Dues o tres realitats, sota el nom de l’Hospitalet de Llobregat

L’enquesta dels barris, publicada ara fa uns mesos, ha posat de nou en evidència temes que des de fa temps ja s’intuïen. Mentre la premsa  i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, en el moment de la seva publicació, només van destacar un titular força amable sobre la satisfacció de viure als seus barris, dels veïns i veïnes de l’Hospitalet, aquesta consulta demoscòpica (tot i les seves mancances) ofereix alguna informació que va molt més enllà d’aquest pobre titular.

En aquest sentit, creiem que caldrà afegir a l’anàlisi tota una sèrie d’informacions en relació a la gent que pot participar del baròmetre municipal, elaborat per l’Ajuntament de l’Hospitalet cada any i que desenvoluparem a la segona part d’aquest article, sobre la visió que tenen els veïns i veïnes de l’Hospitalet de Llobregat, quan se’ls hi pregunta per  les problemàtiques, sentiments i altres percepcions sobre la pròpia ciutat.

La informació d’una enquesta com aquesta, ens permet fer un anàlisi més de fons que ens mostra de nou que l’Hospitalet de Llobregat no és una ciutat uniforme. Com a mínim, existeixen dos o -fins i tot- tres ciutats separades per les vies del tren. Però sobretot, separades també pels ingressos, per una desigual qualitat de vida i per uns serveis i espais públics adients per a uns, i molts deficitaris per als altres.

Pont de Matacavalls que comunica el barri de la Florida amb la resta de la ciutat

Quan es parla de la Florida, de les Planes, de la Torrassa, de Pubilla Casas, el propi veïnat és qui expressa que el seu barri no és el millor, assenyalant-hi les mancances i problemàtiques que els hi ocupen i preocupen. Per aquest motiu, el primer que caldria assenyalar seria que no es poden tractar les dades de forma conjunta, per a establir una mitjana de ciutat, perquè aquest tractament distorsiona greument aquesta bretxa existent i palpable entre els barris “rics” i els “pobres”, de l’Hospitalet de Llobregat.

Quants ingressos hi ha per barris?

En aquest sentit, al grup municipal CUP-Poble Actiu ens criden molt l’atenció, dades com la diferència d’ingressos segons barris:

Mentre als barris del Centre o Santa Eulàlia, el sou net que entra per cada llar, de mitjana, es fixa entre uns 2.240€ i uns 2.213€. Aquesta xifra baixa fins als 1.467 euros a les Planes i als 1.470 euros al Gornal. Però encara més impactant és que el 27,7% de les persones consultades a la ciutat, afirmen que no disposaria de recursos ni capacitat per a fer front a una despesa imprevista, d’un import de 300 euros. Un símptoma clar de la precarietat i pobresa existent a moltes famílies, enfilant-se fins al 45,2% (gairebé la meitat de la població) al Gornal i al 39% a les Planes.

Una qüestió que es ratifica, també quan es consulta sobre els rebuts endarrerits o no pagats. A la ciutat, 1 de cada 10 persones diu que a casa seva, durant els últims dotze mesos, s’han endarrerit amb el pagament d’algun rebut de llum, aigua, gas, lloguer, hipoteca o préstec. Un 21% quan es fa la mateixa pregunta al Gornal i un 18,4% a les Planes.

Pobresa que impossibilita pagar l’aigua, la llum o el gas

Aquest context de precarietat i pobresa, s’agreuja especialment a l’hivern, quan la calefacció i les poques hores de llum natural, fan pujar l’import de les factures de la llum. És això que durant els últims anys  s’ha vingut anomenant ‘pobresa energètica’ i que no és una altra cosa que la pobresa provocada per l’atur, la manca d’oportunitats i la precarietat laboral, contraposades a la constant pujada de les factures dels subministraments energètics, bàsics per a la vida. Pujada dels preus del subministraments que cal recordar, directament lligada a decisions polítiques estatals i al funcionament com a oligopoli, de les grans empreses subministradores.

Segons dades facilitades des de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de l’Hospitalet, durant el 2106 es van pagar factures de subministraments a 2.303 llars de la ciutat, per un valor de 399.744 euros. Un import semblant a les xifres de 2017, que ascendeixen fins als 347.000 euros, a data d’octubre. Cada any, es van atendre unes 2.300 llars, amb un total de 3.422 ajudes al 2016 i 3.275 ajudes al 2017. Trobem a faltar una informació desglossada de les grans empreses i les seves filials,  tal i com ens han manifestat entitats socials, a les quals hem consultat. És a dir, les que tenen el kilowatt regulat i les que no, actuant per tant dins del mercat lliure, i essent més car el seu servei. Amb aquesta informació, es podria desenvolupar un assessorament i acompanyament des dels serveis municipals, per tal d’animar a les nostres veïnes al canvi de titularitat i d’empresa, cercant sempre les millors condicions als contractes i baixar l’import final de la factura.

D’altra banda, cal tenir en compte també, que aquestes xifres sobre la quantitat de veïnes que sol·liciten suport per a afrontar les factures d’energia, tot i que ser prou clarificadores sobre les necessitats, la pobresa i com afronten la vida milers de famílies i llars a la nostra ciutat, són unes xifres de mínims. És així, donat que es corresponen només a la gent que s’ha apropat a demanar suport municipal a l’Ajuntament. Som conscients que en moltes altres situacions les veïnes, per desconeixement, per por a la seva expulsió o per altres motius, afronten aquesta pobresa energètica en silenci, en solitari o demanant suport a les seves xarxes familiars i/o d’amistats.

També existeixen d’altres persones que són ateses des de les entitats socials de la ciutat. Unes entitats que destinen una part important de les seves despeses a finançar subministraments, un cop els serveis socials els hi transmeten la seva incapacitat d’assumir les pròpies factures de moltes veïnes, segons testimonis directes d’aquestes entitats que treballen per eradicar la pobresa i la manca d’oportunitats als barris, des d’una xarxa de suport solidari.

Crisis de l’habitatge

La pujada de preus del lloguer (un 13% durant els últims anys) i la dificultat per accedir a un habitatge digne, s’està convertint en un dels principals problemes per a bona part dels veïns i veïnes de l’Hospitalet, especialment els/les més joves.

Manifestació en defensa al dret a l’habitatge. Foto: Vilaweb

El parc d’habitatge a l’Hospitalet de Llobregat, està fixat en uns 102.031 habitatges. El seu desglossament és: 43% en règim de propietat, 23% en règim de lloguer i un 28% són de propietat, però encara no han estat pagats. Aquestes són les últimes estadístiques oficials disponibles a l’Idescat i són de l’any 2011. Caldrà esperar al 2021, quan està previst que realitzi la nova edició de l’enquesta de població i habitatge, per tal de valorar-ne l’evolució i poder actualitzar aquestes dades.

D’altra banda, segons dades del Consell General del Poder Judicial, a l’Hospitalet entre l’any 2013 i 2016 s’han realitzat un mínim de 3.000 desnonaments, dels quals, un 68% eren pisos de lloguer, un 24% d’hipoteques i un 7% per altres casuístiques.

Respecte als habitatges buits, només tenim accés a la mateixa font que data les xifres al 2011. Segons informació de ‘l’Enquesta de Població i Habitatge’, a l’Hospitalet de Llobregat hi ha 8.605 pisos o habitatges buits, el que representa un 8% del total.

L’arribada dels apartaments turístics a la ciutat i la compra d’edificis sencers, amb finalitats especuladores, per part de fons voltors, estan darrere de la tendència alcista dels preus del lloguer, a l’Hospitalet de Llobregat. Sense oblidar l’efecte Barcelona i les seves conseqüències per a la perifèria metropolitana. Des del 2013, els preus del lloguer al municipi han pujat de mitjana un 13%. És el mateix percentatge de pujada que trobem, comparant preus de lloguer de gener 2017 i desembre de 2017. Un 7% d’increment, quan comparem els preus del 2016 i 2017. Aquesta pujada està expulsant a les veïnes dels seus barris i propiciant un creixent procés de gentrificació, sobretot als barris de Collblanc, la Torrassa i Santa Eulàlia.

Sobre les classes socials

Respecte a com es defineixen les veïnes quan se’ls hi pregunta per quina és la seva classe social, un 48% expressen que són classe mitjana mitjana, un 33,7% classe mitjana baixa i un 11,2% classe baixa. Respecte a la seva percepció ideològica, més del 50% de la gent consultada assegura ser d’esquerres o centreesquerres. Sent les respostes sorprenents al Gornal, amb un 49,2 % de les consultades que es consideren apolítiques.

Vista dels barris de Gornal i Bellvitge. Foto: lhdigital

Amor o desamor a la realitat del barri

En paral·lel a les bones percepcions de les persones residents, a barris com Santa Eulàlia, Granvia Sud o al Centre de l’Hospitalet, sobre la satisfacció de viure al seu barri i també sobre les millores als últims anys (el 52,5% de les persones enquestades a Santa Eulàlia, creu que el barri ha millorat durant els últims dos anys, el 46,5% a Granvia Sud o el sorprenent 68,8% a Gornal, tot i els indicadors sòcioeconomics del propi barri), el contrast amb els barris del nord és inqüestionable. Respecte a si ha millorat o empitjorat la vida al barri, un 62,5% de Pubilla Casas creu que ha empitjorat, un 57,6% a les Planes, un 57,2% a La Torrassa i un 58,1% a la Florida (tots barris del nord de la ciutat).

Aquestes dades es corresponen també, amb la percepció d’estar poc informat sobre el que passa al barri. I també es relaciona, amb el desig de tenir més informació sobre el propi barri. Existeix una demanda constant i sorprenent, per part del veïnat en general de l’Hospitalet, sobre la possibilitat de gaudir d’una revista o butlletí del barri que les informi de tot allò que succeeixi al seu barri. Una necessitat comunicativa que des de fa anys arrossega, una ciutat tan poblada com l’Hospitalet.

Envelliment de la població

A determinats barris de la ciutat, l’envelliment de la població és una realitat que cal abordar urgentment. Destaquen aquí Bellvitge i Can Serra, amb el 33,4% i  el 34,7% de la seva població  respectivament,  amb més de 65 anys, . De la mateixa manera, resulta també destacable que gairebé 7 de cada 10 persones que viuen a l’Hospitalet, ho fa des de sempre o des de fa més de 40 anys. Un arrelament a la ciutat que massa vegades és menyspreat, sota l’estereotip que continua mostrant l’Hospitalet com a ciutat dormitori. Un indret al que la gent arriba i del que marxa, sense construir cap vincle amb el municipi i amb el barri.

Racisme

Tal i com succeeix  paradoxalment també, a d’altres estats de la UE (com ara a Saxònia, Alemanya), als barris amb menys població nouvinguda es donen respostes espontànies, a determinades preguntes, que deixen entreveure un pensament xenòfob per part de les veïnes consultades. Tractant-se d’un percentatge no gaire gran de població, la simple expressió d’aquest plantejament a la pròpia enquesta, ens hauria d’alertar sobre possibles actituds i visions molt reprovables, per part d’algunes de les nostres veïnes. Per exemple, a la pregunta què és el millor del teu barri? Un 0,6%, al comput total de persones enquestades a la ciutat, respon que “el millor del meu barri és que no hi ha molts immigrants” o quan  es consulta sobre què demanarien a l’Ajuntament, es parla de la “gestió de la immigració”.

Poca participació

Igualment, entre els múltiples aspectes recollits a l’enquesta dels barris, hi apareix un dels reptes de la ciutat: la participació veïnal i ciutadana. Així, només el 10% de les persones de la Florida i Pubilla Casas, participa d’alguna entitat o associació. Un 14,7%, quan parlem del total de la ciutat. D’altra banda, s’evidencia la manca d’implantació dels recursos municipals, quan menys d’un quart de les persones consultades afirma fer ús de les regidories de districte (Centre: 27,7%; Sant Josep: 14,1%; la Florida: 18,7% i  les Planes, només un 13,7%).

Igualment significativa, és la visió sobre l’ús del català a la nostra ciutat. Només un 17,8% del total de la població, afirma que el català és la seva llengua habitual i un 8% fa un ús habitual d’ambdues llengües.