1.- És una moratòria o suspensió de llicències facultatives, d’un any. És a dir, aquesta mesura té com a objectiu final “l’elaboració d’un estudi per a la determinació de les condicions tècniques que han de regir aquests establiments , per tal que resultin compatibles amb els usos del seu entorn”. No tracta de frenar l’augment d’aquests establiments, sinó evitar la consolidació d’usos, fins que no existeixi una normativa sobre aquests habitatges d’ús turístics (HUT).

Un cop transcorregut el termini d’un any (prorrogable a dos anys, en alguns casos concrets), durant els següents 3 anys no es podrà iniciar cap moratòria més que freni la concessió de noves llicències reguladores dels habitatges d’ús turístic.

2.- Aquesta paralització de llicències afecta als habitatges d’ús turístics (apartaments turístics), hostals, pensions i albergs de joventut, no als hotels, ni als edificis sencer d’apartaments turístics. I qualsevol acció administrativa sobre aquests: és a dir, no s’atorgarà cap llicència d’edificació, reforma, rehabilitació, d’instal·lació o ampliació d’activitat o usos concrets d’aquests establiments.

3.-  Fins a l’any 2001, a l’Hospitalet no hi havia cap establiment hoteler. Actualment hi ha 15 hotels i 149 apartaments turístics a l’Hospitalet (unes 3.620 places hoteleres).  L’equip de Govern, en paral·lel, va presentar al maig d’2016 un document que exposava un nou horitzó per al sector, al municipi.

  • Hotels en funcionament: 15 (1.764 habitacions)
  • Hotels en fase de tramitació urbanística: 9 (1.602 habitacions)
  • Altres hotels potencials: 11 (1.864 habitacions)

Això suposa triplicar l’oferta hotelera a la ciutat, passant de les 1.764 habitacions actuals a hotels, (com a mínim) a les 5.230 habitacions reals definides al document emès des de l’ADU (Agència Desenvolupament Urbanístic LH). (Sense contemplar els apartaments turístics, HUT, hostals i/o pensions).

4.- El 94,6% dels establiments tenen 4 o 5 estrelles. Aquesta dada confirma també, la voluntat de l’equip de Govern local del PSC d’apostar per la implementació al municipi d’un turisme MICE (Meeting, Incentives, Conferencing i Exhibition) o Turisme de Congressos.  També en aquesta línea, és important tenir compte el protocol de col·laboració entre el Gremi d’Hotelers de Barcelona i l’Ajuntament de l’Hospitalet (signat a gener d’2016).

 5.- Segons l’informe de l’ADU (Agència de Desenvolupament Urbà de l’Hospitalet), aquesta moratòria respon a “l’increment desmesurat de sol·licituds de nous establiments destinats a habitatges d’ús turístic, hostals, pensions i albergs de joventut, en edificis d’habitatges.”

Una observació de l’ADU que contrasta amb l’afirmació de José Castro, regidor de Govern del PSC que al ple de desembre de 2016, tant sol unes setmanes abans de l’aprovació d’aquesta moratòria, va assegurar: «en aquests moments ni aquesta activitat turística ens causa un greuge molt gran, ni tenim la situació de Barcelona. (…) Insisteixo, anar a un pla especial que no està justificat en aquest moment i anar a una moratòria que tampoc està justificada, no té prou sentit».

6.- Aquest «increment desmesurat» de sol·licituds és especialment crític a 3 barris de l’Hospitalet (Santa Eulàlia, Collblanc i La Torrassa).

7.- On són aquests habitatges turístics?

8.- L’annex que documenta la situació del sector a l’Hospitalet, també descriu una tendència molt preocupant: la concentració de la propietat d’aquests habitatges d’ús turístic. Un 19% dels HUT, actualment es concentren en mans de propietaris amb més de 10 llicències.

9.- Juntament amb l’increment de sol·licituds de noves llicències, l’equip de Govern també ha rebut un considerable nombre de denúncies veïnals i queixes per sorolls i altres molèsties, derivades d’aquests nous apartaments turístics, a finques d’habitatge ordinari.

10.- Aquesta moratòria hauria de finalitzar amb la presentació d’un Pla Especial Urbanístic, per a la regulació de les condicions tècniques que han de reunir els locals destinats a aquest tipus d’activitats.

Per tant, disposem d’un any  per tal d’organitzar una proposta de regulació alternativa, sostenible i respectuosa amb les veïnes i amb l’entorn.