Al Ple municipal de l’Hospitalet de Llobregat de juny 2017, que tindrà lloc a partir de les 17 hores del dia 27, el grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet presenta un total de 3 mocions:

  • Moció de suport al sector de l’estiba
  • Moció per a la visualització del Mercat del Torrent Gornal
  • Moció per a la recuperació de l’ofici cisteller i l’aprofitament coordinat dels recursos naturals urbans

A continuació, podeu consultar el contingut de totes les nostres propostes adreçades a millorar la vida de la ciutat i a mostrar tot el nostre suport amb les lluites laborals i sindicals del nostre entorn.

MOCIÓ PER A LA VISUALITZACIÓ DEL MERCAT DEL TORRENT GORNAL

El Mercat Municipal del Torrent Gornal, situat a l’Avinguda amb el mateix nom, al barri de la Florida, va ser construït entre els anys 1967 i 1968, a demanda popular i va ser inaugurat oficialment al novembre del 1969, amb 132 parades interiors destinades a producte alimentari i 126 parades exteriors, destinades a producte no alimentari.

L’any 1996 l’Ajuntament va reformar les parades exteriors i al 2003 el consistori va aprovar un projecte de reforma integral de l’interior, demostrant així una voluntat de millorar l’espai, amb actuacions importants que van incidir en la modernització de les instal·lacions, en la creació d’espais per a nous serveis i en l’eliminació de barreres arquitectòniques.

Tot i així, la visualització d’aquest mercat és molt reduïda, perjudicant així de forma directa l’activitat econòmica que s’hi realitza, incidint directament en la subsistència dels negocis que el mercat conté i posant en risc la font d’ingressos de moltes famílies i la pròpia pervivència del Mercat municipal. Gairebé totes les concessionàries perceben aquesta falta de visualització del Mercat.

La instal·lació del Mercat provisional de la Florida, va incidir de forma dràstica a les vendes del Mercat del Torrent Gornal, ja que aquest s’hi va instal·lar a una distància força propera. Des de la recent obertura del nou Mercat de la Florida, la recuperació de clients que es desviaven al mercat provisional de la Florida no s’ha notat gaire i continuen notant una gran falta de clients.

Atès que des del grup municipal CUP-Poble Actiu hem pogut constatar que la percepció de les concessionàries del Mercat del Torrent Gornal és d’abandonament,  de falta de suport per part de l’administració municipal i de falta d’un compromís polític decidit per part de l’equip de Govern local amb l’equipament, que acaba generant la impressió entre les pròpies paradistes, que l’Ajuntament fa temps que va decidir deixar morir aquesta instal·lació municipal.

Cal que el Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet, demostri el seu compromís amb el comerç de proximitat i amb les petites empreses de la nostra ciutat (tal i com porten tots els grups polítics als seus programes electorals) i es prenguin mesures concretes per tal que el Mercat del Torrent Gornal no acabi morint, per manca de suport institucional. No es tracta només d’un conjunt de petits i mitjans negocis de proximitat, sinó també d’un espai de socialització de les veïnes i d’una part de la nostra història recent.

Els mercats municipals són espais comunitaris de referència i de socialització veïnal. Tenint en compte el llarg període de deteriorament del teixit comunitari del barri de la Florida, per causes socioeconòmiques, pels grans canvis demogràfics que ha suportat el territori durant l’última dècada i també per la situació sostinguda d’extrema pobresa i gran desigualtat social, des de la CUP-PA creiem que cal fomentar aquests espais comunitaris, com a mecanismes de construcció de comunitat, dins del propi barri. Si la intenció és que l’activitat d’aquest mercat, i per tant també els negocis que en formen part, continuï endavant, llavors caldria donar moltes més passes, més enllà d’aquesta moció. Però des de la CUP-PA entenem que aquest pot ser un primer pas.

Per tot això, el grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet, demana al Ple municipal que es prenguin els següents acords:

PRIMER Instar al Govern Municipal a instal·lar un rètol de gran format, a la façana del propi Mercat Municipal del Torrent Gornal, visualitzant d’aquesta manera la funció de l’espai, com a Mercat Municipal.

SEGON Instar al Govern Municipal a la instal·lació de més senyalització viària a les principals vies d’accés al Mercat, tals com: l’Avinguda Torrent Gornal, el Carrer Mas, l’Avinguda Miraflores i/o l’Avinguda Masnou, per tal de visualitzar la ubicació del mercat.

TERCER Instar al Govern Municipal a reprendre el compromís informal entre l’Associació de concessionàries i l’Ajuntament de l’Hospitalet, de realitzar un mural al·legòric de gran format al mur exterior del Mercat, per tal de visualitzar la seva activitat i que aquest es dugui a terme, dins de la present legislatura.

QUART Donar trasllat d’aquesta moció a totes les concessionàries del Mercat Municipal del Torrent Gornal i a les associacions de botiguers i comerciants de tots els mercats municipals de la ciutat. Així com també a la Unió de Botiguers de l’Hospitalet i a les Associacions de Comerciants de tots i cadascun dels barris de l’Hospitalet.


MOCIÓ PER A LA RECUPERACIÓ DE L’OFICI CISTELLER I L’APROFITAMENT COORDINAT DELS RECURSOS NATURALS URBANS

Una activitat del projecte per a la recuperació de la memòria històrica de la comunitat gitana, del municipi de l’Hospitalet de Llobregat. Foto: Associació Lacho Baji Cali

El treball de la cistelleria i de creació amb fibres vegetals, és una de les pràctiques més antigues que consten documentades a Catalunya. Des de fa segles, les comunitats han treballat amb els recursos naturals del seu propi entorn, creant tot tipus d’objectes i eines de feina, fent ús de vegetals com el vímet, el margalló i altres plantes, especialment adreçades a les tasques del camp. La conservació del medi natural, actualment, introdueix la gestió sostenible dels recursos silvícoles, fent necessària en molts casos la recol·lecció i intervenció humana per a una gestió eficient del paisatge.

En el cas de l’Hospitalet i la comarca del Baix Llobregat, aquestes plantes són espècies vegetals pròpies del paisatge mediterrani i de ribera i, per tant, abundants a determinades zones de la ciutat, degut a la proximitat del terme municipal de l’Hospitalet respecte el Delta del Llobregat.

La riquesa natural silvestre, dins de la flora urbana de l’Hospitalet, tant a espais verds, com a dins dels parcs i jardins, és un patrimoni també de totes les veïnes i veïns de la ciutat. El seu coneixement, sobretot per part dels escolars com a ciutadans i ciutadanes de ple dret, és clau per a entendre i respectar la biodiversitat que pot oferir una ciutat, però també pot obrir la porta a recuperar i posar en valor pràctiques culturals que tot i que hem de resignificar des de la contemporaneïtat, sens dubte enriqueixen la realitat dels nostres barris. Es tracta també d’una oportunitat per a vertebrar un intercanvi de coneixements al voltant del treball artesanal de les fibres vegetals entre cultures tradicionals i d’altres països que conviuen a la nostra ciutat.

De la mateixa manera, l’aprofitament d’alguns fruits i plantes per part de les veïnes, sempre sota coordinació municipal, generaria a més a més d’un forma d’economia circular que recuperi el patrimoni vegetal existent, també una valoració d’aquests recursos naturals, fins ara sense cap tipus d’aprofitament, i dels processos artesans amb la seva transformació. Fomentant així, des de la praxis, el concepte d’economia circular,  sostenible i de proximitat. Trobant a diversos municipis de Catalunya aquesta recuperació de sabers com un àmbit més de l’àrea de desenvolupament econòmic, el cas més reeixit podria ser el de Mas de Barberans (Terres de l’Ebre).

Es dona la particularitat, a més a més, que el treball manual amb les fibres està molt vinculat al patrimoni cultural i històric del poble gitano i paio que durant anys es va especialitzar en aquest tipus d’artesania, ocupant un lloc cabdal dins de l’economia agrària catalana.

Atès que a l’ordenança de civisme dins del Títol IV sobre l’ús dels béns públics, Capítol I,  Normes generals, l’Article 53 diu que “Es consideren béns públics tots aquells espais oberts destinats a l’ús i gaudiment dels ciutadans (carrers, places, jardins, parcs, etc.), així com tots aquells elements i mobiliaris urbans que, situats als espais o a les vies públiques, estan destinats a prestar serveis específics als ciutadans i a les ciutadanes (papereres, lluminàries, semàfors, senyals de trànsit o informatives, jocs infantils, bancs, fonts, parterres, jardineres, tanques, arbres, plantes, flors, etc.)”

Atès que aquesta mateixa ordenança de civisme inclou també dins del CAPÍTOL II. Arbrat públic, parcs, jardins i fonts, una sèrie de prohibicions dins de l’article 60 com ara:

2.7. Extreure molsa, matolls, pedres, sorra, plantes o productes anàlegs a les proximitats dels arbres i als escocells.

2.8. Malmenar o sostreure elements de jardineria.

2.9. Causar qualsevol mena de dany a l’arbrat, plantacions i vegetació natural.

2.10. Agafar flors, fruits o plantes.

Atès que l’esmentada ordenança contempla exempcions concretes en les seves prohibicions com ara: “Amb motiu de fires i festes tradicionals, es podrà autoritzar a les persones propietàries o titulars d’establiments, associacions o entitats ciutadanes donades d’alta al Registre Municipal d’Entitats, previ informe favorable dels serveis tècnics municipals, el guarniment de carrers i d’arbres, d’acord amb la normativa municipal aplicable i amb les condicions específiques de la llicència”.

Atès que a la ciutat hi ha entitats de diferent caire, adreçades al coneixement de la natura, ecologistes i/o de recuperació del patrimoni històric i cultural del poble gitano, interessades tant en la defensa i divulgació de la biodiversitat dins del municipi, com en la promoció de l’artesania i dels oficis tradicionals.

El grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet proposa al ple municipal els següents acords:

PRIMER.- Instar al Govern local a incloure dins de l’actual procés de modificació de l’ordenança de civisme, un mecanisme per permetre la recol·lecció i recollida de temporada de vímet, margalló i altres fruits silvestres, sota la coordinació municipal, mitjançant programes o tallers organitzats per entitats locals i adreçats a l’aprofitament d’aquestes fibres vegetals, per a l’elaboració de productes artesans.

SEGON.- Instar al Govern a promoure, dins de l’àmbit escolar, programes i tallers de recuperació de l’ofici tradicional de la cistelleria i que mostrin com amb l’aprofitament de recursos propers i quotidians de la flora urbana, aquests es poden transformar en eines i objectes artesans de gran valor. Així com generar espais de pensament sobre las pràctiques culturals de la ciutat, pensant en el treball amb fibres, des de la contemporaneïtat i la dimensió del treball comunitari.

TERCER.- Donar trasllat d’aquests acords les entitats ecologistes de la ciutat com ara La Saboga, Amics de la Natura i Medi Ambient, Biosfera, Associació d’educació ambiental i Associació d’Àmbit Energètic, Depana i a entitats vinculades a l’artesania i la recuperació dels oficis tradicionals com ara La Fundició i Lacho Baji Cali, l’Associació Catalana de Cistelleria, l’Associació Art Pauma, a l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial del Departament de Cultura de la Generalitat, al Grup de Patrimoni de l’Hospitalet i al Centre d’Estudis de l’Hospitalet.


MOCIÓ DE SUPORT AL SECTOR DE L’ESTIBA

El passat 12 de maig de 2017, el consell de ministres de l’Estat espanyol va aprovar un nou Decret-Llei amb el qual vol regularitzar el sector de l’estiba utilitzant, un cop més, aquesta eina legal on no hi ha marge per a la negociació ni el consens. Aquest segon text va ser convalidat el 18 de maig de 2017 al Congrés dels Diputats amb el vot favorable del Partit Popular, de Ciutadans, Fòrum Asturies i Partit Nacionalista Basc i amb l’abstenció del PdCat.

Malgrat els més de 100 dies de negociacions entre la representació sindical majoritària del sector de l’estiba (Coordinadora Estatal de Treballadors del Mar, CC.OO. i U.G.T.), empreses del sector i les administracions, aquest nova regulació presentada, manté els punts més crítics del passat Decret-Llei presentat pel ministre Íñigo de la Serna el passat 2 de febrer i que el 16 de març de 2017, el Congrés dels Diputats va rebutjar convalidar, deixant sense efecte l’esmentada i conflictiva modificació del règim dels treballadors/treballadores de l’estiba.

Aquest primer rebuig del Congrés a la convalidació del Decret-Llei va visibilitzar, en el marc polític estatal, la manca de consens social, polític i la força de les mobilitzacions laborals i sindicals dels estibadors/ estibadores, amb el seu calendari de vagues convocades.

El nou Decret-Llei de 12 de maig de 2017, inclou la formació obligatòria pel nou personal, manteniment dels àmbits o eliminació del incentiu a les noves contractacions de menys de 7 dies. Però, suposa una amenaça greu ja que no garanteix com caldria la feina dels actuals estibadors/es, ni tampoc fixa les condicions de les empreses que podrien formar part dels centres portuaris de treball. Aquestes dues qüestions son cabdals per les treballadores i treballadors i per tal de garantir el seu futur laboral i és per això que el nou Decret-Llei mante una línea de confrontació amb els treballadors i treballadores del sector que ja han desenvolupat nou calendari de vagues durant el mes de juny de 2017.

La nova regulació defensada pel Govern estatal d’Espanya tindria els següents efectes sobre les relacions laborals dels estibadors i estibadores:

  • Els contractes indefinits, sent aquesta la relació contractual d’estibadors i estibadores, esdevindrien llocs de treball precaris pendents de contractació per les empreses.
  • Les empreses estibadores disposarien d’un període de tres anys durant el qual estarien obligades a seguir contractat a l’75, 50 i 25%, respectivament durant el primer, segon i tercer any, dels estibadors/es portuaris de les SAGEP (Societat Anònima de Gestió d’Estibadors Portuaris). Això vol dir que les empreses podrien substituir, lliurement, a un 25, 50 i 75% durant els tres propers anys als actuals treballadors/es portuaris/es.
  • Allò provocarà que a la finalització de l’indicat període, els treballadors/es no contractats “ex novo”, serien acomiadats/des col·lectivament amb indemnitzacions de 20 dies per any treballat amb el límit d’un any, que es realitzarien amb càrrec als recursos públics de les respectives autoritats portuàries.

Aquesta nova realitat normativa pretén ser justificada pel Ministerio de Fomento sobre la base de la sentència d’11 de desembre de 2014 de Tribunal de Justícia de la Unió Europea que empeny a l’Estat espanyol a modificar la legislació portuària que regula la prestació del servei de manipulació de mercaderies, als ports d’interès general.

En resposta a l’audiència que el Govern va promoure, la representació patronal i la representació social van desenvolupar un procés de negociació que va concloure amb la presentació al Ministerio de Fomento d’un document denominat “Bases per a l’elaboració d’una proposta comuna per a la reforma legal del règim de l’estiba a Espanya, de 23 de juliol de 2015“. El mateix va manifestar que entenia que aquest era el camí que li permetria traslladar a les institucions de la Unió Europea una proposta de modificació. S’ha desenvolupat durant l’hivern de 2016-2017 un procés de negociació entre patronal i sindicats per donar compliment a la sentència d’11 de desembre de 2014 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, alhora que es posaven les bases per augmentar la productivitat del sector, la seguretat i l’estabilitat en el mateix.

La irrupció del ministre va avortar el desenvolupament de la concertació social i el treball per una legislació negociada que havia culminat amb un preacord (l’aprovació estava prevista pel dia 7 de febrer de 2017) que desenvolupa les bases de la modificació legislativa i que oferia un ampli consens social sobre el qual el Govern i els grups parlamentaris podrien articular un acord legislatiu tan ampli com el que va sustentar l’aprovació de l’actual legislació portuària espanyola i va contribuir, en plena crisi econòmica, al fet que en un marc de pau social, es mantingués el creixement de la indústria portuària amb una alta capacitat de competitivitat internacional, amb capacitat per a conservar i crear milers de llocs de treball de qualitat que contribueixen a la dinamització econòmica i al consum intern.

S’ha de complir amb el Conveni 137 de l’Organització Internacional de Treball sobre el Treball Portuari, tot això amb la possibilitat d’autonomia legislativa dels Estats membres, que fixa la proposta de Reglament d’Accés al mercat dels serveis portuaris i transparència financera dels ports de la UE.

Els ports s’han convertit, durant les darreres dècades, en una expressió de combinació de creixement de la productivitat i adaptació màxima a la necessitats de la demanda. De la mateixa forma, i de manera molt especial l’estiba, d’estabilitat laboral i creació d’ocupació. La modificació normativa que es proposa ha generat un conflicte amb incalculables efectes que no tindrien perquè donar-se si es recupera el Diàleg Social i es fessin compatibles les obligacions derivades de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l’estabilitat laboral i la seguretat en el treball. L’acció política unànime dels grups parlamentaris de l’oposició al Congrés dels Diputats i la reiterada disposició dels sindicats a complir la sentència mitjançant altres opcions legislatives, han estat decisives per tal d’aconseguir que el Ministerio de Fomento promogués el diàleg entre empreses i treballadors/es, malgrat l’aprovació el passat dia 12 de maig de 2017 del Reial Decret Llei sobre modificació del règim del servei portuari de manipulació de mercaderies.

Atès que fins arribar a aquest punt, el sector s’havia ofert a complir la sentència signant l’Acord de 24 de gener de 2017, sobre la reforma portuària.

Atès que la decisió per part del Govern de nombrar com a mediador al President del Consell Econòmic i Social no va ser acceptada per part dels sindicats, però es van iniciar una sèrie de trobades en les quals la part social va exigir la presència de representants del Govern, donat que l’assumpte objecte de conflicte va ser l’aprovació d’una norma jurídica.

Atès que només a partir de la no convalidació del Real Decret Llei 4/2017, es va produir la incorporació de representants del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i del Ministerio de Fomento a les sessions de negociació, sota la presidència de don Marcos Peña Pinto, durant les quals es va indicar que un acord entre les parts habilitava i justificava la seva incorporació a una norma jurídica que seria acceptada per l’UE com a producte i conseqüència del diàleg social

Atès que aquest procés de negociació col·lectiva desenvolupat com s’ha descrit abans va concloure amb un acord entre ANESCO (empreses dels sector) i els sindicats.

Atès que aquest acord va concloure en l’establiment de les bases per a la modificació del conveni col·lectiu estatal mitjançant la introducció de mesures de flexibilitat interna, condicionades a la garantia del manteniment de la feina de totes les persones de las SAGEP mitjançant la subrogació mitjançant llei per les empreses estibadores.

Atès que els representants del Govern estatal van rebutjar l’acord assolit pels interlocutors socials davant el qual el mediador nomenat pel mateix Govern va declarar conclòs el procés, i va anunciar l’elaboració d’un document en el que es reflectiria la seva posició sobre els assumptes més controvertits.

Atès que els sindicats participants en aquesta negociació van comunicar a don Marcos Peña Pinto el seu rebuig al document anomenat de “mediació”, mentre ANESCO va comunicar la seva acceptació, condicionada aquesta a l’aclariment d’un conjunt d’interrogants i el respecte al contingut de l’acord previs subscrit entre actors socials.

Atesa la convalidació per part del Congrés dels Diputats d’Estat espanyol del Real Decret-Llei 8/2017, de 12 de maig, pel qual es modifica el règim dels treballadors per a la prestació del servei portuari de manipulació de mercaderies, donant compliment a la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea d’11 de desembre de 2014.

Atès que les passes dins de la negociació sindical i les jornades de vaga amb seguiments de fins al 100% dels treballadors/es han provocat al mes de juny 2017 una ruptura dins de la patronal, que ha propiciat que moltes empreses es despengin d’ANESCO i de la defensa del posicionament del Govern estatal i hagin assolit acords individuals amb els treballadors/es de l’estiba adreçats a la seva subrogació i la seva participació a la formació dels nous estibadors/estibadores.

Atès que existeixen molts interessos econòmics al sector portuari i a més a més hi ha un canvi dins de la pròpia patronal i agents al sector del port i de l’estiba, amb l’entrada d’organitzacions com PIPE (Plataforma d’Inversors dels Ports Europeus) que representen a fons d’inversions i altres, més preocupats pel rendiment especulatiu de les inversions que per garantir la feina al port i la qualitat de la mateixa.

Atès que s’han perdut uns dos-cents llocs de feina als últims 10 anys només al Port de Barcelona, no hi ha hagut noves promocions laborals i no s’ha assolit les projeccions d’ampliar la plantilla del sector elaborades durant els anys 2006/2007.

Atesa la gravetat de “l’alternativa” del Ministerio, que suposa l’obertura d’un nou procés de selecció i contractació “lliure” del personal de l’estiba portuària, sent una opció política que aprofundeix en la precarietat i desregulació laboral.

És per tot això que el grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet de Llobregat, sol·licita al ple municipal l’aprovació dels següents acords:

 PRIMER.- Instar al ministeri de Foment a desenvolupar un Reial Decret basat en el resultat dels acords adquirits entre els representants de la patronal i els sindicats de l’estiba, per tal de garantir la totalitat dels actuals llocs de feina sense cap rebaixa dels seus drets laborals ni salarials.

SEGON.- Traslladar tot el nostre suport al sector de l’estiba i mostrar tota la nostra solidaritat als estibadors i estibadores en aquests moments d’incertesa que estan vivint, respecte al seu futur laboral, així com donar suport a les mobilitzacions actuals i futures.

TERCER.–  Donar trasllat d’aquests acords al Ministerio de Fomento, a la Delegació del Govern a Catalunya, al Departament de Empresa i Coneixement, a l’Autoritat Portuària de Barcelona i als sindicats amb delegació al Port de Barcelona.