Hi ha llocs dins de la ciutat que amb la seva evolució, realitat i circumstàncies, narren la historia de tot un municipi, com ara l’Hospitalet. Un d’aquest llocs és la Plaça espanyola, dins del Districte II: Collblanc – la Torrassa.

El relat dels últims 10 anys de la plaça i de la vivència de les seves veïnes, és un reflex de com la ciutat ha crescut impulsada per la gentrificació d’alguns barris de Barcelona, generant una ràtio de població molt per sobre de la mitjana catalana, estatal i europea, difícil de ponderar per a qui no passeja massa sovint pels barris del Nord de la ciutat i no és conscient de com aquesta superpoblació és una de les principals causes de moltes de les dificultats dels barris del nostre municipi.

Quan no hi ha espai dins de les cases, la gent surt al carrer a fer la seva vida. Això, que durant dècades (30 o 40 anys ençà) va esdevenir gairebé un símbol etnogràfic de com es construïen les relacions entre veïnes als barris de l’Hospitalet, que compartien converses, problemes i vida a les portes de les seves cases, als parcs i a les places, ha anat desplaçant-se cap a la vida a l’interior, cap a l’esfera privada i familiar. I perquè no dir-ho, amb una pantalla tàctil a les mans.

Però quan les famílies obreres de l’Hospitalet, abandonaven els barris per tal d’assolir més metres quadrats a les seves vivendes, una nova classe treballadora les hi prenia el relleu i omplia els petits pisos de la Florida, Torrassa o Collblanc, amb vàries famílies compartint pis o amb lloguers per petites habitacions.

Per tant, mentre avança una creixent tendència social adreçada a viure la via pública només des de l’ús regulat, establert i fins i tot ajustat als paràmetres comercials (anar a comprar, prendre alguna cosa a les terrasses dels bars, participar d’alguna activitat organitzada…), en paral·lel existeix una altra necessitat de les veïnes de trobar espais públics on fer possible la seva vida en societat, més allà dels 5 metres quadrats que representen, a vegades, les habitacions que poden ser el seu propi domicili.

Plaça espanyola, un buit enmig de carrers plens

Tornant  al cas concret de la Plaça Espanyola, aquest és un dels pocs espais públics al barri on gaudir de la vida en societat. Un buit enmig de carrers plens d’edificis, vivendes, botigues, però cap parc o plaça oberta. I és també el lloc on cristal·litza el conflicte anunciat per la sobre-ocupació, la mala convivència d’usos de la plaça (converses, jocs infantils, terrasses de bars, el descans nocturn) i la manca d’entesa entre veïnes, generant problemes greus de soroll i brutícia, que porten més de 10 anys advertint les veïnes de la pròpia plaça.

Sembla just reconèixer que, a contracorrent dels arguments carregats de xenofòbia d’altres veus, la Plataforma de Veïnes de la Plaça Espanyola, mai ha centrat les seves reclamacions en una confrontació basada en aquests falsos arguments de la diferenciació cultural i sempre han fet grans esforços per obrir línies de diàleg amb tots els agents implicats, inclòs l’Ajuntament. Precisament amb l’Ajuntament hi ha hagut diverses reunions i comunicacions des de l’any 2005.

Però ara, 12 anys després, el balanç de les veïnes i l’anàlisi des del grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet és que l’Ajuntament, durant anys i anys, s’ha dedicat només a apagar focs, a fer polítiques i accions com a bolets, sense previsió, connexió i continuïtat entre elles, fent per tant, que aquestes accions hagin estat una greu pèrdua de temps. Una oportunitat perduda per a l’afrontament de manera integral, d’una realitat massa complexa com per a resoldre-la amb actuacions puntuals i totalment desconnectades. L’aposta del Govern municipal de l’Hospitalet per a resoldre els problemes de convivència, tirant només de l’ordenança del Civisme, fent pressió mitjançant sancions i/o presència policial i aplicant aquest “codi penal per a pobres” sembla que, lluny de millorar la situació, genera noves tensions entre veïnes que comparteixin espai a la Plaça Espanyola.

I al mig d’aquesta problemàtica derivada de la necessitat de moltes veïnes de fer ús de maneres diverses d’un espai públic, també trobem les terrasses de la plaça que durant anys, a l’empara de la normativa municipal, han anat creixent, envaint l’espai de totes, això si, d’una manera totalment cívica i ajustada a la norma.

“Amb la Lokeria (centre social ocupat durant anys) això era molt millor”, ens deia un veí de més de 80 anys. Una veu molt representativa de la situació dels residents a la plaça. Molta gent gran, sense aire condicionat a les seves vivendes i amb greu problemes per a poder dormir a l’estiu pel soroll fins a altes hores de la nit. Una situació que s’ha agreujat des de l’entrada en vigor de la llei antitabac.

L’equilibri necessari

Destaca a més a més, que durant aquests anys de lluita veïnal per tal d’assolir un equilibri entre la necessària tranquil·litat i descans, amb el respecte a l’ús compartit de la plaça, s’han generat tot tipus de propostes i estratègies que només necessiten d’un impuls de l’equip de Govern local per a posar-les en marxa i donar forma a accions coordinades dins d’un full de ruta o estratègia a llarg termini, un “Pla Integral” en el llenguatge administratiu habitual.

Entre d’altres, les veïnes proposen: la creació d’espais de diàleg amb la regidoria com a catalitzador, informant molt millor del procés a la ciutadania: és a dir, generant més participació, millorant les convocatòries par a poder comptar amb gent més diversa, durant el procés. També,  l’organització d’activitats diverses, com ara fires comercials, col·locació d’estands, organització de sortides per a conèixer el Centre de la ciutat, organització d’una fira gastronòmica, posar en marxa projectes socio-educatius i esportius alternatius a la pràctica del futbol, realitzar campanyes específiques: animals, cura de la ciutat o comptar amb més educadors/es de carrer o agents cívics, a la plaça, per exemple.

Per tant, sobre la situació de la Plaça Espanyola existeix una diagnosi prou acurada, existeixen idees i voluntat de compromís per part de les veïnes… però, malauradament també existeix una gran desídia del Govern local, una manca de responsabilitat política i una manca de continuïtat de les polítiques públiques, a la zona. No disposen d’un plantejament genèric, ni tampoc d’un discurs estable, sobre les possibles fórmules d’afrontament de les problemàtiques existents, a mig i llarg termini.

La conseqüència és que les veïnes i veïns se senten molt soles. Molt oblidades per la seva administració més propera, l’Ajuntament.

Per això, des del grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet, demanem al Govern que afronti aquesta qüestió com a prioritària, que traci un pla d’intervenció fet amb la constant participació i interlocució de totes les parts implicades. Un pla que contempli actuacions comunitàries, urbanístiques, educatives, socials, de resolució de conflictes i mediació comunitària, cíviques i de seguretat. No ens podem permetre perdre més temps. Cal posar-hi en marxa accions urgents el més aviat possible i dissenyar-hi una intervenció integral, a mig i llarg termini.