Aquest pròxim ple municipal d’abril de 2017 a l’Hospitalet, una moció, obrirà la porta a que Francesc Belver, primer tinent alcalde de l’Hospitalet doni la cara respecte a les mil i una portades –i polèmiques– que aquests dies està protagonitzant el Consell Comarcal del Barcelonès, que ell presideix, així com Regesa i Rassa, empreses públiques propietat 100% del consell.

El CCB és un exemple més de com mai s’ha de gestionar els fons i recursos públics. Una mostra del sistema de col·locació dels partits i del repartiment d’obra pública sense una estratègia ni criteri fix. Nepotisme, duplicació d’estructures, competències transferides a la carta i per descomptat, un deute milionari de prop d’65 milions en Regesa, i que vigilarem per a que no sigui assumida per altres administracions, sense que ningú rendeixi comptes ni assumeixi la seva responsabilitat.

Després que el grup CUP-Poble Actiu va presentar, el passat 14 de març de 2017, denuncia davant l’Oficina Antifrau de diferents irregularitats detectades a la gestió del Consell Comarcal del Barcelonès (CCB a partir d’ara) . Aquest ens supramunicipal, creat al vuitanta i presidit pel PSC des de 1988, enfronta el camí de la seva dissolució. I ho fa en mig d’una situació crítica per a les empreses públiques que administra, amb el pes d’un deute en Regesa de més de 64,8 milions d’euros i amb la polèmica de nou dels nomenaments a dit, al fer-se públic que  el marit de l’alcadessa de l’Hospitalet, Nuria Marín, José Luis Hernández, exerceix com a apoderado en qualitat de ‘coordinador’ de Regesa Aparcaments, segons ha publicat diversos mitjans de comunicació.

Khristian Giménez, entre els Regidores i regidors del grup CUP-Poble Actiu al CCB, al moment de presentar la seva denuncia davant Antifrau

A l’última Junta de Portaveus del CCB, celebrada al mes d’abril, Francesc Belver va informar que havia escoltat la demanda de CUP-Poble Actiu i que  ja s’ha encomanat a Regesa que formuli de nou els comptes com a empresa en liquidació, teòricament, abans del 30 de juny.  L’empresa es troba immersa en un pla de sanejament financer i no rep encàrrecs dels ajuntaments des de fa vuit anys. En els comptes de 2015, les últimes que han presentat al registre mercantil, declaren uns beneficis de 2,2 milions d’euros, però en els anteriors exercicis van registrar quantioses pèrdues: 4,7 milions d’euros en 2014; 7,6 milions en 2013 i 10 milions més en 2014.

A més de tot això, en un informe que es va fer públic el gener passat, la Sindicatura de Comptes de Catalunya detecta nombroses irregularitats en la gestió de Regesa durant el període de 2005 a 2011. D’entrada, adverteixen que Regesa és una empresa pròpia del Consell Comarcal del Barceloní i no dels cinc ajuntaments que ho integren, de manera que aquests no poden contractar aquesta promotora de forma directa tal com ho han fet durant anys. Només podien fer-ho mitjançant un “procediment de contractació en el qual resultés adjudicatària”.

D’altra banda, la Sindicatura subratlla que ha detectat “variacions de fins al 23,6% entre el preu inicial i el final dels contractes realitzats per Regesa” malgrat que en el plec de condicions es deixava ben clar que es tractaven d’imports tancats. També es recull que “Regesa comprava terrenys sense disposar d’informes de valoració».

Després de l’anàlisi dels comptes de les empreses del CCB, la Sindicatura va enviar dos informes a la fiscalia, corresponents a l’empresa Marina Badalona -també vinculada al cas Pretòria- i a la desapareguda Fundació Pisos de Lloguer. Va posseir múltiples deficiències en la gestió de Regesa, encara que no les va portar al ministeri fiscal. No obstant això, amb anterioritat ja es va obrir una recerca entorn del pagament de les factures de la Fira d’Abril que van ser abonades per les constructores que treballen per a la promotora del consell comarcal.

Per tot això, CUP-Poble Actiu l’Hospitalet vol exigir explicacions tant a Francesc Belver com a l’alcaldessa Nuria Marín i reivindiquem la total depuració d’explicacions i el no pagament públic d’un deute generat per unes polítiques públiques basats en la cultural del toxo a la que sovint i malauradament estem acostumats a l’Hospitalet.