Aquest mes de juliol, el grup municipal CUP-Poble Actiu presenta dues mocions conjuntes sobre l’ús preferent i oficial del català i en suport de la resolució del Parlament per a aturar el PDU Granvia-Llobregat; i una moció individual adreçada a revisar la situació fiscal d’edificis propietat de l’església catòlica i altres, beneficiàris de diverses exempcions fiscals.

La primera de les mocions conjuntes, es la que signen també ERC i CiU i que té com a objectiu, que l’Ajuntament no doni cap pas enrrere en la seva política lingüística i es continuï aplicant l’actual reglament municipal d’ús de la llengua que determina que hi hagi un ús preferent del català. Aquesta moció, també és una resposta política a la moció presentada al Ple d’abril, per part de Cs i PP que va assolir ser aprovada amb els vots favorables del PSC i que demanava la retolació en castellà, a les senyals de trànsit.

MOCIÓ PER A REFERMAR EL COMPROMÍS MUNICIPAL AMB EL ‘REGLAMENT PER A L’ÚS DE LA LLENGUA CATALANA A L’AJUNTAMENT DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT’

Atès que el passat 25 d’abril el Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat va aprovar la moció presentada pel grup Ciutadans amb l’adhesió del PP amb els vots favorables dels Grups Municipals i PSC-CP i anomenada ‘Moción para el cumplimiento de los requisitos exigidos por la normativa de tráfico en materia de idioma de las inscripcions e indicaciones de las señales de tráfico’ (moció 32).

Atès que el primer acord d’aquesta moció instava l’alcaldessa a homologar els senyals de trànsit de la nostra ciutat que incomplissin els requisits exigits per la normativa de trànsit en matèria d’idioma de les inscripcions i indicacions, de manera que quedessin escrites en català i en castellà.

Atès el paper clau dels ajuntaments del país en la tasca de normalitzar l’ús públic del català, aconseguint que més del 94% de la població l’entengui, després de quasi quaranta anys d’imposició de la llengua castellana, com a l’única llengua a l’ensenyament, l’administració i els mitjans de comunicació.

Atès que des de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia de 1979 la llengua catalana està reconeguda com a oficial amb totes les conseqüències. Una de les més importants és la plena validesa i eficàcia dels texts oficials emesos en català, sense necessitat de traducció al castellà. És a dir, no hi ha cap argument legal perquè les ciutadanes puguin ignorar els senyals de trànsit al·legant el desconeixement de la llengua oficial, el català.

Atès que aquest ajuntament va tramitar durant el període 2014-2016 15 denúncies relacionades amb al·legacions lingüístiques, corresponent a cada any respectivament 4, 8 i 3 denúncies de les quals varen ser anul·lades 14, essent 4 al 2014, 7 al 2015 i 3 al 2016. I atès que pel que respecta a les denúncies presentades per persones residents a altres comunitats de l’Estat o altres països, únicament 2 van tenir lloc el 2015 i 1 en el decurs del 2016.

Atès que l’ús exclusiu del català és l’opció més adequada a la legislació triada per les institucions i és el criteri que més satisfà els grans principis recollits al bloc de la constitucionalitat de propietat i oficialitat de la Llengua catalana i d’especial respecte i protecció. A més, és una opció legitimada també per convenis internacionals ratificats per Espanya com ara la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, entre altres, i lògicament no es contraria al Conveni de Viena de senyalització viaria de 1968, signat tot i que no ratificat per Espanya.

Atès que no existeix un dret a la ignorància d’una llengua oficial i a incomplir les disposicions expressades en aquesta llengua.

Atès que els texts amb què s’acompanya un senyal de prohibició només poden ser, segons el Conveni de Viena (article 8.4 i annex 1.9.a), restriccions o excepcions a la prohibició, de manera que mai no poden ser indicacions de prohibicions afegides o superiors a la que indica el pictograma. Per tant, el conductor està obligat a respectar el pictograma, i el fet que no comprengui les informacions escrites no el pot eximir de la sanció per infracció del senyal en el seu conjunt.

Atès que perquè la norma estatal a la qual es refereix la moció 32 fos aplicable a l’Hospitalet de Llobregat, caldria que fos bàsica, la qual cosa no s’esdevé, i que alhora, si hi hagués una norma catalana contradictòria, que la norma estatal fos posterior a aquesta.

Atès que la disposició final primera del Reial decret 1428/2003, afirma que “el que disposa aquest reglament, de conformitat amb el que estableix l’article 4 de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viaria, s’entén sense perjudici de les competències que tinguin assumides les comunitats autònomes (…) d’acord amb els seus estatuts”.

Atès, que la Direcció General de Política Lingüística ha fet pública la seva consideració que afirma que el marc legal vigent permet que els texts addicionals als senyals de trànsit estiguin redactats exclusivament en català i que la seva infracció sigui sancionable.

Atès que el capítol I, article 1 del ‘Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat’, recull que: “L’ús de la llengua catalana per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i dels ens o organismes que en depenen, com ara els organismes autònoms, les entitats públiques empresarials locals, societats municipals o qualsevol altre, es regeix pels criteris que estableix aquest Reglament i, supletòriament, per la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i la legislació complementària. Les empreses o entitats que gestionin indirectament els serveis públics per qualsevol de les modalitats previstes a la normativa de règim local, també es regeixen per aquest Reglament. L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat vetlla perquè en els ens i les activitats en què participi mitjançant convenis, consorcis o altres formes de relació, s’hi apliquin els criteris establerts en aquest Reglament. Tots els organismes o els abans esmentats han d’ajustar-se als criteris d’ús lingüístic que difongui el Consorci per a la Normalització Lingüística a través del Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet”.

Atès que el Capítol II del ‘Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat’, diu que: “D’acord amb el que estableix l’article 9.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat ha d’emprar normalment el català per a les seves tasques i relacions, amb les particularitats que resulten dels articles següents”.

Atès que al capítol VI del ‘Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat’, sobre avisos, publicacions i activitats públiques a l’article 13 es recull que “la retolació pública de tota mena s’ha de redactar preferentment i almenys en català”.

Per tots aquests arguments, els grups municipals ERC i CUP-Poble Actiu proposen al ple els següents acords:

PRIMER.- L’Ajuntament de l’Hospitalet es compromet a continuar aplicant el ‘Reglament per a l’ús de la llengua catalana a l’ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat’, aprovat a data del 25 de gener de 2007, i ser fidel al seu esperit de fer ús de forma preferent del català a totes les matèries en les quals no existeix una disposició bàsica expressament recollida.


SEGON.-
Donar trasllat a l’Alcaldia-Presidència i/o a la Tinença d’Alcaldia competent per delegació en matèria de senyalització de tràfic, Circulació de Vehicles a motor i Seguretat Vial, i als Grups Municipals del Consistori de l’Hospitalet.


La segona de les mocions conjuntes, és demanar que l’Ajuntament doni suport a la resolució aprovada del Parlament de Catalunya i presentada per Catalunya Si que es Pot i CUP-Crida Constituent que demanava l’aturada del Pla Director Urbanístic Granvia-Llobregat. Es presenta conjuntament amb ICV-EUiA-Pirates, amb l’adhesió de Ciutadans.

MOCIÓ DE SUPORT A LA RESOLUCIÓ APROVADA AL PARLAMENT SOBRE L’ATURADA DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC GRAN VIA – LLOBREGAT I PER UN URBANISME SOSTENIBLE

Atès que la comissió de Territori del Parlament de Catalunya del dia 10 de maig de 2017 va aprovar una proposta de resolució per l’aturada cautelar del PDU de Gran Via – Llobregat presentada conjuntament pels grups de “Catalunya Sí que es pot” i “CUP” el 27 de febrer de 2017 i que literalment diu:

Exposició de motius:

Importància metropolitana i àmbit d’influència

El Pla Director Urbanístic (a partir d’ara PDU) Gran Via – Llobregat afecta un àmbit físic de 105ha de sòl al que assigna un sostre de 631.897 m2 , per activitats terciàries, oficines, comerç i hotels. La qual cosa representa un increment de 616.897 m2 de sostre i afecta de forma considerable a les zones verdes previstes en el planejament vigent.

Aquest territori, on la Gran Via arriba al Llobregat, està envoltat de grans equipaments i zones verdes d’escala metropolitana encara per executar, que en realitat són espais agrícoles i grans peces urbanes amb processos de transformació, més o menys reglats, com els Polígons Pedrosa i Camí del mig, el Districte econòmic de l’Hospitalet, La Fira, La Marina del Prat vermell, El Centre Direccional del Prat i la Zona Franca, etc.

Es tracte doncs d’una gran àrea urbana que si bé està encara considerada com a perifèrica ocupa un espais central de l’àmbit metropolità entre el Port i l’Aeroport, amb enormes potencials i necessitats de transformació que ha de ser clau pel futur social, econòmic i ambiental del territori central de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de forma més immediata pels municipis de L’Hospitalet, El Prat de Llobregat i Barcelona.

Resulta clar que el marc de tractament dels problemes a resoldre amb aquest PDU Gran Via-Llobregat i les seves potencialitats s’han d’abordar a escala metropolitana i, per tant, ha d’encaixar en el marc de la planificació urbanística metropolitana que actualment es formula. Aquesta visió supramunicipal, no obstant, ha de tenir en compte les necessitats reals de les veïnes del barri de Bellvitge i de la resta de l’Hospitalet, aportant solucions a problemes apressants com són l’elevadíssima densitat de població del municipi (amb més de 53.100 persones per kilòmetre quadrat segons dades d’Eurostat), la manca d’espais verds i espais comuns o la connexió de la ciutat amb la resta del corredor ambiental del Llobregat.

A més a més, es dona el fet de que les actuacions urbanístiques afecten a una zona especialment sensible al voltant de centres sanitaris com són el Hospital de Bellvitge, el Duran i Reynalds i també el tanatori municipal. Aquests equipaments sanitaris es veuran afectats per l’augment del trànsit i de les activitats econòmiques, terciàries, tecnològiques, productives, industrials, turístiques i comercials previstes actualment, en contra de les directrius europees de protecció dels espais adreçats a l’ús en matèria de Salut, on la prioritat es blindar l’entorn geogràfic dels recintes hospitalàries.

Cal solucionar situacions diverses de manera molt coordinada ja que un objectiu de primer ordre ha de ser estendre la urbanitat central fins on arriba la ciutat metropolitana central. La Gran Via, probablement el carrer més important de Catalunya, vora el Llobregat ha de deixar de ser barrera per esdevenir centre i la planificació d’aquest entorn també ha de servir per a superar altres barreres com són les ferrovies que trenquen la Marina de l’Hospitalet.

De la mateixa manera que la Gran Via requereix d’un projecte global i clar al llarg de la seva traça, que és pot desenvolupar en diferents etapes però que ha de tenir una coherència global, les ordenacions espacials, els usos, les edificabilitats i les intensitats del PDU Gran Via-Llobregat han d’estar molt articulades amb l’entorn urbà per tal d’aconseguir que sigui equilibrada, habitable i ambientalment sostenible.

Cal tenir en compte quina és la situació actual i a que dedicarem les àrees en transformació veïnes, al voltant de la Gran Via, almenys entre la Plaça Europa i l’aeroport, per tal de decidir les quanties i proporcions d’usos a ubicar sobre l’àrea d’estudi i en tot cas oferir diversos escenaris per a que la ciutadania pugui decidir.

Per fer una ciutat més equilibrada i menys depenent del transport no sembla recomanable fer més espais monofuncionals de terciari (oficines, comerç i hotels) i per altra banda barris estrictament residencials.

Aquesta reflexió social i econòmica, que té molt a veure amb una reflexió ambiental i els estudis corresponents s’ha d’incorporar a la planificació urbanística de tot aquest entorn.

Altra tema no menor, és el de la ordenació física d’aquesta nova peça urbana. El Pla no pot ser únicament l’assignació d’usos i metres de sostre amb unes ordenacions que quedaran totalment pendents d’altres «plans de millora urbana» a desplegar peça a peça. Cal fixar uns elements de referència i si més no uns criteris bàsics que es tradueixin en indicacions clares per a la futura forma urbana.

El Riu Llobregat és l’altre protagonista que dona nom al PDU, però es manté al marge del Pla, sense tenir suficientment en compte que una peça fonamental del Pla, la més gran, és l’espai agrícola de Can Trabal, un espai al·luvial, encara que avui segregat del Riu per infraestructures viàries i ferroviàries.

L’espai de Can Trabal és el darrer reducte la última zona de producció agrícola de l’Hospitalet i és per això que té un significat caràcter patrimonial i ambiental que no és discuteix, però és alhora quelcom més, que cal preservar, completar i incorporar al nou projecte metropolità. No pas com un parc urbà artificial, sinó com un territori cabdal, a connectar amb el Parc Agrari del Baix Llobregat respectant la seva essència i particularitats. Aquesta preservació ambiental ha de ser prioritària, donada la gran biodiversitat de la zona i el seu caràcter de reserva de fauna ornitològica catalogada com a IBA (Important Bird Area). En la mateixa línia caldria ser extremadament curoses amb l’estudi i previsió de l’impacte del PDU Gran Via als altres recursos naturals de la zona, com són l’aqüífer sobre el que desenvoluparan les actuacions i la qualitat de l’aire que es veurà afectada per un augment de les emissions del trànsit i l’augment de l’activitat humana.

A banda de la funció agrícola de Can Trabal, que és una peça més dins d’un espai agrari metropolità format per moltes peces petites, aquest entorn ha de tenir una clara funció ambiental i social i en tot cas ha de ser més que un «parc urbà», ja que la posició és estratègica pel seu veïnatge a la ciutat densa i al riu, posició que cal integrar quant a accessos i estructura respecte a la ciutat i al Llobregat.

En funció d’aquestes darreres consideracions els sectors del PDU per sobre de la Gran Via –on l’espai lliure és el protagonista– han de tenir un tractament molt diferenciat als de l’altra banda de la via i per tant l’espai de Can Trabal no ha de tenir escanyaments ni ocupacions i ha d’esdevenir part important d’un corredor verd, encara per ordenar, que configuri una part important de la estructura espacial metropolitana entre Collserola i el Llobregat, a través de la ciutat densa i compacta.

Per aquests motius, presenta la següent:

Proposta de resolució

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

  1. Aturar cautelarment la tramitació de l’actual PDU-Granvia davant la manca de consens popular i polític, així com de la suficient previsió i projecció de les conseqüències ambientals, ecològiques i sociodemogràfiques per al municipi de l’Hospitalet, de l’esmentat desenvolupament urbà
  2. Reconsiderar i reformular el Planejament Urbanístic sobre l’Àrea Gran Via – Llobregat considerant, com a mínim, els següents aspectes
    1. Coordinar amb els treballs de formulació de la nova planificació urbanística metropolitana (PDU / POUM de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) en tots els aspectes territorials, socials, econòmics i ambientals que incideixen sobre l’àmbit d’aplicació i l’àrea d’influència del Pla.
    2. Incorporar un estudi de diverses alternatives d’ordenació de la Gran Via i els seus entorns immediats entre la Plaça Europa i l’Aeroport, amb diverses alternatives.
    3. Incorporar un estudi soci-econòmic i ambiental de l’entorn consolidat i en transformació, que amb diversos escenaris raonats, permeti justificar i decidir les quanties de sostre i proporcions d’usos a ubicar sobre l’àrea del PDU.
    4. Estudiar diverses alternatives d’ordenació física que permetin establir els objectius, controlar i coordinar la forma urbana a implantar.
    5. Proposar una ordenació de l’espai agrícola de Can Trabal, que garanteixi la preservació d’aquest espai en el doble context de porta de l’Hospitalet al riu i de corredor verd entre Collserola i el Llobregat.
    6. Obrir un procés participatiu amb la ciutadania de l’Hospitalet per tal de consensuar el desenvolupament urbanístic i finalitat dels usos d’un territori que representa entre el 8 i 10% del total de la superfície del municipi de l’Hospitalet.”

Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUIA-PIRATES-E i CUP-PA, amb l’adhesió del grup de CIUTADANS, proposen al ple de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Instar al govern de la Generalitat a donar compliment a la proposta de resolució per l’aturada cautelar del PDU de Gran Via – Llobregat aprovada a la comissió de Territori del Parlament de Catalunya del dia 10 de maig de 2017.

SEGON.- Proposar als mitjans de comunicació local públics la realització, durant aquest any 2017, un programa especial de debat sobre el projecte del PDU amb representats dels grups polítics, de les entitats i dels moviments socials.

 TERCER.- Instar al govern municipal a adoptar polítiques urbanístiques responsables i sostenibles, que prioritzin els problemes reals de la ciutadania i s’allunyin dels models previs a l’esclat de la bombolla Inmobiliaria.

QUART.- Donar trasllat dels següents acords a la Conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Parlament de Catalunya, als grups polítics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), a la lliga per a la defensa del patrimoni natural Depana, associació la Saboga, associació de defensa del patrimoni de l’Hospitalet Perseu, a la Federació d’associacions de veïns i veïnes de l’Hospitalet, a les associacions de veïns i veïnes de l’Hospitalet de Llobregat i als mitjans de comunicació locals.


Per últim, presentem la moció individual sobre el cobrament de l’IBI a determinats edificis de l’església catòlica, en cas que es pugui demostrar qui existeix una activitat econòmica que resulti incompatible amb les excepcions fiscals que gaudeixin actualment.

MOCIÓ PER A REVISAR LA BONIFICACIÓ DE L’IMPOST DE BÉNS IMMOBLES (IBI), DELS IMMOBLES PROPIETAT DE L’ESGLÈSIA I UTILITZATS PER A REALITZAR ACTIVITATS ECONÒMIQUES, A L’HOSPITALET

El Tribunal de Justícia de l’Unió Europea (TJUE), ha emès la sentència ‘C-74/16 Congregación de Escuelas Pías Provincia Betania/Ayuntamiento de Getafe’ que obre la porta a posar fi als privilegis fiscals de l’església catòlica i que fins ara es justificaven normativament en el marc de l’exempció de l’impost, obligatòria per a tots els Ajuntaments arran del conveni del 3 de gener de 1979 entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu.

Aquesta sentència del TJUE, que es va fer pública el passat mes de juny de 2017, determina que les exempcions fiscals a l’Església Catòlica a Espanya “poden constituir ajudes estatals prohibides”, en cas que s’atorguin “en relació amb activitats econòmiques com ara l’ensenyança no subvencionada”, en considerar-se “contraris a la lliure competència”, segons apunta el dictamen.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea precisa a la mateixa sentència que aquestes activitats d’ensenyança no subvencionada són, per exemple, els centres que ofereixen Batxillerat i “semblen revestir caràcter econòmic”, donat que el seu finançament es fa mitjançant el pagament de les matrícules i mensualitat dels alumnes o les seves famílies.

Donat que les polítiques fiscals, dins del marc polític i econòmic actual, són imprescindibles per a garantir la justícia social de les comunitats, aplicant criteris correctors adreçats al repartiment de la riquesa i recursos, i sobretot establint criteris no discriminadors entre les persones i entitats que tributen.

Donat que exempció fiscal de l’Impost de Béns Immobles (IBI) a aquests edificis propietat de l’església, on l’activitat desenvolupada no és el culte religiós i que comporta activitat econòmica privada, pot suposar una “ajuda estatal prohibida” segons contempla el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Donat que la sentència en l’assumpte “C-74/16 Congregación de Escuelas Pías Provincia Betania/Ayuntamiento de Getafe” del Tribunal Europeu serveix de precedent per al conjunt dels estats membres de la Unió Europea, atès que la funció del TJUE és garantir que s’apliqui de la mateixa manera la legislació de la UE a cadascun dels estats membres.

Donat que a l’Hospitalet existeixen almenys uns 7 centres educatius religiosos que podrien encaixar en aquest marc d’exempcions fiscals dubtoses i contràries a llei. És a dir, que ofereixen formació en Batxillerat, cobren matrícula i mensualitats als seus alumnes i al mateix temps es consideren exemptes de l’abonament de l’IBI.

Donat que correspon a aquest Ajuntament fixar i revisar la correcta recaptació d’impostos directes d’àmbit municipal, per a garantir la no discriminació fiscal i el correcte funcionament de la hisenda local.

Donat que aquesta exempció fiscal no està fonamentada en cap mesura redistributiva ni respon a cap interès general per a la ciutat.

El grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet proposa al Ple els següents acords:

PRIMER.- Instar al Govern local a obrir expedients de revisió i comprovació a tots els immobles de l’Església Catòlica i les seves congregacions, a l’Hospitalet de Llobregat, per tal de definir  l’ús i activitat que es fa a cadascun d’aquests i identificar tots aquells edificis on hi hagi activitat econòmica.

SEGON.- Instar al Govern local a obrir expedients de revisió tributària i comprovació de tots els centres educatius de la ciutat amb titularitat privada adreçats a garantir la correcta aplicació de les exempcions fiscals vigents, en funció de l’espai certificat des de la Generalitat com a educació concertada i la que no és educació obligatòria ni subvencionada; i corregir si escau l’aplicació tributaria per a la correcta recaptació d’impostos.

TERCER.- Instar al Govern local a obrir expedients de revisió i comprovació de la situació tributaria de tots els edificis al municipi que compten amb exempcions fiscals degut a la seva activitat o titularitat (fundació, ens sense ànim de lucre…) i corregir, si escau, aquestes exempcions.

QUART.- Donat trasllat d’aquests acords als centres educatius Joan XXIII, Pare Enric d’Ossó, Pineda, Xaloc, Sant Josep Obrer, Sant Jaume i Tecla Sala de l’Hospitalet, a l’Arquebisbat de Barcelona, a la Nunciatura Apostòlica a Espanya i a l’Associació Catalunya Laica.