Aquest Pacte, signat per l’Ajuntament de l’Hospitalet, UGT, CCOO i AEBALL, no és una solució prou digna per a les 8.700 persones a l’atur, sense cap tipus d’ingrés i les, aproximadament, 34.000 veïnes de l’Hospitalet que cobren com a màxim el salari mínim interprofessional. CUP-Poble Actiu demana un Pla d’Acció Municipal en proporció al problema i d’exigència a la resta d’administracions, on participin els moviments socials, entitats i col·lectius locals per donar veu a la silenciada pobresa existent a la ciutat

Davant d’una situació de precarietat laboral compartida per la majoria de les veïnes de l’Hospitalet, on la temporalitat a les noves contractacions supera el 87%, així com davant de situacions d’emergència social on gairebé la meitat de les 17.000 persones aturades són de llarga durada i on hi ha, com a mínim, 8.700 persones a l’atur que no reben cap tipus de prestació ni cap ingrés, CUP-Poble Actiu denuncia la manca de contingut del Pacte Local per l’Ocupació i el Desenvolupament Econòmic de l’Hospitalet. Aquest, com la resta de Pactes Locals per l’Ocupació anteriors, torna a ser una oportunitat perduda per apostar des de les polítiques municipals, per donar un impuls real i valent al teixit laboral i social de la ciutat com a motor econòmic, allunyant-se de patrons neoliberals i donant suport a la incipient xarxa d’economia social i solidària de la ciutat.

No només considerem que l’aportació pressupostària de l’Ajuntament (1 milió d’euros per a 3 anys) podria ser més elevada, també considerem que existeix una manca de compromisos des de l’equip de Govern local, amb les classes populars precaritzades i amb la lluita contra les desigualtats socials.

No podem oblidar mai que, segons extrapolacions estadístiques, a l’Hospitalet hi ha al voltant de 9.000 infants en risc de pobresa i que uns 34.000 treballadors i treballadores cobren com a màxim  el salari mínim i que són per tant, treballadors/es pobres amb serioses dificultats per fer front a les despeses mínimes de les seves necessitats bàsiques: des del menjar diàriament, fins a l’habitatge.

No creiem que el Pacte per l’Ocupació sigui proporcional a la gravetat d’aquestes xifres, com segurament tampoc ho van ser els anteriors. Si el Pacte no té l’objectiu de resoldre el problema de l’atur i la pobresa a l’Hospitalet – som conscients que no pot fer-ho, de manera aïllada – el què correspon és que es doni veu a les organitzacions veïnals, a la PAH, als aturats i aturades i a les seves organitzacions, a l’oposició política a l’Ajuntament, a la resta d’organitzacions sindicals, i que es promogui un pla d’acció en proporció al problema i d’exigència a la resta d’administracions.

No estem afirmant que les finances i les competències d’un Ajuntament, que administra el 15% dels diners públics (de mitjana) sobre el territori, puguin solucionar un problema causat pel propi sistema econòmic capitalista. Però sí que és cert que un Ajuntament amb problemes de pobresa crònica entre bona part dels seus veïns i veïnes, ha d’entendre que la propietat privada està carregada de limitacions imposades per la seva funció social, alhora que ha d’exigir a la resta d’administracions les solucions que no estan al seu abast. No veiem a l’Ajuntament de L’Hospitalet esforços en aquest sentit.

Prioritats i manca de visió de gènere

L’elecció està entre una economia que prioritza el màxim benefici dels grans capitals o una economia a favor de la vida, per la plena ocupació amb salaris dignes i amb un sector públic ampli, no només de serveis públics (com la sanitat, ensenyament, ocupació, pensions, part del treball que actualment és domèstic…), sinó també de producció de productes i serveis que es considerin estratègics: banca, recerca, alimentació, construcció, mecànica, electrònica, programes, etc.

El prerequisit per imposar condicions que disminueixin l’atur, cap a la plena ocupació amb salari digne, és l’augment de l’organització i les lluites dels treballadors/es, amb un horitzó polític.

Posar la plena ocupació com a prioritat política, implica totes aquestes qüestions i més: la distribució del treball sense pèrdua salarial, retornar al sector públic els serveis i plantilles privatitzades i ampliar el sector públic, elaborar plans de desenvolupament local i comarcal, eliminar les ETTs, agències privades de col·locació, cadenes de subcontractes, el finançament inicial i sostingut dels plans mitjançant moneda pròpia, banc central, banca nacionalitzada, impagament del deute públic, subordinació de la propietat a la seva funció social, elaborar un sistema fiscal progressiu i actuar contra el frau fiscal dels grans capitals, empreses, burgesia i directius. Mentre no s’arribi a la plena ocupació, suspensió de desnonaments i de talls de subministraments per la situació d’atur, prestació econòmica indefinida fins a l’ocupació o renda garantida ciutadana, actualment en tramitació al Parlament de Catalunya.

Tot això sense perdre de vista la visió de gènere, perquè les dones han sigut i són qui més pateixen la pobresa, els salaris indignes i la manca d’oportunitats de trobar feina. La visibilitat d’aquesta feminització de la pobresa també es troba a faltar al Pacte Local per l’Ocupació i caldria que fos un eix fonamental a totes les polítiques actives de lluita contra la precarietat i per l’impuls de l’ocupació.

D’on venim?

L’agost de 2007 va esclatar la bombolla immobiliària als EUA. Un any més tard va caure Lehman Brothers, un dels bancs més grans del món i es va fer molt evident que esclatava la bombolla immobiliària espanyola (orgull de Rato i Aznar) i que Zapatero i Carme Chacón (com a Ministra d’Habitatge) negaven que existís. L’explosió de l’atur i les reformes laborals de Corbacho i del PP van accelerar la baixada salarial i de les condicions laborals i la privatització dels serveis públics d’ocupació. CIU va votar a favor de les dues reformes laborals. Ciutadans no ho va fer, doncs encara no estava a Les Corts. Després van venir l’atur, la pobresa, els desnonaments, els rescats bancaris, les preferents, el pas de les constructores a d’altres negocis amb l’aval de l’Estat, les retallades, els negocis de Florentino Pérez que he acabat pagant tots/es nosaltres, etc.

L’explosió de l’atur a Catalunya (EPA, enquesta de població activa) va passar del 6,7% al 2007, al 24,6% al 2013 i al tercer trimestre de 2016 està al 14,7% . Les projeccions diuen que al 2020, si no es produeix una nova crisi econòmica, tornarem a les xifres d’atur del 2007. Hauran passat 13 anys des de l’inici de l’actual crisi econòmica i financera. Una crisi d’aquesta durada ha tingut un efecte devastador sobre moltes famílies, doncs moltes d’elles encara no s’han pogut recuperar del cop. Alguns/es nens/es han sofert més d’un desnonament a la seva vida. Les xifres generals d’atur no diuen tota la veritat. L’atur dels menors de 25 anys a Catalunya és del 32,1%, però segurament l’atur dels i les joves a alguns barris de L’Hospitalet és el doble d’aquesta xifra. I l’atur dels i les sense papers ni figura a les estadístiques. Per altra banda, aquestes xifres minimitzen l’atur real, doncs compten com a empleats/des als treballadors i treballadores que no fan jornada complerta (de manera no voluntària), doncs no han trobat cap feina de 8 hores diàries.

Cap a on anem?

La realitat és que l’economia de lliure mercat no crea els llocs de treball necessaris, ni amb les qualificacions veritablement existents. I es va fent cada cop més evident que no els crearà, sigui per les crisis periòdiques o depressions com la del 2008 o sigui per l’èxit en augmentar l’eficiència, l’automatització, la robotització que redueixen llocs de treball. Quan hi ha crisi, acomiaden, quan no n’hi ha, automatitzen. I existeix un abandonament dels estats de les seves obligacions de recaptar impostos de les grans empreses i capitals, i quan es creen diners del no res (com ha fet durant anys la Reserva Federal d’EUA i està fent ara el Banc Central Europeu), s’entreguen a bancs i/o corporacions a interès zero i no s’utilitzen per generar ocupació.

Des del grup municipal CUP-Poble Actiu recordem les nostres línees d’acció política, amb les quals defensem com a màxima prioritat política la lluita contra la fam, l’atur i la pobresa, a l’Hospitalet.

MESURES CONTINGUDES AL PROGRAMA DE CUP-PA

 PLA D’EMERGÈNCIA SOCIAL

1.1 Lluita contra la fam, l’atur i la pobresa

  • Creació de plans d’ocupació atenent les necessitats socials i productives de la ciutat.
  • Prioritzar les dotacions pressupostàries en matèria de serveis socials.
  • Garantir els subministraments bàsics de llum, aigua i gas a totes les famílies i les llars de la ciutat.
  • Garantir l’accés al transport públic als col·lectius amb més dificultats econòmiques de la ciutat.
  • Treballar des de l’Ajuntament de L’Hospitalet per a impulsar a nivell de tot Catalunya l’establiment d’una renda garantida de ciutadania cap a la renda bàsica universal com a mecanisme per a garantir unes condicions de vida dignes per a tothom.

 

1.2 Defensa del serveis públics

  • Fre a les privatitzacions de serveis públics i recuperació progressiva de la funcions suprimides per les retallades.
  • Remunicipalització i gestió directa dels serveis públics locals. Executar els serveis públics a través d’entitats públiques i no pas del sector privat.
  • Recuperar els serveis públics externalitzats en mans privades i crear ocupació de qualitat.
  • Lluita activa contra les polítiques d’austeritat.
  • Desobediència ciutadana i institucional contra la nova Llei de Reforma Local (LRSAL) que arrabassa competències als municipis.

 1.3 Habitatge

  • Garantir l’accés a l’habitatge. Potenciar el lloguer social, públic i assequible per a tothom. Crear una borsa municipal de lloguer social.
  • Elaborar un cens dels pisos buits com a instrument per a gestionar l’accés a l’habitatge en el marc d’un pla d’habitatge municipal. Aquest cens ha de ser de caràcter públic i ha d’estar a disposició d’un grup de treball on participin representants de l’Ajuntament, les plataformes en defensa de l’habitatge (com ara les PAH), associacions veïnals, advocats i advocades del torn d’ofici i tècnics de l’oficina de l’habitatge.
  • Declarar l’Hospitalet com a ciutat lliure de desnonaments. Creació de la Comissió de Prevenció dels desnonaments per a garantir que no es produeixi cap desnonament per motius econòmics. Paralitzar els desnonaments forçosos (hipoteques, lloguers, recuperació o enderrocament).
  • Establiment de convenis amb els jutjats per exigir informes previs de serveis socials sobre l’existència d’una alternativa de reallotjament i dret a l’habitatge.
  • Recuperació per al mercat del lloguer social, públic i assequible per a tothom dels habitatges buits propietat de la banca, empreses promotores,immobiliàries i fons d’inversió en compliment de la moció aprovada en el ple de l’ajuntament el gener del 2014.
  • Creació de mecanismes que permetin un lloguer just en el lliure mercat i incentivar alhora els propietaris particulars que cedeix

 

1.4 Auditoria Ciutadana del Deute

  • Transparència en la gestió municipal i rendició de comptes. Auditoria ciutadana dels comptes públics municipals. Rendició pública dels comptes de l’Ajuntament de l’Hospitalet per tal de conèixer i avaluar la gestió de les despeses i ingressos de la Hisenda Local.
  • Prioritzar donar cobertura a les necessitats de les persones abans que fer el pagament del deute als bancs.
  • Alliberar recursos per posar-los a disposició de les necessitats socials de la ciutat.
  • Acabar amb l’opacitat informativa en matèries pressupostàries i facilitar tota la informació a la ciutadania així com promoure la seva implicació.
  • Creació d’un Observatori Ciutadà Municipal.

 1.5 Lluita contra la discriminació

  • Defensa dels drets fonamentals de totes les persones al marge del seu origen, situació administrativa, edat, religió, gènere i orientació sexual.
  • Accés universal als serveis públics per a totes les persones empadronades al municipi al marge de la seva situació administrativa.
  • Dret a l’empadronament sense restriccions de les persones migrades com a mecanisme per a garantir l’accés universal als serveis bàsics de salut, educació i serveis socials. Generalitzar la pràctica de l’arrelament de les persones migrades sense exigir el requisit d’un contracte de treball –el més difícil  d’assolir actualment- per facilitar la seva regularització o renovació de papers.
  • Promoure un canvi en la legislació que permeti estendre tots els drets polítics a la totalitat de la ciutadania perquè puguin exercir el seu dret de sufragi.

 

OCUPACIÓ DIGNA: PER UNA ECONOMIA AL SERVEI DE LES PERSONES

Des de la CUP-Poble Actiu proposem:

  • Remunicipalització i gestió directa dels serveis públics. Recuperar els serveis públics externalitzats en mans privades i crear ocupació de qualitat.
  • Compromís amb l’estabilitat laboral. L’Ajuntament ha d’assumir com a pròpia la lluita per acabar amb la temporalitat en la contractació que efectua el propi ens local. Així mateix, l’Ajuntament ha d’exigir el compliment d’un compromís amb l’estabilitat laboral a les empreses que se subcontractin, mentre que no es recuperi la gestió directa municipal d’aquests serveis. I, endemés, ha d’incloure una clàusula d’obligat compliment en relació a les condicions salarials i d’estabilitat laboral per a totes les empreses que es presentin als diferents concursos impulsats des de l’Ajuntament.
  • Establir un criteri i fixar una clàusula en els contractes d’arrendament de serveis que determini que l’incompliment de la normativa laboral vigent sigui causa de rescindir el contracte amb l’empresa contractista.
  • Pla estratègic de re-organització del sector públic atenent a les necessitats socials, productives i econòmiques del municipi. L’Ajuntament com a motor per a la creació d’ocupació de qualitat i donar servei a les necessitats bàsiques de la gent en l’àmbit de l’educació, les cures, l’atenció a les persones dependents i el medi ambient.
  • Evitar l’explotació laboral i les condicions de treball precàries a la nostra ciutat.
  • L’Ajuntament ha d’establir mecanismes d’inspecció laboral a les empreses que operen a la ciutat. Aquesta mesura ha de permetre expedientar i, si escau, sancionar a les empreses que no respecten els drets dels treballadors, cal una protecció especial en el cas de les persones nouvingudes, que sovint són sotmeses a la sobre-ocupació i a un treball que posa en perill la seva salut i la seva dignitat personal. Assumpció institucional d’un paper actiu en la defensa dels drets dels treballadors i les treballadores.
  • Impulsar i desenvolupar l’assemblea d’aturats/des.
  • Treballar per donar a conèixer els drets laborals i el paper del sindicalisme, especialment entre el jovent de la ciutat, així com la història de les lluites i les conquestes obreres, per enfortir la consciència de classe i la defensa dels drets de la classe treballadora.
  • Supressió del sistema gerencialista municipal que reprodueix l’estructura empresarial neoliberal dins els organismes públics municipals amb l’únic objectiu de servir a interessos particulars tot procurant afeblir els serveis públics, la precarització del treball i privatitzar aquests serveis públics en favor de grups d’interès determinats. El sistema gerencialista duplica estructures i provoca despeses com ara les figures dels gerents, directors generals i caps d’àrea. En contraposició proposem la creació de llocs de coordinació no gerencials, la superació dels sistemes unipersonals, consells tècnics amb participació de les assemblees tècniques . El que sigui polític ha de ser debatut i sota control popular i el que és tècnic fora dels òrgans polítics i treballat des de l’horitzontalitat.
  • Ajudes als treballador/es autònom/es, fent de pont amb les entitats de crèdit que fomentin una banca ètica.
  • Potenciar l’economia social i solidària. Afavorir el comerç just i de proximitat.
  • Donar suport a la distribució de productes ecològics i de proximitat. Promoure el proveïment de quilòmetre zero. El municipi ha de cedir locals municipals per als productors agrícoles de proximitat i ha d’incentivar l’establiment de mercats municipals agroecològics.
  • Prioritzar la contractació d’empreses cooperatives i establir criteris i condicions referents als drets laborals a l’hora d’adjudicar les contractacions.
  • Recuperar solars, locals, espais i equipaments en desús per rehabilitar-los per a empreses i emprendedor/es locals. Aposta per l’impuls de l’emprenedoria social, cooperativa i col·laborativa.
  • Facilitar les eines pel desenvolupament de les iniciatives de l’economia social i solidària. Facilitar assessorament tècnic i formació continuada exercint una funció relacional amb les diferents àrees de l’Administració.
  • Creació de fons socials municipals per a l’economia social i cooperativa.
  • Fomentar els mercats municipals i mercadals en detriment del model de centres comercials i mercats que giren al voltant de supermercats.
  • Impulsar un sistema financer popular i ètic subjecte al control democràtic de la població, per exemple: una caixa d’estalvis pública municipal o mancomunada entre diversos municipis.
  • Desplegar una política d’hisenda municipal basada en la justícia redistributiva i una tributació progressiva. Política fiscal progressiva. Promoure uns impostos justos que permetin garantir serveis públics de qualitat als veïns i veïnes,tendint a ser el màxim de progressius possibles, de tal manera que s’exigeixi un major esforç fiscal a aquelles persones amb majors recursos econòmics.
  • Aplicar descomptes i exempcions de taxes i impostos municipals a les persones desocupades que no cobrin prestació o que cobrin una prestació baixa o assistencial.
  • Augmentar els criteris progressius dels impostos municipals i suprimir determinats serveis que no siguin essencials o gravar-los fortament a través de taxes. Eliminació d’exempcions a les grans empreses.