PAH Barcelona acampa indefinidament a la plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per a exigir l’immediat reallotjament i lloguers socials dignes per a tres dones de la ciutat i els seu familiars: Ursula, Yolanda i Helena. (més informació web PAH BCN)

Des del passat divendres, la plaça de l’Ajuntament de l’Hospitalet s’ha omplert de les samarretes  verdes de la PAH Barcelona. Tendes de campanya, música, sol·lidaritat, denúncia política, empoderament personal i col·lectiu i el suport mutu de la gent cap a la gent. Aquesta acampada reivindicativa de la PAH Barcelona, va de dignitat i també de lluita col·lectiva. En contraposició a un ajuntament acostumat a negociar cas a cas, en la foscor dels despatxos i a cop de mesures insuficients en òrgans de decisió burocràtics, com la Mesa d’Emergència de l’Hospitalet.

“No pateixis, JO t’aturo el desnonament”, aquestes i altres frases semblants, dels tècnics i responsables polítics de l’Hospitalet, són conegudes per a qui ha hagut que recórrer a l’administració local demanant-hi suport i mostren un caire de discrecionalitat que  mostra una forma de fer política “talla-focs” durant els últims 30 anys a l’Hospitalet de Llobregat.

El dilluns, a peu de plaça, el regidor José Castro, acompanyat  pel també regidor Jaume Graells, va començar un intercanvi d’impressions amb la gent de la PAH Barcelona. A banda d’assenyalar a una de les dones que demanen solució com a responsable de la seva pròpia situació (ampliem més a baix), Castro va arribar a pronunciar una frase que reflecteix a la perfecció la seva visió respecte a la crisis  habitacional a la ciutat. “les solucions mai seran col·lectives. Heu de tenir-ho clar”, va afirmar el regidor del PSC als representants de la PAH allà congregats, d’una  forma pública i autoritària. No s’obriran vies de diàleg amb la PAH Barcelona com a organització, semblava dir el representant municipal, només amb les afectades, una per una… Un diàleg defensat públicament per l’alcadessa de l’Hospitalet, Núria Marín, que ara nega a la PAH Barcelona, com abans ho ha negat a d’altres col·lectius com ara, No Més Blocs. Un diàleg reduït, per la voluntat política del PSC, als canals burocràtics,  i quan aquests no troben tràmit adient o no volen trobar-lo, en queden fora. Queden al carrer, com Úrsula.

Úrsula, com la PAH Barcelona, ho tenen molt clar. Les solucions als seus casos particulars han de ser ajustades a la realitat de les persones, però la lluita i les solucions de llarg recorregut, han de ser col·lectives. Una visió totalment contrària a la praxis de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. L’objectiu de la #AcamPAHdaHospitalet és molt clar, es quedaran a la plaça fins que les tres veïnes lluitadores de l’Hospitalet no surtin amb un lloguer social digne per a cadascuna d’elles i les seves families amb menors.

 

#AcamPAHdaHospitalet

A post shared by PAH Barcelona (@pah_barcelona) on

Perquè darrera cada nom, cada cas, cada samarreta verda i desnonament, hi ha una història personal de lluita davant la precarietat i la pobresa. Però també una història de superació i d’encoratjament col·lectiu que només viu qui s’apropa i vincula amb un grup humà com és la PAH Barcelona.  Així és el cas d’Úrsula, veïna del Gornal, qui porta des de juny de l’any 2016 trucant a totes les portes i tractant d’assolir una solució legal, per la via burocràtica. “Tinc un expedient enorme amb tots els tràmits i sol·licituds que he fet”, explica Úrsula, qui ha  passat en un any per la sortida del seu pis de lloguer familiar, per la ruptura amb la seva parella que aportava els únics diners que entraven a casa, per la necessitat d’ocupar un pis on va posar al seu nom tots els rebuts de subministrament, pels greus problemes psico-emocionals i de salut d’un dels seus fills menor d’edat, inclosa l’hospitalització; per la metàstasis d’un familiar proper i per a fins a 3 intents de desnonament.

Un any dur,  en el que només va demanar als tècnics de Serveis Socials i Habitatge de l’Hospitalet i de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya que tinguessin en compte unes mínimes zones i àrees on no estava disposada a viure amb els dos menors al seu càrrec. I, especificant, Úrsula va deixar clar també, que el seu barri, Gornal, oferia una xarxa de suport veïnal, de coneixement i de comunitat a la seva família a la que no hi volia renunciar. Un arrelament al barri i al veïnatge que enriqueix i és clau en situacions de màxima vulnerabilitat i pobresa.

Lluny de ser escoltada la seva necessitat de suport familiar i veïnal, el qual trobava al Gornal, i havent-hi vivendes públiques buides a aquest barri, segons afirma, la resposta oficial per part de les administracions va ser oferir a la seva família un pis a un dels pocs indrets que havia marcat com a no assumibles, “enviant a més, a una altra dona desnonada de La Florida al Gornal i a mi del Gornal a La Florida”. Úrsula hi va renunciar. I a més, després de diversos intents de desnonament, i tractant de forçar un nou compromís per part de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ha signat el lliurament de claus de la casa on fins ara vivia donat l’últim avís de desnonament fixat pel dia 2 de novembre.

Ara, el govern local considera que amb aquesta decisió res es pot fer per ella. “Hi ha una actitud d’enfrontament personal fins i tot amb mi, per part de determinats tècnics de l’Ajuntament de l’Hospitalet”, explica Úrsula al mateix temps que conclou, “ells diuen que no es pot fer res, però a la PAH tenim comprovat que quan es vol, es pot fer. Llavors no ens mourem d’aquí sense lloguer social. I si cal, cridarem a les companyes de PAH Catalunya”.

La PAH també mostra a la resta de veïnes de l’Hospitalet de Llobregat el seu recull sobre la situació de la vivenda a la ciutat a l’acampada a la plaça de l’Ajuntament.

Les seves companyes d’acampada expliquen igualment els motius d’aquesta acampada indefinida a les xarxes socials de la PAH Barcelona:

#AcamPAHdaHospitalet

A post shared by PAH Barcelona (@pah_barcelona) on

#AcamPAHdaHospitalet

A post shared by PAH Barcelona (@pah_barcelona) on