Durant els últims mesos, l’equip de Govern de l’Ajuntament de l’Hospitalet, encapçalat per la Regidora adjunta de Salut, Cristina Santón, (abans membre de  Guanyem L’H, formació política d’on va ser expulsada, després regidora no adscrita i ara dins del Govern mitjançant l’actual pacte de govern), ha estat elaborant un document, amb el títol ‘Pacte en defensa d’una salut pública de qualitat a l’Hospitalet’.

Una setmana abans de la seva signatura, hem pogut accedir al contingut d’aquest document (20 pàgines que pots llegir aquí) que, segons les seves autores, ha sigut fruit de converses i aportacions d’entitats i d’alguns partits de la ciutat. CUP-Poble Actiu, per la seva banda, ha consultat a professionals de la salut en actiu actualment a la ciutat, que han expressat alguns dubtes que es recullen a continuació, al següent comunicat:

Per a CUP-Poble Actiu l’Hospitalet resulta impossible subscriure aquest pacte per diversos motius. El primer de tots és que trobem aquest document un recull de bones intencions i llocs comuns que mostren, molt per sobre, la situació de la sanitat i la salut pública a l’Hospitalet, sense entrar en la concreció de línies d’actuació locals i amb objectius clars a assolir o mesurar. Sense aquests punts de partida, és impossible mesurar el possible impacte d’aquest Pacte de Salut Pública a la ciutat. El document podria ser perfectament extrapolable a qualsevol altre municipi ja que no té en compte importants particularitats de les veïnes de l’Hospitalet i altres característiques socioeconòmiques del nostre territori.

Tot i que trobem elements teòrics interessants i compartits pel nostre grup municipal, com són l’enfocament integral de la salut o el contínuum assistencial i la posada en valor de l’atenció primària com a eix de tota l’atenció sanitària, també trobem a faltar masses punts de vista que ens fan dubtar de la veritable vigència i universalitat de l’enfocament d’aquest pla local en defensa d’una salut pública de qualitat a l’Hospitalet.

Manca de concreció recursos i mitjans a millorar

El document no aborda, com caldria, problemes reals i concrets de la nostra ciutat. Molts d’aquests comencen amb la manca de correlació entre la població i la capacitat del sistema sanitari. És a dir, la manca d’equipaments i les condicions laborals del personal sanitari a la ciutat. Un cas concret i una demana històrica en aquest sentit, seria el necessari desdoblament del CAP de la Florida o el fet de no comptar amb un servei d’atenció pediàtrica “real” 24 hores, per a atendre als 35.000 nens i nenes de l’Hospitalet.

Atenció integral a l’àmbit laboral

Entre els punts que trobem a faltar dins del Pacte Local, hi serien per exemple, la Salut en l’àmbit laboral i les seves conseqüències per a la salut pública. Amb un desenvolupament més ambiciós que el plantejat al document de 20 planes. Tenint en compte la naturalesa obrera de la demografia de la nostra ciutat, els accidents laborals i les malalties derivades de la feina, estan a l’ordre del dia. Si bé és cert que aquestes contingències són competència de les mútues laborals, no oblidem que hi ha molta patologia crònica derivada dels mals hàbits i que aquestes no són cobertes per les pòlisses de les mútues d’empresa. Aquí, el suport de la xarxa pública en matèria de rehabilitació i fisioteràpia, concretaria aquesta voluntat de tractar integralment la salut.

Atenció universal per a nouvingudes

També ens crida l’atenció, que a la introducció del Pacte s’afirmi que el document sorgeix: “des de la defensa del dret a l’atenció mèdica pública de qualitat que inclogui polítiques i solucions que disminueixin les desigualtats de les persones socialment vulnerables, fins a la promoció de polítiques de cohesió social, valorant la tasca que desenvolupa el teixit associatiu de la ciutat en l’àmbit de la salut”. Bones paraules que, tanmateix, no es concreten en res i que deixen sense visibilització un dels problemes més greus de la salut pública a l’Hospitalet, segons la nostra opinió, i que seria que no totes les persones que viuen a la ciutat, tenen accés universal als recursos sanitarisGarantir plenament aquesta universalitat d’accés a la sanitat pública per a les persones nouvingudes, hauria de ser una de les prioritats clares de l’esmentat Pacte, donada la demografia dels nostres barris.

Dones, cures i manca de perspectiva de gènere

Per últim, tot i que el document parla concretament de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica, no s’especifica ni es fa menció que són majoritàriament les dones les que pateixin aquests síndromes i tampoc trobem menció a l’atenció integral sanitària a les cuidadores de persones dependents. No s’ha aplicat una perspectiva de gènere al Pacte. Cal visibilitzar les necessitats d’atenció i acompanyament sanitari per a les persones cuidadores, majoritàriament dones, a més a més, tenint en compte que es tracta d’un creixent percentatge de la població, donat l’envelliment de les veïnes i veïns de l’Hospitalet.