Aquest mes d’abril, CUP-Poble Actiu l’Hospitalet, presenta un total de 4 mocions al ple municipal de l’Hospitalet. Dues d’elles de forma conjunta amb altres grups municipals i dues més, de forma individual. La primera d’aquestes parla de la porta d’accés al municipi i a drets, com ara l’atenció sanitària o l’accés a Serveis Socials, és a dir, el dret a l’empadronament. Aquesta moció va adreçada a maximitzar el coneixement de la població, sobre el dret a empadronar-se sense cap suport documental, o fins i tot quan es viu al carrer.

L’Ajuntament de l’Hospitalet ja disposa d’un protocol per a gestionar aquestes casuístiques, però donada la manca d’informació generalitzada, el nostre grup creu que cal fer un esforç des de l’administració local i des dels partits polítics, per tal de garantir l’accés ràpid i senzill a l’empadronament municipal, sigui quina sigui la situació personal de cada veïna de l’Hospitalet. Una de les propostes platejades, seria la difusió d’una campanya de comunicació adreçada tant funcionariat com a les comunitats que poden beneficiar-se d’aquesta fórmula administrativa d’empadronament sense domicili o sense contracte de lloguer o propietat de l’habitatge.

La segona de les mocions individuals vol posar sobre la taula la necessitat de complir amb un deute històric de tota la societat, amb el poble gitano i demanda que la seva història sigui un contingut dins de l’assignatura d’història que s’estudia a les escoles i/o instituts de Catalunya. També, a aquesta mateixa moció, instem a que l’Ajuntament de l’Hospitalet fixi una commemoració oficial del 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano.

Respecte a les mocions conjuntes, una d’elles sol·licita la retirada urgent del fibrociment existent a una part del sostre de l’Institut Llobregat, així com la  unificació de la seva activitat docent en un únic edifici. L’altra, és una moció de suport a la lluita sindical de les treballadores del #Lote22 del sector de la restauració dins de l’aeroport del Prat, afectades pel nou concurs de concessió de l’explotació dels locals d’AENA i que amenaça les condicions laborals i socials assolides per una plantilla de 400 persones fixes.

A continuació compartim el contingut de totes les mocions.

Mocions Individuals:

MOCIÓ PER DIFONDRE I CONSOLIDAR EL DRET  A L’EMPADRONAMENT SENSE DOMICILI I/O SENSE SUPORT DOCUMENTAL A  L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

L’empadronament és l’acte de registrar-se a l’Ajuntament de residència habitual. Però, aquest simple acte burocràtic comporta molt més. Es dóna el fet que aquest tràmit dóna la condició de veí de la població. Per tant, s’entén doncs que el padró és la porta d’entrada al municipi, ja que d’ell, en deriven una sèrie de drets i deures com l’accés a l’assistència sanitària, els serveis bàsics d’atenció social primària i l’escolarització de menors entre d’altres. Alhora que també, si es parla de persones migrades sense permís de residència, és un mitjà per tal d’acreditar el temps de residència a l’Estat Espanyol, un fet rellevant a l’hora d’aconseguir el permís de residència.

És per això que, facilitar totes les passes de gestió del padró per garantir l’accés universal a aquest, per a tota la gent que viu al municipi,  representa un deure per a l’administració local, donada a més l’obligatorietat d’aquest tràmit per a totes les persones residents.

Atès que l’article 54 del Real Decret 2612/1996 afirma que la inscripció en el padró municipal de persones que residint en el municipi manquin de domicili en el mateix, es duran a terme després d’haver posat el fet en coneixement dels serveis socials competents en l’àmbit geogràfic on aquesta persona resideix.

Atès que la Resolució de 30 de gener del 2015 de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, sobre ‘instruccions tècniques als ajuntaments sobre gestió del padró municipal’, d’obligat compliment per a tots els municipis de l’estat, específica que: “el padró ha de reflectir el domicili on realment viu cada veí del municipi” i recorda que “la inscripció padronal és completament independent de les controvèrsies jurídico-privades sobre la titularitat de l’habitatge i també sobre les circumstàncies físiques, higiènicosanitàries o d’una altra índole que afectin al domicili”. En conseqüència, “les infravivendes i fins i tot l’absència total de sostre poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el Pradó”.

Atès que la mateixa resolució del 30 de gener d’2015, publicada al BOE el 24 de març de 2015, explica que la correcta aplicació d’aquest criteri determina, “per una banda, que s’hagi d’acceptar com a domicili qualsevol adreça on efectivament visquin els veïns i d’altra banda, que pugui i hagi de recórrer a un “domicili fictici” (alberg, seu serveis socials…) en els supòsits en què una persona que manca de sostre resideixi habitualment en el municipi i sigui coneguda dels serveis socials.

Atès que al municipi de l’Hospitalet, com a Barcelona i altres municipis del nostre entorn, aquesta resolució ‘sobre instruccions tècniques sobre gestió del padró’ ja està implementada i hi ha un protocol publicat a la web municipal per fer efectiu administrativament l’empadronament sense domicili i/o amb un domicili sense suport documental.

Atès que hi ha persones residents a l’Hospitalet amb casuístiques complexes i diverses respecte al seu habitatge i que, fins ara no han arribat a empadronar-se degut a motius varis com ara:  no tenir un contracte de propietat o lloguer de la residència habitual (és a dir que resideixen en un domicili habitual però que no poden aportar un suport documental sobre la seva situació), viure al carrer sense sostre o no poder aportar cap adreça postal per diferents motius.

Atès que al desenvolupament del protocol de l’empadronament sense domicili i/o sense suport documental, diversos funcionaris/funcionàries tenen una participació destacada per la seva coordinació, atenen al públic, donant instruccions segon el cas sense domicili fix o sense suport documental, actuació dels serveis socials amb coordinació del departament de població o unitat gestora, agents o inspectors de l’àrea del padró que comproven el que s’ha posat a la instancia,és cert.

Atès que aquesta fórmula administrativa de l’empadronament sense domicili i/o domicili sense suport documental naix adreçada a evitar la discriminació i que no es condemni als col·lectius més vulnerables com les persones sense sostre, els immigrants sense permís de residència, o aquelles que viuen en vivendes però sense els subministraments bàsics.

Atès que la ciutadania en general, i aquests col·lectius més vulnerables en especial, són a certa distància dels ritmes i dinàmiques de l’administració i en massa ocasions la informació d’interès per a la ciutadania no arriba al conjunt de la població ni a les persones més interessades com caldria.

Atès que conèixer el dret a empadronar-se sense domicili i/o domicili sense suport documental obre la porta a altres drets abans descrits com són l’accés a la sanitat, a l’escolarització dels infants o a ser atesa pels serveis socials municipals.

Atès que normalment es tarda tres mesos en obtenir el padró i que durant aquest temps, tant nens com adults no poden accedir a la targeta sanitària. Atès que és prioritari accelerar aquest procés d’empadronament, donat que en el cas de nens obtindrien aquesta targeta sanitària al mateix moment de tenir el padró, però que en el cas d’adults, canvia i només podran accedir a Urgències, atenció a l’embaràs i malalties transmissibles, per a, una vegada transcorreguts els tres mesos de padró, poder tenir metge de capçalera i especialistes.

Atès que actualment en el municipi de L’Hospitalet de Llobregat només es possible l’empadronament al domicili sense suport documental, via inspecció visual dels tècnics municipals. Actualment pel gran número de demandes, aquesta inspecció pot trigar entre un mes i mig i dos mesos.

Atès que actualment en L’Hospitalet de Llobregat, l’empadronament sense domicili fix no és possible i es limita en un empadronament provisional de 6 mesos en el Centre Residencial d’Estades Limitades Els Alps i que aquest centre té una capacitat limitada de 50 places per empadronament.

El grup municipal CUP-Poble Actiu proposa al ple de l’Hospitalet de Llobregat els següents acords:

PRIMER.- Instar al Govern Local a iniciar les mesures adients per permetre l’empadronament sense domicili utilitzant la formula del domicili fictici, tal com recull la resolució de 30 de gener de 2015 de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, sobre ‘instruccions tècniques als ajuntaments sobre gestió del padró municipal’i així complir la normativa en vigor anteriorment mencionades.

SEGON.- Instar al Govern local a augmentar la difusió del protocol d’empadronament sense domicili i/o domicili sense suport documental a les instal·lacions municipals mitjançant cartelleria i material informatiu visible i divulgatiu, en diverses llengües (català, castellà, àrab, rus urdú, xinès i/o anglès) a les oficines de l’OAC, als Consells de Districte, Serveis Socials, a les organitzacions/plataformes de la ciutat que treballen amb persones en situació de vulnerabilitat i al padró municipal.

TERCER.- Instar al Govern local a emetre una circular informativa entre tot el personal de l’Ajuntament amb el protocol i normativa adient sobre la possibilitat d’empadronament sense domicili i/o domicili sense suport documental.

QUART.- Instar a l’equip de Govern local a proposar als mitjans de comunicació públics de la ciutat la realització de peces informatives sobre l’empadronament sense domicili i/o domicili sense suport documental i instar al gabinet de premsa a difondre una nota informativa entre els mitjans de comunicació generalistes sobre aquest tràmit

CINQUÈ.- Instar al Govern local a la realització d’una campanya de difusió d’àmbit local en diversos idiomes ( a part dels oficials, com ara àrab, rus urdú, xinès i/o anglès)  i adreçada especialment a la zona Nord de la ciutat amb tota la informació d’interès sobre com accedir a l’empadronament sense domicili i/o domicili sense suport documental: fullets, banderoles, cartelleria…

SISÈ.- Instar al departament de participació ciutadana a enviar a totes les entitats de la ciutat, especialment aquelles que treballen amb col·lectius els quals es poden beneficiar d’això, material informatiu amb el detall del protocol d’empadronament sense domicili i/o domicili sense suport documental i treballar amb elles per augmentar l’impacto de la campanya local de difusió


MOCIÓ PERQUÈ LA HISTÒRIA DEL POBLE GITANO DE CATALUNYA, SIGUI INCLOSA AL CURRÍCULUM ESCOLAR

El primer document que testimonia l’arribada de persones gitanes a terres catalanes data del 26 de novembre de 1415. Alfons V, que aleshores era Duc de Girona i que més tard va ser rei d’Aragó, va signar a Perpinyà una carta de recomanació a “Tomàs, fill del duc Bartomeu de Sabba, de l’Índia Major d’Etiòpia” que l’autoritzava a viatjar i visitar la tomba de l’apòstol Sant Jaume a Compostel.la, així com altres santuaris.

L’any passat, 2016, en motiu dels 600 anys de l’arribada de la primera persona gitana a terres catalanes, el govern de la Generalitat de Catalunya i els representants del Poble Gitano varen organitzar un conjunt d’accions amb el lema “600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins d’un país”. En el marc d’aquesta commemoració es varen realitzar un conjunt d’activitats per a promoure la cultura i els valors del Poble Gitano, com a part integrant de la cultura catalana; i que serveixin per facilitar el coneixement i la sensibilització de la societat en general, vers la cultura gitana.

Cal tenir en compte que durant els 600 anys d’història del Poble Gitano a Catalunya, han rebut situacions de persecució i discriminació, que han contribuït a generar un estigma pel simple fet de tenir una altra cultura, un altre idioma i unes altres costums. Malgrat els 600 anys de presència a Catalunya, la història del Poble Gitano encara avui és una història desconeguda per a la majoria de la població. Aquest desconeixement de la història del Poble Gitano com a part de la història de Catalunya, dificulta el seu reconeixement com a ciutadans/nes de ple dret a Catalunya, així com també oblida les seves contribucions a la riquesa del nostre país.

Atès que l’article 42 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en el seu apartat 7, estableix que els poders públics han de garantir el reconeixement de la cultura del Poble Gitano, com a salvaguarda de la realitat històrica d’aquest poble.

Atès que el Parlament de Catalunya va reconèixer el 2007 la persecució i genocidi del Poble Gitano al llarg de la història, i es va comprometre a treballar perquè s’apliquin polítiques inclusives, efectives i decidides amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat d’oportunitats dels membres del Poble Gitano a Catalunya i el reconeixement i el manteniment dels seus trets culturals i identitaris.

Atès que el dia 8 d’abril de 1971 es va celebrar el Primer Congrés Internacional del Poble Gitano, on es van reunir gitanos de 25 nacionalitats diferents, i on es van acordar la bandera i l’himne gitanos, i es va proposar a les Nacions Unides que es reconegués com a poble transnacional multiestatal.

Atès que la història del Poble Gitano data de 600 anys de convivència a Catalunya i, per tant, forma part de la riquesa de la història de Catalunya.

Atès que l’educació és un àmbit fonamental per promoure la convivència i el respecte a la diversitat.

El grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet de Llobregat proposa els següents acords al ple municipal:

PRIMER.- Instar al govern de la Generalitat de Catalunya, i en concret al Departament d’Ensenyament, a que inclogui al currículum educatiu la història del Poble Gitano com a part de la història de Catalunya.

SEGON.- Instar al govern de la Generalitat de Catalunya, i en concret al Departament d’Ensenyament, a la creació d’una comissió de treball que porti a terme la recerca de material necessari que reculli la història i cultura del Poble Gitano a Catalunya. Aquesta comissió haurà de col·laborar conjuntament amb les entitats i institucions representatives del Poble Gitano, per a l’elaboració d’aquest material curricular, sent la proposta final consensuada.

TERCER.- Instar al Govern municipal a instaurar la commemoració institucional del 8 d’abril, Dia Internacional del Poble Gitano, en l’àmbit local de l’Hospitalet i a col·laborar en el disseny del programa de celebració del proper 8 d’abril amb les entitats i/o associacions que treballen amb la comunitat gitana i per la cultura i la història del poble gitano a la nostra ciutat, com ara l’Associació Lacho Bají Calí, al barri del Gornal o la Fundació Privada Pere Closa, al barri de la Florida – les Planes. Així com a participar, en representació de la ciutat de l’Hospitalet, de l’agenda institucional catalana de celebració del Dia Internacional del Poble Gitano.

QUART.- Traslladar aquests acords al Departament d’Ensenyament del Govern de la Generalitat de Catalunya, als partits amb representació al Parlament de Catalunya, a la Federació de Municipis de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis, a la FAGiC (la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya) i a entitats que treballen amb la comunitat gitana i per la cultura i la història del poble gitano, a la nostra ciutat: com ara l’Associació Lacho Bají Calí, al barri del Gornal o  la Fundació Privada Pere Closa, al barri de la Florida – les Planes.

Mocions conjuntes:

MOCIÓ DE SUPORT A LES TREBALLADORES I TREBALLADORS DEL SECTOR DE LA RESTAURACIÓ DE L’AEROPORT DEL PRAT

(Conjunta amb ICV-EUiA-Pirates, ERC i PSC)

A l’empara de la normativa aplicable, els grups municipals CUP-Poble Actiu, ICV-EUiA-Pirates i Esquerra Republicana de Catalunya, a petició del sindicat CCOO de la secció d’hostaleria de l’Aeroport del Prat, en representació de les treballadores i els treballadors del sector en l’Aeroport, eleven al Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet per al seu debat i, si escau aprovació, la següent moció de suport a les treballadores i treballadors del sector de la restauració de l’Aeroport del Prat.

La privatització d’AENA i la seva posterior sortida a Borsa amb un preu de l’acció per sota del valor del mercat va afavorir una revaloració immediata el que va beneficiar als inversors. Des d’aquesta privatització l’empresa AENA no compleix únicament la funció de gestionar els aeroports espanyols, sinó que cada vegada més, cerca altes rendibilitats i dividends, perpetuant a més, un model de gestió aeroportuària fortament centralitzat, obsolet i ineficient.  .

En el passat s’han viscut situacions crítiques en l’Aeroport del Prat com la crisi aeroportuària de 1995 o el caos que va causar la companyia Vueling aquest estiu passat (any 2016). La unitat de concessió va permetre afrontar aquestes situacions crítiques.

Al 10 de febrer d 2017 AENA va convocar la licitació de la restauració de l’Aeroport de Barcelona. En aquesta licitació AENA ha fragmentat la principal concessió en 6 lots. Aquesta fragmentació busca augmentar beneficis per AENA i les empreses concessionàries a costa de la pèrdua de les condicions laborals de més de 400 treballadors i treballadores, esborrant d’un cop de ploma les condicionis soci-laborals aconseguides fa més de 40 anys gràcies a la lluita de les persones avui afectades, a més de suposar un perjudici per als usuaris de l’Aeroport del Prat.

Tenint en compte que les 400 famílies afectades són veïnes i veïns de la nostra comarca, el Baix Llobregat i algunes d’elles són del nostre propi municipi, sent l’aeroport del Prat el lloc de feina també de moltes persones de l’Hospitalet amb les quals, de forma eventual durant les campanyes especials, es reforcen les plantilles.

Tenint en compte que els acords aconseguits al llarg dels anys de lluites i negociacions inclouen entre altres drets adquirits:

  • Que els seus salaris van lligats a la productivitat i recaptació directa dels 22 locals que afecten a la concessió majoritària. – Que compten amb complements que van subjectes a objectius de tots els punts de venda.
  • Que el 85% de la plantilla mitjana es fa fixa, creant treball estable. – Que van aconseguir un Fons Social amb una aportació econòmica per part de les successives empreses concessionàries.
  • Que compten amb un acord de rotació pels 22 locals entre la T1 i la T2. – Que compten amb un servei d’autobús propi per transportar a la plantilla fins a l’aeroport.
  • Que se’ls aplica el Conveni Col·lectiu del Sector i Tots els acords de millora. – Que tenen un calendari anual, torns i vacances, festes abonables i no recuperables que s’apliquen de manera indistinta en els punts de venda de la concessió majoritària.
  • Que tenen més de 40 contractes de relleu per pre-jubilació.

Tenint en compte que totes aquestes condicions laborals són possibles gràcies a la lluita de les treballadores i dels treballadors i que van lligades i solament es poden assumir amb la unitat de la concessió, per la qual cosa la fragmentació suposaria la pèrdua de totes elles, igual que la R.L.T., el Comitè d’empresa i les Seccions Sindicals que és pròpia.

A proposta dels grups municipals CUP-Poble Actiu, ICV-EUiA-Pirates i Esquerra Republicana de Catalunya a petició del sindicat CCOO de la secció d’Hostaleria de l’Aeroport del Prat, en representació de les treballadores i treballadors del sector en l’Aeroport, s’acorda, l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Donar suport a les reivindicacions de les treballadores i treballadors del sector de la restauració de l’Aeroport del Prat afectats per la licitació convocada per AENA.

SEGON.– Que les administracions públiques intercedeixin, en la mesura de les seves possibilitats, en la defensa dels drets i de la dignitat de les treballadores i els treballadors.

TERCER.- Instar al Govern i particularment al Ministerio de Fomento a:

  1. a) Adoptar les mesures necessàries per a la suspensió del concurs per a la licitació de la restauració de l’Aeroport del Prat i es procedeixi a la seva nova convocatòria mantenint la unitat de concessió.
  2. b) Adoptar les mesures necessàries per garantir subrogació dels treballadors a través de l’establert en l’Estatut dels Treballadors i l’Acord Laboral Estatal d’Hostaleria.
  3. c) Adoptar les mesures necessàries per no permetre ofertes d’empreses licitadores per sota de la viabilitat empresarial contemplant la previsió de facturació i els costos socials i laborals.
  4. d) No permetre subcontractacions d’activitats, de manera que s’evitin segregacions o subdivisions dins de la mateixa concessionària.
  5. e) Adoptar les mesures necessàries per garantir en els plecs de concessió el compliment de normes, conveni sectorial d’aplicació i acords de millora establerts en la concessió/ Per evitar ofertes temeràries per sota de la viabilitat.
  6. f) Derogar la reforma laboral que permet la competència deslleial entre empreses que opten a les concessions, unes amb el conveni del sector i unes altres amb convenis d’empresa amb salaris menors.

QUART.- Donar trasllat d’aquests acords al Ministeri de Foment i al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, a AENA, als Grups Polítics del Congrés dels Diputats, al Govern de !a Generalitat, als sindicats UGT i CCOO de la Secció Sindical d’Hostaleria i als representants sindicals dels treballadors i treballadores del sector de la restauració de l’Aeroport del Prat.


MOCIÓ PER LA RETIRADA URGENT DEL FIBROCIMENT, A L’INS LLOBREGAT I A LES NAUS DEL SEU VOLTANT

(Conjunta amb ICV-EUiA-Pirates i ERC)

Atès que l’edifici de l’Institut Llobregat d’ensenyaments obligatoris del carrer Ferrer i Guàrdia s/n disposa d’un pati exterior rodejat de fàbriques abandonades amb cobertes de fibrociment (amiant) en mal estat.

Atès que l’edifici de l’INS Llobregat d’ensenyaments post obligatoris del carrer Enric Prat de la Riba 11-17 conté estructures de fibrociment en mal estat dins el recinte educatiu.

Atès que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha confirmat l’amiant com a substància carcinògena de primer grup en humans, és a dir, que pot produir càncer amb independència de la quantitat a què s’està exposat i que està prohibit des de l’any 2005.

Atès que l’amiant té capacitat per desfer-se en partícules petites i ser respirable produint molts anys desprès diferents patologies principalment de l’aparell respiratori.

Atès que l’exposició a l’amiant es converteix en risc potencial de càncer en passar fibres respirables que són imperceptibles en l’aire i les malalties professionals associades a l’amiant segueixen provocant malalties i morts que gairebé mai s’enregistren i que s’acaben denunciant als jutjats.

Atès que l’INS Llobregat no ha sigut inclòs dins del conveni, en matèria de reforma urgent dels centres educatius de l’Hospitalet.

Atès que l’entorn de l’INS Llobregat es troba en una preocupant situació de degradació i que hi ha espais buits i abandonats que a més de ser perillosos, donada la seva antiguitat, podrien obrir el seu ús a la vida comunitària del barri.

Atès que les instal·lacions docents de l’Institut Llobregat es divideixen en dos edificis, separats físicament, amb les conseqüents mancances de funcionalitat i complexitat a la mobilitat del professorat i que cal desplaçar-se d’un edifici a un altre, afectant a l’organització dels horaris i aules del centre.

Per tot això, els grups municipals ICV-EUiA-Pirates, ERC i CUP-Poble Actiu sol·liciten al Ple l’aprovació dels següents acords:

PRIMER.- Instar als Departaments de Salut i d’Ensenyament a elaborar informes tècnics de valoració de riscos laborals i sanitaris, sobre la situació d’exposició al fibrociment tant a l’edifici de l’INS Llobregat, com a les naus del seu voltant.

SEGON.- Instar a l’equip de Govern local de l’Ajuntament de Llobregat i al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a que incloguin l’INS Llobregat dins del conveni amb la Generalitat, sobre centres educatius que necessiten reformes urgents.

TERCER.- Instar als propietaris de les naus properes a l’INS Llobregat a la retirada del fibrociment.

QUART.- Instar a l’equip de Govern local de l’Ajuntament a que proposi una solució urgent i adient, si els propietaris/es no retiren el fibrociment de les naus properes a l’INS Llobregat.

CINQUÈ.- Instar a l’equip de Govern local de l’Ajuntament a que supervisi tot el procés, fins a garantir la retirada total del fibrociment a l’INS Llobregat i al seu voltant, així com també de les escoles ja incloses anteriorment al Pla Integral (Bernat Metge, Milagros Consarnau, Busquets i Punset i Joaquim Ruyra).

SISÈ.- Instar al Departament d’Ensenyament a la reunificació en un únic edifici de tota l’oferta formativa, classes i instal·lacions corresponents a l’activitat de l’Institut Llobregat, fins ara amb dos edificis prou distanciats físicament en actiu.

SETÈ.- Traslladar aquests acords a la direcció i AMPA de l’INS Llobregat, AMPAs de les escoles Bernat Metge, Milagros Consarnau, Busquets i Punset i Joaquim Ruyra, al Consell Educatiu de l’Hospitalet, a la Xarxa Groga de l’Hospitalet, a la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, al Consell de Ciutat, al Síndic de Greuges i al Departament d’Ensenyament.