació de l’assemblea CUP-Poble Actiu anirà també a la manifestació convocada per col·lectius feministes a les 19 hores de la tarde a les Rambles de Barcelona.

mani_25_n

A més, volem compartir a aquesta espai digital de CUP-Poble Actiu, la nostra adhesió al manifest de CUP Nacional al voltant del 25-N:

Com cada any, l’Esquerra Independentista volem reivindicar el Dia Internacional contra les violències masclistes. I ho farem de manera convençuda, ferma i combativa fins a eradicar qualsevol tipus de violència masclista, perquè ja són 33 les dones assassinades als Països Catalans aquest any, i aquests assassinats només són la part visible de totes les violències masclistes que patim dia rere dia.

Per això és cada dia que cridarem ben fort que no es tracta de morts aïllades, sinó que són l’expressió més brutal del sistema patriarcal i capitalista. Cada crit, cada menyspreu, cada mirada, cada sou inferior pel mateix treball, cada anunci o acudit masclista, cada assetjament són la base que subjecta i perpetua aquest sistema de violència sobre les nostres vides. Violència que no només pateixen algunes dones, «per mala sort», «per males decisions», o perquè «viatjaven soles», sinó que patim totes en cada àmbit de la nostra vida. I no pas per culpa nostra, sinó pel simple fet de ser dones en un sistema patriarcal.

El patriarcat i el capitalisme ens ensenyen i imposen aquest paper de “víctimes” des de ben petites, nenes que esdevenim dones passives que no podem fer altra cosa que acceptar el nostre rol d’objecte, d’esclava domèstica al servei de les necessitats de qualsevol, menys les pròpies. Esperar que no ens matin, assumir la feminització de la pobresa i seguir suplint amb la nostra feina tota la feina reproductiva, amb resignació. Però tenim clar que no ens volem així, que ens volem vives i subjectes de les nostres vides i els nostres cossos, que des del feminisme de classe i combatiu el nostre paper emancipador és la clau de volta per tenir vides que valguin la pena viure.

Les dades sobre violències masclistes entre el jovent són alarmants. Les joves mostren una mentalitat envers les relacions sexoafectives basada en el control i la dependència, reforçada greument a través de les xarxes socials. La violència psicològica és tan o més devastadora que les agressions físiques i cal que estiguem atentes a les aules per combatre-la amb contundència. Per això, exigim eines reals per combatre les violències masclistes quan es presenten als centres d’ensenyament, tant bàsic com superior, perquè les dones poguem ser realment llires durant l’etapa d’ensenyament. Sabem que l’educació és la principal eina per combatre les violències masclistes d’arrel. Alhora, cal que impregnem les aules de feminisme i que exigim un ensenyament coeducatiu que trenqui amb els rols de gènere que ens imposa la societat patriarcal.

No podem esperar res de les institucions: ni polítiques, amb les seves lleis masclistes, ni judicials, que posen en dubte les agressions que patim, ni policials, que ens reprimeixen quan els convé, ja que només han demostrat que no funcionen per tal d’eradicar el masclisme, sinó que el perpetuen. I no podem esperar més, perquè ens hi va la vida, perquè estem fartes que ens matin davant de la indiferència més absoluta, i perquè estem fartes de treballar sense reconeixement, de cobrar menys, de no poder estimar com vulguem, de no poder tornar a casa a la nit soles, de passar por. Ja no tenim por, sinó que passem a l’autorganització feminista, l’autodefensa.

Altres institucions, com l’Església catòlica i la Patronal, també intenten mantenir els seus privilegis a costa de les nostres vides, del nostre treball i dels nostres cossos, però les dones no pensem obeir les seves proclames: desobeirem i combatrem la misogínia de l’arquebisbe Cañizares, que té tota la raó quan diu que el feminisme ataca el seu model de família patriarcal, la de Joan Rosell, que intenta amagar les misèries del sistema capitalista afirmant que el fet que les dones treballem en l’àmbit productiu dificulta que hi hagi treball per a totes, i desobeirem i combatrem cadascuna de les violències masclistes que suporten aquest sistema d’opressió.

Lluitarem com fan les companyes teleoperadores fent vagues contra la precarietat laboral que els imposen amb el nou conveni, com van fer les companyes a Tarragona denunciant que la pressió estètica és masclisme, com les companyes de Palma reclamant un avortament lliure i gratuït. Com les dones de Paicam, (Plataforma d’Afectades per Institut d’Avaluacions Mediques) que són un exemple de lluita per un dret social bàsic, el dret a emmalaltir amb dignitat, com Les kellys, cambreres d’hotel que s’autorganitzen per defensar els seus drets. Com han fet les companyes d’Argentina, Mèxic i Bolívia, cridant que si no valen les nostres vides, que produeixin sense nosaltres, i com fan cada dia tantes dones empoderant-se enfront de cada agressió masclista que patim.

I suportarem la repressió juntes, com sempre, als carrers i sabent que qualsevol canvi només pot anar de baix a dalt, i que l’eradicació dels feminicidis i de totes les violències masclistes passa de manera necessària per l’autoorganització del moviment feminista, l’empoderament i l’autodefensa per part de les dones, i per l’aposta ferma pel feminisme de totes en cada àmbit de les nostres vides.

Ens volem vives i amb vides dignes!
l’Hospitalet de Llobregat, 25 de novembre de 2016