Entrevista a Khristian Giménez, regidor/portaveu del grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet de Llobregat, publicada a l’edició de gener 2018 de El Diari LH

Enric Gil

– Com heu viscut a CUP-Poble Actiu aquests mesos de política municipal a l’ombra del procés?
– Que comencem per aquí és simptomàtic del moment d’excepcionalitat, que nosaltres hem volgut expressar també amb l’abandonament dels últims quatre plens ordinaris, perquè la situació no és precisament ordinària. L’1d’octubre i la setmana prèvia són clau a nivell de país però també de ciutat, perquè suposa un moment d’empoderament popular, d’exercir la sobirania, no només pels milers de votants sinó pel que suposa de moviment social i popular. Destacaríem sobretot l’aparició estel·lar dels Comitès de Defensa de la República (CDR). És un retorn a mirar la ciutat amb la voluntat de transformar-la. Estem esperançades i  convençudes… Fins i tot diria que tot aquest fort moviment popular ha superat les pròpies organitzacions polítiques i socials.

– 18 empreses han traslladat ja el domicili social de L’H a fora de Catalunya. Us preocupa?
– Segurament té a veure amb el moment d’incertesa política, que assumim. Els diners i els negocis al final són porucs i en moments així normalment ni fan ciutat ni fan país, fan butxaca. Cal posar-ho en perspectiva, no han traslladat ni oficines ni volum de negoci ni treballadors. El que sí que és un drama són les empreses que deslocalitzen la producció.

– No doneu suport a la proposta inicial de pressupost municipal per al 2018, per què?
– No veiem cap evolució. Hem fet propostes des del primer any per reduir despeses i ampliar inversions i partides que considerem claus, i no veiem ni tan sols voluntat de negociar.

– Quins reptes té la ciutat?
– L’H té dos reptes des de fa anys: pobresa i desigualtat social, i el model de ciutat pel qual aposta el Govern amb una visió empresarial de la gestió pública. En una ciutat amb altíssima densitat de població i espai públic molt escàs, l’urbanisme que impulsen no contribueix a millorar el problema. Al contrari, ara es vol urbanitzar el 8% del territori, al voltant de l’última zona agrícola (PDU Granvia Llobregat). S’incideix en un model de pressió urbanística, amb més llocs de treball precaris vinculats al turisme i a la terciarització de l’economia. I això porta associades mancances com el fenomen dels habitatges d’ús turístic. Ens trobem des de la venda de blocs sencers a grans empreses per especular fins  a l’expulsió de veïnes dels barris per l’increment dels lloguers. Això és un drama, no es pot construir comunitat i cohesió als barris si la gent canvia de pis constantment. Trobem a faltar un pla local d’habitatge que estudiï la situació, vegi què podem fer i aposti per un mercat públic de lloguer, ja sigui comprant o edificant habitatge.  La manca d’espai públic a la ciutat junt a l’alta densitat donen un còctel bastant explosiu que provoca situacions conflictives.  Potser hem de fer una moratòria en la construcció nova en determinats barris fins que no els espongem. Aquests problemes són insuportables per a moltes veïnes, sobretot del nord de la ciutat. I aquí, això sí, ens agradaria posar en valor el procés que s’està endegant a la Florida i les Planes amb el Pla integral, aquesta és la metodologia adequada, veurem fins a on pot arribar.

– Pobresa i precarietat a L’H, ens actualitzeu la diagnosi? 

– A la recent enquesta municipal per barris es veu molt clara la desigualtat entre nord i sud. La renda mensual de les llars va dels 2.200 euros del Centre, Sant Josep o Santa Eulàlia als només 1.400 de les Planes o Gornal. Però la dada més dramàtica és que el 28% de les famílies no podria afrontar una despesa extra de 300 euros, percentatge que puja a Gornal o les Planes. Són indicadors del drama, de la  incertesa que es viu a la ciutat, ara també dels que tot i treballar segueixen instal·lats en la precarietat. Un altre indicador de la dècada de crisi és el conflicte dels professionals dels serveis socials a la ciutat. Ens parlen de col·lapse en els serveis socials, de situació insostenible que s’ha traduït en un conflicte laboral encara no resolt i que mostra com afrontem la crisi de recursos.

– Heu denunciat a l’Oficina Antifrau presumptes irregularitats en els salaris de la Guàrdia Urbana, ens doneu els detalls?
– Parlem d’una documentació sol·licitada per una secció sindical i d’un informe de la pròpia assessora jurídica de l’Ajuntament que reflecteix possibles irregularitats en complements salarials de les retribucions de membres de la Guàrdia Urbana, també en comissions de serveis aplicades a la corporació, o complements que no existeixen, fora de conveni. El Govern reconeix que ha succeït però diu que són problemes administratius, que algú s’ha equivocat reiteradament, sense mala voluntat. Ara fa un any que el Govern sap què passa i no sabem encara què han modificat. Podria suposar possibles delictes penals i comptables.

Khristian Giménez, portaveu de CUPPoble Actiu. Tanca l’hora d’entrevista que
resumim aquí destacant del 2017 l’alegria per la destitució del “mossèn feixista
Custodio Ballester”, a Sanfeliu, i la tristesa per la desaparició de la companya de grup i sindicalista Sesi Villegas, un contrapunt que diu molt d’aquest psicòleg de llarga trajectòria social ficat en política fa 3 anys .