Els 12 i 13 de maig de 2017, el Centre  Cultural Tecla Sala de L’Hospitalet va acollir la Trobada Internacional de Districtes Culturals, anomenada ‘Cultura i Ciutat’, i organitzada per l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Evidentment aquest és un pas més en el desenvolupament d’una política “cultural”, per part de l’Ajuntament de L’Hospitalet, amb la que hem mostrat sovint el nostre desacord, bàsicament i de manera resumida i esquemàtica perquè:

  • Contempla la cultura únicament com un recurs econòmic i no com una esfera social crítica i comunitària, és a dir, redueix el paper de les persones al de mers consumidors/es i no contempla l’autoorganització col·lectiva per a la producció de pràctiques culturals pròpies i significatives per a la ciutadania.
  • Instrumentalitza la cultura per tal d’augmentar el valor del sòl on s’ubica el Districte Cultural, reafirmant un model de gestió econòmica de la ciutat fonamentat principalment en l’especulació urbanística. Aquesta mena d’“empresarialització” de la gestió de la ciutat, que prioritza l’extracció de rendes per sobre de l’atenció a les necessitats dels veïns i veïnes, es justifica per la creació d’ocupació. Respecte a això, podem dir que a banda de les persones empleades en el propi sector cultural i creatiu —un dels més precaritzats i desregulats que existeix— que puguin arribar a instal·lar-se al Districte Cultural, albirem que els llocs de feina que es puguin crear en cas que el projecte arribi a ser reeixit —en els termes que planteja l’Ajuntament— seran principalment en el sector de la restauració i hoteler —uns altres dels més precaritzats—. També és molt probable que el teixit d’artistes, autònoms i petites empreses culturals i creatives que ara es veuen atretes pel baix cost dels lloguers i certes avantatges fiscals atorgades per l’Ajuntament, abandonin el Districte Cultural tan bon punt comencin a instal·lar-s’hi empreses més grans que puguin pagar més pel sòl, apujant-ne el seu valor de mercat, tal com s’ha produït a molts altres barris i districtes, a ciutats d’arreu.
  • Per últim, la idea de “zonificar” la ciutat creant pols especialitzats com ara és un districte cultural, és totalment contrària a un urbanisme adreçat a les persones, on els recursos —com ara l’accés als equipaments culturals— estaria disseminat per tots els barris de la ciutat, de manera que sigui fàcilment accessible per als veïns i veïnes i contribueixi a generar teixit social i comunitari.

Tenint en compte tot això, el desenvolupament del Districte Cultural no seria tant punyent si vingués acompanyat d’unes polítiques culturals que garantissin a la població, no ja l’accés a la cultura entesa com a consum cultural, sinó l’accés als recursos i els mitjans que permetessin a les comunitats desenvolupar les seves pròpies pràctiques i manifestacions culturals. Ben al contrari, ens trobem amb una ciutat on els equipaments de proximitat, com ara els centres culturals de districte, estan absolutament infradotats —per no dir abandonats a la seva sort—, on no es fomenta ni es dona suport a cap iniciativa cultural que emergeixi des del propi teixit social i a on, encara més, els minsos recursos públics destinats a la cultura es distribueixen de manera opaca i arbitrària entre una xarxa clientelar d’entitats. Tot això és ben sabut.

Respecte a l’esdeveniment del proper cap de setmana volem compartir algunes observacions específicament:

Es publicita l’exposició d’Andy Warhol a Can Trinxet com un acte de «democratització de la cultura” i com la “recuperació” per a la ciutadania d’un espai emblemàtic de la ciutat. Sobre això podem dir que:

L’exposició d’Andy Warhol en si mateixa no és més que un exemple de cultura-espectacle per al consum, que no connecta de cap manera amb les necessitats ni les pràctiques culturals dels habitants de la ciutat i que ni tan sols s’emmarca dins d’una programació coherent que pogués contextualitzar l’obra d’aquest artista. per tal de dotar-la de sentit. L’exposició és doncs únicament, un instrument per publicitar el propi Districte Cultural, fent ús de la fetitxització de l’obra d’un artista consagrat.

Per altre costat, la mostra s’inclou dins del Festival LOOP, impulsat per una entitat privada, amb el suport de nombroses institucions públiques, certament, però vinculat en última instància a la fira comercial de videoart LOOP, tal com també ho va ser l’exposició col·lectiva “1000 Cavalls de Potència”, a Can Trinxet. Així mateix, intervencions artístiques anteriors programades a Can Trinxet, com ara la de Regina Giménez (o la de David Bestué a Cosme Toda) estaven programades en el marc de la BCN Gallery Weekend, un esdeveniment organitzat per Art Barcelona, una associació de galeries comercials d’art de Barcelona. Cal recordar que la participació de L’Hospitalet en aquest esdeveniment va tenir un cost de 12.000€, similar al pressupost anual de molts centres culturals de districte, a la ciutat.

De nou, el que es publicita com la “recuperació” d’un espai per a la ciutadania no és més que la seva obertura com a espai de consum, totalment allunyada d’una autèntica recuperació i reapropiació de l’espai par part dels veïns i veïnes, és a dir, d’un escenari amb una ciutadania implicada i amb capacitat de decisió sobre la seva gestió i usos. I a sobre, amb un cost inassumible si es compara amb els recursos destinats a la cultura de proximitat.

Per últim volem assenyalar que l’esdeveniment d’aquest cap de setmana està organitzat per la Xarxa Global de Districtes Culturals (GCDN per les seves sigles en anglès) i per les consultores AEA Consulting i Future Places. Val a dir que la xarxa GCDN és una iniciativa de la pròpia empresa AEA Consulting, una consultora global, amb base a Londres i Nova York, especialitzada en el desenvolupament i implementació d’equipaments, polítiques i programes a l’entorn de les indústries creatives.

Per la seva banda, Future Places és una altra consultora global, amb base a Barcelona, especialitzada en la creació de marca per a ciutats i en el seu posicionament internacional com a destinacions turístiques i d’inversions. Aquesta consultoria ha estat precisament contractada per l’Ajuntament de l’Hospitalet per desenvolupar l’estratègia de branding, posicionament internacional i desenvolupament de les indústries culturals al Districte Cultural de L’Hospitalet. No cal afegir gaire cosa més…

Tota aquesta instrumentalització i mercantilització de la cultura i de la pròpia ciutat és tan descarada i descarnada que l’Ajuntament s’ha vist forçat a aplicar-ne una capa de maquillatge “social”, impulsant algunes iniciatives educatives i d’intervenció artística en l’espai públic que, en última instància, no són més que accions pacificadores i proselitistes, adreçades a apaivagar la crítica i el dissens.