Intervenció íntegra de Khristian Giménez, regidor de CUP-Poble Actiu l’Hospitalet al Debat de l’Estat de la Ciutat de l’Hospitalet de Llobregat. (Ple extraordinari 24/03/2017)

Primer de tot, volem començar la nostra intervenció, matisant el propi nom d’aquest Debat. I és que no existeix un únic estat de la ciutat. A l’Hospitalet conviuen moltes realitats i la nostra percepció, com projecte polític format per persones de gairebé tots el barris de la ciutat i que trepitgem el carrer a diari (a les nostres AMPAs, associacions culturals, veïnals, ateneus, sindicats, moviments socials, etc) és que precisament la majoria dels nostres veïns i veïnes, la seva realitat, la seva precarietat, les seves dificultats per accedir a l’habitatge, a la feina, a un sou digne, a la sanitat universal, es troben totalment invisibilitzades, silenciades, amagades. Poc o res hem sentit sobre elles, durant el seu discurs, alcaldessa.

És per això que des de la CUP-Poble Actiu, avui, volem aprofitar aquesta tribuna pública per continuar denunciant les desigualtats socials creixents als barris i districtes de la nostra ciutat. Però també i amb la mateixa força, seguir denunciant les polítiques públiques que defensa el PSC, perquè segons la nostra opinió, ben lluny de suposar una compensació de les desigualtats, el que fan és incrementar els problemes. Els barris del Nord de la ciutat, semblen avocats a viure subsidiats pels barris del Sud. Aquesta és una lògica perversa.

La seva inacció com a equip de Govern, per a intervenir efectivament sobre aquesta realitat, allunya més encara la vida als barris del Nord i del Sud, del que ho fan les pròpies vies del tren que els separen.

Tornant a les paraules de Núria Marín… Darrere de la imatge que ara mateix ha volgut projectar l’Alcaldessa, amb un discurs buit de contingut, però ple del fum propi d’un manual de màrketing, existeixen realitats ben diferents: Sous de misèria, explotació laboral, situacions d’atur cronificades, joves sense cap esperança en el seu futur, manca d’oportunitats i al centre de totes les desigualtats, les dones… sempre les dones.

I davant tot això, una administració local desbordada i incapaç d’assumir des de Serveis Socials (per exemple), la muntanya de casos que cada dia els hi arriben, amb  una situació d’extrema emergència. Vides de persones, famílies i menors que es troben a més a més amb la situació d’haver d’acreditar la seva pobresa, amb tot un  periple de tràmits burocràtics que fan encara més difícil, allò que hauria de ser una prioritat absoluta d’aquesta administració: oferir solucions dignes i reals a qualsevol persona que necessiti casa, menjar, recursos… I no ho diem només nosaltres, vostè mateixa, alcaldessa, ho assenyalava a la conferència que oferia el passat mes de gener: “Tot el que li passi als nostres ciutadans és competència nostra”, va dir. Bé, assumint doncs el seu compromís i acceptant que tot allò que els hi succeeix a les nostres veïnes és competència municipal: Com explica llavors les derivacions habituals des de Serveis Socials, cap a les entitats socials i les ONGs de la ciutat, quan la situació d’aquestes veïnes (legal, administrativa o de qualsevol altre caire) no encaixen dins les “credencials de veïna pobre amb drets”?. O perquè no tenen cabuda (ni tan sols per ser escoltades) les veus discrepants d’una part del veïnat, amb el seu projecte de futur urbanístic de la ciutat?

Les veïnes de l’Hospitalet tenim grans reptes per endavant. Reptes que precisament es faran més grans i difícils de superar, amb la visió i model de ciutat que l’equip de Govern del PSC vol seguir desenvolupant.

Dit això i explicant que la nostra prioritat sempre serà la lluita contra la pobresa, la desigualtat i les injustícies socials, a continuació explicarem quins reptes identifiquem com a claus per al futur immediat de la nostra ciutat.

Estem parlant del repte de recuperar l’espai públic per a les veïnes. I fer-ho, des de la situació actual de massificació i densitat de població que fa que la manca d’espais condicioni molt negativament la vida de les persones als nostres barris. Davant aquesta necessitat d’obrir espais, de rebaixar la càrrega urbanística, el seu equip de Govern proposa un Pla Director Urbanístic Granvia-Llobregat que obre la porta a la construcció de fins a 26 gratacels, amb tot el que això comportaria: més trànsit rodat, més contaminació, més consums… Vostès recepten benzina per a acabar amb l’incendi.

La nostra postura és molt clara des d’abans d’entrar a l’Ajuntament: ens oposem frontalment a aquest pla director urbanístic. Tenim motius de sobre per mantenir aquesta postura: primer de tot, per l’opacitat amb la que s’ha dut a terme tot el procés. Sense participació real dels barris i veïnes afectades. Segon, perquè tal i com està plantejat, suposa un greu atac al medi ambient (no només de la nostra ciutat) i el final de l’última zona agrícola, però també de tot el corredor del Llobregat i dels ecosistemes únics del Delta del riu Llobregat.

Des de la CUP-PA, creiem que l’únic objectiu d’aquest pla és aconseguir les quotes d’edificabilitat previstes que beneficiaran a interessos privats, per sobre de les necessitats reals de les veïnes de l’Hospitalet.

I ara, lleguiré un extracte del comunicat de la plataforma veïnal No Més Blocs per aportar els principals motius de perquè cal aturar ja el PDU-Granvia Llobregat:

“Al PDU Granvia no es computa cap equipament públic com són escoles, residències per a la gent gran i d’altres, que aquesta ciutat necessita. Tampoc es valora que l’augment de l’activitat residencial i comercial a la zona, suposarà un greu impacte a l’estil de vida dels barris del voltant, especialment a Bellvitge.

El regidor de Planificació Estratègica de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Francesc Belver, no s’ajusta a la veritat, quan li diu a la ciutadania que amb l’execució del PDU es guanyen zones verdes, quan el que es guanya en realitat són requalificacions com a zona verda, sense que aquestes zones requalificades hagin de patir cap alteració en la seva composició, ni siguin en realitat cap zona verda, però que serveixen per justificar la pèrdua real de sòl qualificat com a parc urbà, que estableix el Pla General Metropolità i que passa a requalificar-se com a edificable.

Quan ens oposem al PDU-Granvia, també  tenim elements de valoració amb la comparativa entre les expectatives creades per la Plaça Europa i que el temps ha demostrat fallides: en aquests moments existeixen almenys 11 parcel·les de la Plaça Europa requalificades i preparades per a edificar-hi gratacels, que continuen encara sense inversors disposats a aixecar-hi res, per falta de demanda.

Existeix també un excedent de pisos i oficines en mans del Sareb, del que desconeixem la superfície total. És difícil concretar la inversió real total de tot el complex, citant els càlculs fets des de la plataforma ciutadana No Més Blocs, s’estima que entre inversió pública i privada podria suposar més de 3000 milions d’Euros, que segons dades facilitades per l’Ajuntament, han servit per la instal·lació d’unes 93 empreses, tot i que només 20 d’aquestes tenen el seu domicili fiscal a l’Hospitalet, en una superfície total de 334.000 m2, dels quals 168.533 m2 corresponen a habitatges, 152.342 m2 a oficines i 39.685 m2 a hotels.

Les dades d’ocupació registrada a l’Hospitalet, confirmen que aquesta reforma urbanística no ha sigut el motor econòmic que ens va vendre l’equip de Govern prèviament.

La Plaça Europa ens ha deixat joies com els habitatges de les 3 Torres Europa, construïdes per 540 milions d’euros per Martinsa Fadesa, declarada en fallida i amb un deute de 5.800 milions d’euros a repartir entre Sareb, Bankia i administracions públiques vàries. La Torre Realia, construïda per 129 milions d’Euros per la immobiliària Realia, participada per FCC Fomento de Construccions i Contractes, Bankia i Sareb. La Torre Copisa, construïda per Copisa per 25 milions d’euros, una de les promotores de la Plaça Europa. La Torre Puig, construïda per 90 milions i ara en venda per 50, propietat de Catalunya Caixa, entitat bancària amb directius acusats i pendents de sentència, com el socialista Narcís Serra, i que va ser recapitalitzada durant el rescat bancari amb 12.000 milions d’euros i venuda al BBVA per 1.200 milions”.

(Fi de la cita)

Khistian Giménez, instants abans de començar el Debat de l’Estat de la Ciutat amb la samarreta de No Més Blocs

Per què aquest equip de Govern s’obstina a repetir les mateixes errades del passat, un cop i un altre? Per què no hem après la lliçó que la història ens ha ensenyat? Serà que hi ha altres interessos que no es veuen a primera vista?

Tot i que la Generalitat ha donat el primer pas per a l’aprovació del PDU-Granvia, no es confiïn gaire, la batalla no està guanyada. Farem tot allò possible (i allò que pugui semblar impossible, també), amb les eines que tenim al nostre abast: la lluita al carrer, la política institucional i fins i tot judicialment, per aturar aquest Pla que condicionarà per sempre el futur de l’Hospitalet. El barris de l’Hospitalet, van parar una cop un atac similiar de sobre-edificació, i ara ho tornaran a repetir.

En aquest mateix marc, en el qual vostès utilitzen l’urbanisme com a eina de gestió i no com a filosofia per a millorar la qualitat de vida de les veïnes de l’Hospitalet, s’emmarca també el Districte Cultural.

El Districte Cultural, producte del procés pseudoparticipatiu LHon, és abans de tot una operació de “city branding” (màrqueting de ciutat) que té per objectiu crear una imatge atractiva per a grans empreses i inversors internacionals. Aquesta és la veritat.

Aquest tipus de projectes d’economia creativa, es presenten com a estratègies de creixement, però en realitat a molt pocs llocs del món han servit per a crear llocs de feina durant la crisi. Diverses recerques demostren que plans similars, com el 22@ de Poblenou o aquells duts a terme a ciutats de passat industrial com Berlin o Glasgow, no han estat capaços de compensar la pèrdua de llocs de treball del sector industrial per més “creatius” que hagin estat els seus governs. Aquesta evidència fa pensar que el govern del PSC només intenta guanyar temps, davant la falta d’idees per dinamitzar l’economia local.

La seva “regeneració cultural i econòmica” és pura retòrica, totalment allunyada de la realitat de les veïnes de l’Hospitalet.

Però si no és capaç de generar llocs de feina i tampoc es tracta d’un procés participatiu que atengui a les necessitats de la gent, què hi ha darrere del Districte Cultural? L’Alcaldessa Nuria Marín ho ha expressat a diverses entrevistes: “Donarem totes les facilitats perquè ells (els hotels) puguin venir”. Aquest és el veritable objectiu: fer de l’Hospitalet un gran hotel low cost. El Districte Cultural no busca potenciar la cultura de la gent de l’Hospitalet, sinó la cultura del turisme massiu: festivals, congressos, pisos turístics i oci tutelat des del govern local. Aquesta mercantilització de la ciutat, mitjançant el turisme low cost ja ha començat a barris com Collblanc – la Torrassa i Santa Eulàlia principalment, on el setge de les immobiliàries està creant molèsties entre veïnes, a més a més de desplaçaments forçats, a causa de les pujades de lloguers de locals i habitatges.

No podem permetre que aquest equip de Govern segueixi venent la nostra ciutat a trossos. Per això fem una crida: El moviment veïnal haurà d’organitzar-se de nou i parar-li els peus al PSC i a tots els seus plans especulatius.

Nosaltres defensem la democratització de la cultura i el lleure, una socialització autogestionada de l’espai públic, no tutelada per les administracions públiques ni pels partits polítics i, encara menys, per grups privats inversors que únicament cerquen obtenir rendes monopolitzant espais i sense atendre les necessitats reals de les persones. Per nosaltres la recuperació i gestió comunitària de Can Batlló (antic polígon industrial abandonat, al barri de la Bordeta), constitueix tot un referent internacional de com sí que existeix i sí que és possible un urbanisme per a les persones i les seves necessitats.

És sorprenent la manca de voluntat política i l’oportunitat perduda per aquest Govern local, per a promoure la participació activa i directa de la gent, per impulsar un procés de veritable recuperació i apropiació popular de les manifestacions culturals i de la producció cultural de la ciutat, per potenciar el teixit associatiu dotant-lo de recursos per al seu creixement autònom, per promoure noves fórmules de gestió directa i comunitària dels equipaments, per rehabilitar naus industrials abandonades per a projectes cooperativistes locals, en definitiva, per humanitzar una part important de la ciutat.

Durant la seva conferència anual, l’alcaldessa va assegurar que: “l’Hospitalet aspira a la centralitat econòmica, cultural, educativa i metropolitana” i que “Hi havien 400 empreses d’economia creativa que donaven feina a unes 4.000 persones i facturaven 600 milions d’euros”. Si volem atraure a totes les empreses creatives del món, a través de les bonificacions fiscals, després quan s’instal·len a L’H no podem parlar de l’impacte que tenen a la ciutat, a partir de les recaptació d’impostos. És totalment contradictori. Els beneficis que produeixen són absolutament privats i les xifres de facturació i contractació (més enllà de les condicions laborals), són totalment alienes a les veïnes de la nostra ciutat.

Reparteixen la facturació entre les veïnes de la ciutat? NO

Reben bonificacions fiscals atractives per mudar-s’hi? SÍ

Tenen alguna obligació de contractar habitants de l’Hospitalet? sembla que NO

Des de l’Ajuntament tenim algun mecanisme propi per assegurar-nos que des d’aquestes empreses no es precaritza, es respecten els drets de les treballador@s, es fomenten unes condicions laborals de dignitat? NO

El segon gran repte de la ciutat, molt vinculat a tot el que hem dit fins ara, és l’habitatge. Cal aturar el procés de gentrificació i expulsió de veïnes com a conseqüència del creixement de l’interès del sector turístic i dels fons d’inversió, en l’Hospitalet. La pujada dels preus de lloguer ja és palpable i està obligant a moltes veïnes a canviar de barri, i fins i tot de municipi, per no poder afrontar uns preus adreçats precisament, a propiciar aquest procés d’expulsió dels residents habituals  del barri i que aquests veïn@s siguin progressivament substituïts per habitatges turístics. Si les administracions no posen límit a aquesta arribada d’agents d’invasors als barris, no trigarem molt a creuar una línia de no retorn. Ens estan fent fora silenciosament, i des de les administracions no estem fent res per tal d’evitar-ho. Ens al contrari.

Quina és la postura de l’equip de Govern al respecte? Obrir les portes de bat a bat, al sector hoteler. Abraçar amb força l’arribada de tots projectes hotelers que la moratòria de l’Ajuntament de Barcelona va aturar. I fins i tot, definir la nova oferta hotelera amb 20 nous hotels i dins, a més a més, d’una una tipologia molt específica, hotels de 3, 4 i 5 estrelles, adreçats a l’oferta de congressos. De nou, la seva visió té més a veure amb un pla de viabilitat empresarial que amb les necessitats reals de la ciutat. A tot l’Hospitalet, una citat de més de 260.000 habitants no existeix un establiment hoteler de menys categoria, assequible per preu per a d’altres persones. La millor prova d’aquesta necessitat, que al seu document sobre oportunitats del sector hoteler ni es contempla, és que els propis serveis socials de l’Ajuntament, quan necessiten reallotjar algú, han de fer-ho a l’Hotel Ibis de Cornellà (com a exemple més proper). Vostès no tenen cap sensibilitat sobre les necessitats reals de les veïnes de la ciutat. Vostès es centren només a gestionar aquest Ajuntament amb una visió empresarial i economicista, on no trobem cap compromís polític en defensa dels drets dels seus veïns i veïnes.

Bé, perdó, abans que ens ho retreguin, és veritat que es van omplir la boca i es van  cobrir les esquenes amb un compromís que no té cap tipus de mèrit. Fer complir els convenis col·lectius, a les empreses del sector turístic, no hauria de ser cap motiu d’orgull. És allò mínim que una administració hauria de garantir. I tant de bo ho fessin en altres àmbits, com els de la feina per a joves, perquè cedir equipaments públics i recursos del servei de Joventut, per fer d’ETT a grans empreses multinacionals, és un exemple molt gràfic del seu respecte per tot allò que significa el treball digne.

I si amb tot això que hem remarcat, ha quedat clara la tendència en la seva gestió cap a la delegació de les seves responsabilitats i competències cap a la empresa privada,  i a sobre subcontracten la majoria dels serveis públics que ha de donar l’Ajuntament a la ciutadania, llavors per a què serveixen les institucions, els ajuntaments? Per nosaltres, aquest tipus de gestió d’allò públic i comú, és una clara omissió de les responsabilitats municipals. Cal retornar el control i la gestió directa de tots els serveis públics, als municipis i a les seves veïnes.

El tercer dels reptes es fer front a la cada vegada més preocupant captació de recursos i espais públics per part d’empreses privades. És a dir, aturar la seva aposta per atraure inversió privada cap al municipi. El seu mantra ens diu que: “més empreses, més inversió privada, portarà riquesa i aquesta es redistribuirà entre els barris i entre qui més ho necessita”. És fals i ho saben. Això que vostès anomenen col·laboració público-privada, és exactament el mateix que pensadors com Silvia Federici o David Harvey han estudiat i definit sota el concepte d’“acumulació per despossessió”. És a dir, un procés constant de colonització de nous recursos per part del capital privat: des dels serveis d’aigua, electricitat, vivenda i salut, fins a l’apropiació dels recursos naturals, amb la conseqüent despossessió dels petits propietaris i les comunitats.

Si vol exemples, podem donar-li un parell:

L’edifici dels antics jutjats, cedit a Planeta mitjançant una concessió demanial feta a mida i amb un cànon (preu del lloguer) vergonyós que garanteix que la multinacional pugui disposar durant dècades d’un edifici, propietat de totes les veïnes, valorat al cadastre en més de 10 milions d’euros, amb l’única condició de justificar les obres de millora del propi edifici i oferir 400 beques d’una formació privada, a molt baix cost per a la pròpia empresa.

El complex Tennis Municipal de l’Hospitalet que es troba en una situació estranya ara mateix, després que la Federació Catalana de Tennis decidís traspassar, per 500.000 euros, els privilegis i drets d’ús que mitjançant una altra concessió demanial li va atorgar aquest Ajuntament. El traspàs a una empresa anomenada Fútbol és Nuestra Vida, de la qual és propietari un constructor. Conseqüència, un espai públic que hauria d’oferir un servei esportiu per a la ciutat, queda en mans privades, els treballadors/es, manteniment i monitors, acomiadats i amb judicis per no complir la subrogació del seus llocs feina, tal i com haurien de garantir aquest tipus de concessió.

La reserva i adequació de la via pública, en condicions molt avantatjoses per al Cirque du Soleil, amb un cost per a totes les veïnes d’1.200.000 euros.

I molt més exemples que no entrarem a detallar, com la gestió privada d’equipaments públics o de serveis que haurien de ser totalment municipals i de gestió directa: des del Servei d’Atenció Telefònica Ciutadana 010, fins al Servei d’Atenció Domiciliaria, passant per la neteja i recollida de residus i/o el servei de parcs i jardins. Una vegada esclatada la gran bombolla immobiliària, el capital busca nous nínxols de mercat i posa al seu punt de mira els recursos i les despeses públiques I vostès, que es diuen a si mateixos socialistes, des de l’administració pública no estan fent res per frenar aquesta constant privatització d’allò públic, estan contribuint a fer-la encara més grossa, a través de contractes i concessions, cada vegades més complicats de revertir.

Per últim, fixaríem com a desafiament també, la recuperació i millora de la qualitat dels serveis públics com la Sanitat, l’educació, l’atenció a la dependència, etc.

Hi ha una nova onada de mobilitzacions al sector sanitari, a l’atenció primària i hospitalària al nostre entorn a l’Hospital de Bellvitge, al CAP Can Vidalet, a les quals des de CUP-Poble Actiu volem transmetre el nostre màxim suport. I també volem recordar que, tot i que de vegades els titulars de premsa puguin confondre, l’Hospitalet no compta amb un servei d’urgències pediàtriques 24 hores (amb professionals de la pediatria), el CAP de la Florida necessita el desdoblament promès, des de fa molt de temps, les cues a les llistes d’espera són enormes i encara hi ha persones a les quals es denega l’accés a la sanitat universal, per la seva situació legal/administrativa.

Un clar exemple, de com els titulars no es corresponen amb la realitat és el BIOPOL’H: es vol promocionar un clúster biomèdic amb empreses i l’Hospital de Bellvitge, Duran i Reynals, Universitat de Barcelona… portem anys sentint aquesta música i a dia d’avui,  sense cap avenç. Bé, tenim la noticia de l’arribada del Centre de Medicina Tradicional Xinesa. De nou, iniciativa privada. Ens diuen que el sector biomèdic serà protagonista de la transformació de la Granvia, però no sabem com encaixa una zona biosanitària, dins del mateix projecte de desenvolupament urbanístic que contempla un increment de fins a 35.000 tones de noves emissions, produïdes pel creixement del trànsit rodat.

A Educació, la situació no és molt diferent. La lluita constant de la Xarxa Groga i de les AMPAs, famílies i equips educatius dels centres públics, ha aconseguit forçar que es concreti un pla d’actuacions urgents als centres públics de la ciutat, però no és suficient. L’Institut Llobregat, per exemple, se’n va quedar fora i també urgeix tant afrontar-hi reformes com, sobre tot, la unificació del centre en un sol edifici. Al mateix temps, en matèria d’educació, a la ciutat hi ha una manca de places d’escoles bressol públiques i d’educació especial, flagrant que acaba obligant a moltes famílies a marxar a escoles bressol privades o a l’Exili educatiu a d’altres ciutats de l’entorn, en el cas de l’educació especial.

Aquí ens agradaria també llançar una pregunta a l’equip de Govern, sobre el Pacte Local d’Educació que tant han aprovat. Molts col·lectius i entitats de la ciutat, es van despenjar quan es va treure la paraula “pública” del títol i del contingut del propi Pacte per l’Educació. I ens pregunten, per què no van voler centrar el pacte en l’escola pública? Amb qui estan? Amb la pública o amb la privada/concertada? Perquè des d’aquest equip de Govern es continua sense aturar el tracte de favor a les escoles privades al municipi. Un exemple, Xaloc. Cada matí, es col·lapsa la zona amb cotxes aparcats en doble i triple filera d’aparcaments. Tot i que hi ha hagut protestes, no s’ha solucionat res i no s’ha multat a ningú.

Un altre exemple, l’aposta i suport a iniciatives privades com Planeta Formació. Tot i que no ofereixin competència amb l’oferta de FP, es beneficia a una empresa especialitzada en formació privada i elitista, on també es vol promocionar l’Escola de Negocis. Oferta que molt humilment, creiem que no encaixa gaire amb les necessitats formatives més urgents de l’Hospitalet.

Per últim, no volem tancar aquesta intervenció sense recordar els incompliments polítics d’aquest Govern que han deixat sense efecte decisions presses en aquest ple, a través de mocions aprovades i no desenvolupades. No cal que recordi totes, són moltes, però parlem, per exemple de:

  • Moció de la PAH, presentada pel PSC al gener 2014, per multar als bancs amb pisos buits (possible amb la llei de l’Habitatge 2007).
  • Elaboració de l’estudi de remunicipalització del servei de recollida de residus urbans i del servei de neteja viària.
  • Elaboració de l’estudi de remunicipalització del servei d’abastiment d’aigua.
  • Aturar l’externalització encoberta del servei d’atenció telefònica 010 (2 cops, el 1r cop al desembre 2015), encara esperem l’estudi sobre la viabilitat de la gestió directa del servei, inclòs dins de la moció).
  • Moció per la Elaboració, negociació i aprovació de la RLT (maig 2016)
  • Moció per a l’aplicació de les correccions salarials per raó de gènere (maig 2016).

Des de la CUP-Poble Actiu lluitarem dins i fora d’aquest Ajuntament per mostrar, denunciar i reivindicar les altres realitats de l’Hospitalet. Perquè a vegades sembla que, dins d’aquest Ajuntament,  les ombres dels gratacels de plaça Europa les amaguen. Però no existeixen campanyes capaces d’amagar la pobresa i necessitats dels nostres barris. Lluitarem contra el seu model de ciutat, una ciutat amable i totalment oberta als inversors privats i que oblida les urgències de la gent que viu en ella.

Segona intervenció de CUP-Poble Actiu durant el Debat sobre l’Estat de la ciutat 

Bé, si a la primera part del nostre discurs ens hem fixat en els reptes de futur i en la crítica a la forma de fer política i administrar aquest Ajuntament, per part del PSC. Ara, a la segona intervenció de la qual disposem, volem aprofitar per proposar com podrien ser les coses si s’apliqués una visió i un compromís polític i ideològic completament diferent, a les polítiques públiques de la nostra ciutat.

Parlarem per tant de remunicipalització de serveis públics, de fomentar una xarxa local d’economia social i solidaria, de les clàusules socials a la contractació pública, de la recuperació dels espais abandonats per a les comunitats i els barris, de l’aposta per una ciutat més verda i respectuosa amb el Medi Ambient, per la participació com a eina de transformació real i per l’últim d’un tema que per a vostès, segons les seves pròpies paraules: “mai està exempt de problemes” i que per a nosaltres forma part del nostre patrimoni i riquesa, com a ciutat: la gran diversitat cultural i heterogeneïtat de les veïnes de l’Hospitalet.

Per començar, el nostre model de ciutat passa sí o sí, per retornar al control municipal i popular (sense dubte), tots els serveis públics fins ara a mans d’empreses privades. La remunicipalització. Especialment, aquells serveis d’atenció directa a la ciutadania i a la gent. Per què defensem amb tanta fermesa que aquest serveis es gestionin directament amb personal propi de l’Ajuntament? Per diverses raons:

1) Perquè només així es pot controlar d’una manera efectiva que aquests serveis es prestin amb la qualitat necessària.

2) Perquè garanteix les condicions laborals del personal que ofereix un servei públic. Es una aberració que personal subrogat, que hauria d’estar protegit pel paraigües de l’administració, com a prestador de servei públics, es trobi amb les dinàmiques i ardits legals de l’empresa privada, per la qual la recerca de beneficis, sempre és una prioritat.

3) Per una qüestió de responsabilitat estratègica. Els recursos, equipaments i l’espai públic, pertanyen a tota la gent que viu a l’Hospitalet. L’Ajuntament com a institució més propera, ha de vetllar perquè cap empresa pugui aprofitar un bé comú pel seu benefici. Es una qüestió d’integritat, però també de supervivència. Sense control popular, ni hi ha opció de garantir preus justos, atenció curosa a les persones, etc.

Tot i que la nostra postura sempre serà que tot allò que es pugui assumir des de l’administració, sigui un servei 100% de gestió municipal i directa. En relació amb aquesta màxima, trobem una altra de les grans oportunitats que confiem es puguin posar en marxa durant el que queda d’aquesta legislatura: les clàusules socials a la contractació pública. Aquest Ajuntament compta amb grans recursos econòmics i també amb grans despeses. Cal aprofitar-ho per impactar realment a la vida de la gent de l’Hospitalet. Com? Des de la CUP-Poble Actiu estem convençudes (i no som les úniqus) que, apostar per prioritzar a l’hora de seleccionar contractacions a projectes que garanteixin el respecte als drets laborals, que apostin pels projectes socials, per la cura del medi Ambient, per la escrupolositat fiscal, per la veritable redistribució dels beneficis, per la integració laboral de persones vulnerables, suposaria una petita/gran revolució a l’economia de la ciutat. Davant l’acumulació de contractes de les grans empreses del IBEX-35 i les multinacionals, el nostre model és apostar per una economia de proximitat, lligada al territori.

Aquest serveis públics poden ser reforçats des de fora de l’Ajuntament, amb la complicitat de projectes, cooperatives i entitats adreçades a l’Economia Social i Solidaria. A la nostra ciutat tenim una incipient xarxa d’aquests col·lectius i entitats que a més d’enfrontar-se a la complicada tasca de generar models d’economia, des d’uns altres paràmetres, estan assumint tasques de generació de xarxes i espais de trobada que l’Ajuntament hauria de fomentar, potenciar i/o acompanyar. No pas per agafar-hi tot el protagonisme, sinó per posar al seu servei totes les eines i els recursos al seu abast. Per què es tan important l’impuls d’aquesta nova xarxa d’economia local? Perquè aquí sí que hi podem veure una redistribució real de la riquesa i dels beneficis, entre les pròpies protagonistes (veïnes de la nostra ciutat). Aquí sí que es compleix allò de l’efecte multiplicador. Fa unes setmanes es va presentar l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat (amb el suport decidit del Consell Comarcal del Baix Llobregat i ens agradaria que, tenint en comptet que l’Ajuntament finalment, ha demanat formar part de la Xarxa de Municipis per la Economia Social i Solidària, pogués donar les passes necessàries per comptar el proper any 2018, amb un Ateneu Cooperatiu al municipi, aprofitant a més a més el finançament autonòmic que existeix actualment per a aquests projectes. Es podria generar a la ciutat, un veritable espai de creixement compartit, de desenvolupament econòmic local i sostenible, un espai de trobada de veïnes i entitats amb tot tipus d’inquietuds socials. Un viver de projectes econòmics, amb molt de valor afegit.

I és que comptar amb espais de trobada, no només per a iniciatives concretes, també per a compartir oci, converses i la vida, és una veritable urgència a la nostra ciutat. Cada cop més, la gent es troba amb menys espais compartits i per compartir. Per tant, cada cop existeixen menys intercanvis, menys coneixement i diàleg entre les nostres veïnes. Des de sempre, la vida al carrer, als barris de l’Hospitalet, ha marcat el caràcter i la força dels moviments socials i veïnals de la nostra ciutat. Fruit de la desindustrialització de la qual parlàvem a la nostra primera intervenció, a l’Hospitalet trobem masses espais abandonats que, dins de la nostra visió política, són oportunitats per tal de generar altres dinàmiques i intercanvis a la ciutat. La mateixa acumulació per despossessió que abans citàvem, també suposa una pèrdua de l’ús del carrer, com a espai comú. Hi ha una tendència clara. No només a l’Hospitalet, també a la resta de ciutats de Catalunya. Les ordenances del civisme són la seva expressió administrativa més clara. És el disseny de l’ús d’un espai públic que prioritza un determinat ordre que resulti atractiu, un cop més, per a qualsevol tipus d’inversió privada. No es dissenya l’espai públic pensant en les necessitats de convivència, enfortiment d’una comunitat, trobada de la gent, ni en les necessites dels infants i el jovent, per exemple. S’adequa l’espai públic a un urbanisme forçat que desplaça a la gent cap a l’interior: cap a l’interior de les seves cases o dels bars, de les botigues o grans centres comercials, o fins i tot dins dels equipaments o espais habilitats i autoritzats per a determinats usos. L’espai públic fa molts anys que no es dissenya, ni s’urbanitza per a ser-hi, sinó per a passar-hi de llarg… per transitar-hi.

En aquesta línea, volem parlar també de la necessitat urgent d’espais oberts i verds a l’Hospitalet. Som a la zona amb les emissions atmosfèriques nocives més elevades, de tota Catalunya i gairebé de tot l’Estat. La ciutat ha viscut desconnectada del seu ecosistema natural, que és el Delta del Llobregat. Com a defensa del PDU-Granvia per part de l’equip de Govern, hem sentit a l’Alcadessa dir que “ara, finalment, gràcies   a aquest pla director, la gent de l’Hospitalet gaudirà del riu Llobregat”. Bé, vostès han governat durant 39 anys seguits, aquest Ajuntament. I ara, volen condicionar el gaudi de totes les veïnes, del seu riu, condicionant-lo al seu macroprojecte urbanístic estrella. Mai no els hi ha interessat el riu Llobregat, perquè mai han sabut com treure-li algun profit.

Nosaltres volem una ciutat més respectuosa amb el medi ambient, que reconnecti amb la natura que l’envolta i també amb el seu recursos. Volem tenir un paper actiu al Parc Agrari del Llobregat. Volem un pla d’arbrat ambiciós i real. No volem cap construcció més, allà on es pugui obrir un espai verd. La nostra ciutat no necessita ni un sol bloc més, ni un de sol. No Més Blocs, ni a Bellvitge, ni enlloc.

Per últim, si aconseguim alliberar espais per a la gent, si es fa realitat l’aposta per l’Economia Social i Solidària, si es donen oportunitats i feina a través de la contractació pública èticament responsable, llavors és possible que la participació institucional de les nostres veïnes deixi de ser un desig o una simple paraula buida de contingut, un procés de validació de decisions preses prèviament per l’equip de Govern i/o les seves veïnes convençudes i entitats satèl·lits. Creiem que no cal recordar la suspensió de diversos consells de districte el passat més de desembre i d’altres processos participatius, per la manca de quòrum. No es tracta de continuar obrint espais de deliberació i concertació, entre les mateixes persones de sempre (membres i representants d’entitats clàssiques, veïnes convençudes d’exercir el seu dret a dir-hi la seva. Arribant, en el millor dels casos, a poder negociar sobre el seu interès particular). Es tracta de fomentar la transformació real de la institució, de les persones i de les seves condicions materials, però també dels processos de presa de decisions col·lectives. És un tema molt complex, però com també ho són els nostres sistemes educatiu i sanitari, per als quals sempre demandem més professionals qualificats i més recursos econòmics i materials. Doncs això mateix necessita la participació institucional per tal d’esdevenir transformadora:  professionals qualificats i recursos econòmics i materials. Mentre la participació institucional la continuïn gestionant els polítics de carrera, els juristes o els coordinadors de districte (sense cap tipus de preparació específica per fer-ho), la seguirem vivint com una escola gestionada per administradors de finques o un hospital ple de mecànics de cotxes. La gent participa quan entén que allò que fa té un sentit, quan se l’acompanya durant el procés, quan no és un convidat de pedra per emplenar graelles d’indicadors quantitatius i quan les seves necessitats es posen al centre del tauler i no a la lletra petita.

Aquesta participació, només serà realment transformadora quan sigui inclusiva. Quan aconsegueixi la inclusió de la diversitat d’adscripcions culturals i realitats socioeconòmiques que conviuen a l’Hospitalet. Perquè tal i com hem dit abans, l’arribada de nous veïns/es a la ciutat (això que per a vostès es motiu de problemes), amb recursos, professionals, valentia, imaginació, creativitat i confiança, sens dubte serà el nou motor de la vida comunitària dels nostres barris i la nostra ciutat. Un gran exemple seria el projecte de comunitat d’aprenentatge engegat i sostingut en el temps, a l’escola pública Joaquim Ruyra de la Florida. Un miracle per als diaris, la conseqüència de sumar un bon projecte, amb excel·lents professionals, famílies i alumnes extraordinaris, amb l’objectiu de generar comunitat al voltant d’una escola, per a nosaltres. Tot un exemple, a un dels barris més meravellosament complexos de Catalunya.

Per concloure la nostra participació a aquest ple extraordinari, voldríem recordar els punts claus per a la CUP-Poble Actiu.

L’Hospitalet s’enfronta ara mateix, a serioses dificultats com ara:

  • l’empobriment i la precarietat crònica d’un percentatge molt elevat de la nostra població, amb un mercat laboral incapaç d’assumir la seva incorporació.
  • L’expulsió de cada cop més veïnes, dels seus barris, per la pujada del preu dels lloguer de l’habitatge, per l’arribada progressiva de la industria del turisme intensiu que Barcelona ha congelat, però també per la promesa d’un Districte Cultural i un PDU, que ha de representar el paradís dels grans inversors i la nova transformació de la ciutat. Ens preguntem si les veïnes normals, de classe treballadora, hi cabrem en aquesta foto que dibuixen d’aquesta nova ciutat. O ens hi faran fora.
  • La manca d’uns serveis públics de qualitat, per a tothom.
  • Les desigualtat entre barris, entre persones.
  • La bretxa de gènere persistent, on les dones són qui més pateixin la pobresa, l’atur i la manca d’oportunitats.
  • El PDU-Granvia com a continuació d’un model especulatiu esgotat i com un nou exemple de la descapitalització progressiva del nostre Ajuntament, del nostre patrimoni comú.

Per tot això:

  • Ens oposem a l’actual model de ciutat de l’equip de Govern del PSC perquè estem en contra d’utilitzar l’urbanisme, com a eina per a afavorir l’economia privada.
  • Presentem les nostres propostes per a la construcció d’una ciutat amb uns altres objectius, horitzons i formes d’afrontar els seus enormes reptes de futur.