El 24 de gener, CUP-Poble Actiu presentarà al ple municipal dues mocions: Moció per l’adhesió amb el manifest ‘Casa Nostra, Casa Vostra’, que vol obrir les portes dels municipis per a l’acollida de les persones refugiades i migrades; I en segon lloc, una moció sobre la remunicipalització de la gestió de l’aigua a l’Hospitalet.

«Si l’aigua cau, tot floreix», deia Manuel de Pedrolo. I ho deia perquè l’aigua és un bé escàs i valuós, imprescindible per a la vida, que fins i tot va ser declarada un dret humà per l’ONU al 2010. Malgrat tot l’aigua, avui, a casa nostra i des de ja fa temps, és bàsicament una font de negoci milionari per a uns pocs. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Agbar controla el subministrament domiciliari de l’aigua mitjançant l’empresa mixta Aigües de Barcelona (Agbar 70%, Criteria –La Caixa- 15% i participada per l’AMB amb un 15%). Juntament amb Aigües de Barcelona, també SOREA -filial d’Agbar- participa del repartiment de les concessions privades de la gestió de l’aigua.

Durant aquests primers anys de legislatura municipal no s’han pogut constatar passos evidents, ni per part del govern metropolità, ni del govern municipal cap a la internalització del servei de subministrament d’aigua en baixa.

Així comença el redactat de la moció que, finalment, presentarem conjuntament amb el grup d’ICV-EUiA-Pirates el proper Ple municipal (24/01/2017).  Per llegir la moció sencera, feu click aquí.

Defensem aquesta posició, perquè estem segures que la gestió directa municipal de l’aigua suposa un munt d’avantatges com ara: 

  1. Control popular de la gestió de l’aigua: L’aigua és un bé essencial que afecta a la vida de les persones i als ecosistemes. Per això les entitats que treballen dins del sector, les Associacions de Veïns/es i les classes populars podran participar de la presa de decisions i exercir control directe sobre el preu, inversions, manteniment de la xarxa, etc.
  1. Aigua de major qualitat i a menor preu: Amb la gestió directa, el que ara són beneficis milionaris que es queden les empreses, seran diners que serviran per garantir una millor qualitat de l’aigua i del servei, la millora de la xarxa i preus més assequibles per la població.
  1. L’aigua per a tothom: En tant que l’aigua és un bé comú i ha estat declarada un Dret Humà indispensable per a la vida, la falta de recursos econòmics de les famílies de les classes populars no pot ser un motiu de tall del subministrament. Això només serà possible amb una gestió pública i directa, enlloc d’una gestió basada en els beneficis/guanys econòmics. 
  1. L’Ajuntament, com a institució més propera a la ciutadania i les persones, ha de tenir el control directe dels béns imprescindibles per a la vida i mantenir-los al marge de la mercantilització.
  1. Sostenibilitat ecològica: Els recursos hídrics no poden estar sotmesos a la dinàmica empresarial privada ni gestionats de forma deslligada de l’aigua per ús de boca. Per això, la gestió tindrà en compte la salut dels ecosistemes alhora que s’establiran preus progressius per consum, gravant l’ús de piscines, equipaments turístics, segones residències, grans indústries, etc. I duent a terme una gestió integral del cicle de l’aigua.
  1. Els drets laborals dels treballadors/es: Com operaris/es municipals, els treballadors/es estaran sotmesos/es al règim públic que garanteix millors condicions i menor precarietat. 
  1. Sobirania sobre el territori: La construcció d’un nou país i societat no és possible mentre els béns bàsics i fonamentals per a la vida, com l’aigua, estiguin en mans d’empreses privades transnacionals, que tenen com a objectiu el seu benefici empresarial privat a costa d’exhaurir els nostres aqüífers.

Per tot això, proposem aquest acords al ple municipal:

PRIMER.- Instar el Parlament de Catalunya, el Govern de la Generalitat i el Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a garantir l’accés universal i assequible a l’aigua i el sanejament, prioritzant els usos domèstics i ambientals i determinant els sistemes d’abastament, sanejament i de distribució d’aigua com a béns comuns i com un servei que atén un Dret Humà essencial per a la vida i, per tant, com a estructures d’estat no objecte d’afany de lucre i no privatitzables.

SEGON.- Reclamar l’estudi sobre la viabilitat de la municipalització de l’aigua a l’Hospitalet de Llobregat, que va ser fruit dels acords aprovats pel ple d’aquest Ajuntament en la seva sessió del 27 d’octubre de 2015 i que fixaven com termini per a l’emissió d’aquest estudi el mes d’abril del 2016.

TERCER.- Donar suport a la línia de treball i d’estudi envers la gestió pública directa i integral del cicle de l’aigua, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, de la que forma part l’Ajuntament, valorant sempre la seva oportunitat, pertinència i viabilitat, tant tècnica com econòmica, social i ambiental.

QUART.- Instar l’Àrea Metropolitana de Barcelona i traslladar el suport de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, a dotar pressupostàriament a aquesta línia de treball i d’estudi per elaborar els informes tècnics i/o jurídics necessaris, així com a calendaritzar les actuacions i mantenir informats tots els grups municipals involucrats dels avenços.

CINQUÈ.- Instar l’Àrea Metropolitana de Barcelona a que, dins d’aquesta línia de treball, s’inclogui una anàlisi específica per a promoure noves formes de funcionament que garanteixin la transparència, la informació, la rendició de comptes i la participació ciutadana efectiva, incloent mecanismes de participació que comptin amb persones i col·lectius especialitzats en la qüestió.

SISÈ.- Instar el Govern de la Generalitat i el Departament de Territori i Sostenibilitat a:

  1. Que retiri els seus recursos al TSJC contra les sentències que anul·len la concessió de gestió a Acciona sobre ATLL.
  2. Que recuperin de manera immediata tot el que suposa la gestió del sistema ATLL i que tornin a crear una empresa pública per a la seva gestió o que resti integrada dins l’Agència Catalana de l’Aigua de manera transitòria.
  3. Que instin aquesta nova empresa pública a la creació d’un reglament que contempli els espais necessaris de participació ciutadana que facilitin els mecanismes imprescindibles de transparència, control municipal i també de control ciutadà.
  4. Que emprin tots els recursos legals que estiguin al seu abast per a penalitzar totes les irregularitats detectades per l’Oficina Antifrau de Catalunya.
  5. Que facin públic el calendari de la recuperació de la gestió pública d’ATLL.

SETÈ.- Organitzar una audiència pública a l’Hospitalet de Llobregat per sotmetre a informació i debat ciutadà el model de gestió de l’aigua a la ciutat, que compti amb la presència de persones i col·lectius especialitzats en la qüestió, així com dels agents que actualment gestionen el servei.

 VUITÈ.- Donar trasllat d’aquest acord al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a la plataforma Aigua és Vida, a l’AMB, als grups polítics metropolitans de l’AMB, al Departament de Territori i Sostenibilitat, a ATLL Concessionària de la Generalitat de Catalunya i a la Diputació de Barcelona.


#VolemAcollir

En segon lloc, també defensem l’aprovació de l’esperit i contingut del manifest Casa Nostra Casa Vostra. Com grup municipal, la CUP-Poble Actiu ha aconseguit aconseguit introduir dins del redactat dels acords de la pròpia moció, alguns punts que només es contemplaven a la part expositiva del text. Cercant d’aquesta manera,  dotar de més força aquesta adhesió.

Manifest Casa Nostra Casa Vostra:

Catalunya ha estat sempre terra d’inclusió, però no podem oblidar que en molts moments també hem estat rebuts en altres terres. A Catalunya convivim amb persones de la resta de l’Estat, persones de totes les cultures, de tots els països i de totes les creences.

Més de 290 milions de persones han hagut de desplaçar-se forçosament de casa seva per conflictes armats, vulneracions dels drets humans, canvi climàtic i pobresa. Des de l’any 2000, i per culpa de les polítiques europees de blindatge de les seves fronteres, més de 32.000 persones han perdut la vida intentant creuar el Mar Mediterrani, que s’ha convertit en un immens cementiri . L’any 2016 ha estat un dels més mortífers.

Els estats membres de la Unió Europea, lluny d’oferir una solució a la situació, han restringit encara més el pas de les persones fins a tancar les fronteres i Europa s’ha consolidat com una gran fortalesa. N’entren amb comptagotes i qui ho aconsegueix ho fa jugant-s’hi la vida i buidant-se les butxaques en favor de les xarxes de tràfic de persones. Un cop arriben als nostres pobles i ciutats, corren el perill dels CIE l’exclusió i el racisme. Aquestes polítiques de la UE incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran intentant arribar perquè els motius que les empenyen a fugir són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.

El 2015, l’Estat espanyol es va comprometre a rebre 10.772 persones refugiades en un termini de dos anys. Malgrat les pèssimes condicions en què es troben aquestes persones, aquest compromís s’està incomplint a hores d’ara. D’aquesta manera, el govern espanyol, conjuntament amb altres estats europeus, vulneren sistemàticament el Dret internacional així com els compromisos adquirits amb la signatura de la Declaració Universal dels Drets Humans o la carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea (UE), entre d’altres. L’acord entre UE i Turquia n’és un exemple flagrant.

Les competències en polítiques d’asil són estatals, però creiem que Catalunya i les seves institucions han de donar una resposta més clara i contundent davant el desplaçament forçat de persones més gran des de la II Guerra Mundial. Catalunya té competències en polítiques d’acollida i podria aplicar mesures per millorar-les i enfortir-les des d’ara mateix.

Per tot això, davant la inacció de l’Estat espanyol, fem una CRIDA A LES INSTITUCIONS CATALANES A:

  1. Actuar definitivament davant d’aquesta situació tal com reclama la ciutadania perquè Catalunya sigui terra d’acollida.
  2. Garantir la inclusió i el desenvolupament social digne de les persones migrades a Catalunya i comprometre’s a aplicar mesures contra el racisme, la xenofòbia, la LGTBIfòbia i la violència masclista.
  3. Defensar el dret a la lliure circulació de les persones, tal com queda recollit a l’article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
  4. Treballar per eradicar les causes d’injustícia, violència estructural, guerra i vulneració dels drets humans en origen que són l’arrel dels moviments forçats o no desitjats de població. I en aquest sentit, fomentar la cultura de pau. Demanem que s’assumeixin compromisos immediats.

I ANIMEM LA CIUTADANIA a organitzar-se, mobilitzar-se i fer sentir la seva veu per tal d’aconseguir una conscienciació col·lectiva que afavoreixi el canvi d’actitud de les institucions en relació amb l’anomenada “crisi migratòria” que actualment viu la Mediterrània.

*Aquest darrer punt està literalment extret d’una declaració del Parlament de Catalunya l’any 1995, en el context de la guerra dels Balcans.

Per signar aquest manifest fes click aquí.

Per llegir la moció sensera, fes clik aquí.