El 16 de març de 2018 ha tingut lloc el Debat sobe l’estat de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat.

A continuació, compartim el discurs íntegre del portaveu del grup CUP-Poble Actiu l’Hospitalet de Llobregat, en Khristian Giménez:

Bon dia a tots i totes les veïnes de l’Hospitalet que ens acompanyen avui al saló del plens i també a les que ens segueixen per streaming o a les que ens veuran més tard, a través d’algun vídeo.

Primer de tot, en nom del grup CUP – Poble Actiu l’Hospitalet, ens agradaria explicar que malauradament, el nom d’aquest Ple extraordinari “Debat sobre l’Estat de la Ciutat”, com ja vam dir l’any passat, creiem que confon i molt. Al nostre entendre, el format i el contingut del present Ple, no es correspon amb el nom com se l’ha volgut anomenar.

Confon, perquè no és possible fer un debat real amb aquest format i amb aquest repartiment dels temps de les intervencions. Un repartiment dels temps que provoca que el Govern de l’Hospitalet (el PSC, els 2 regidors/es trànsfugues adjunts al Govern i l’Alcaldessa) disposaran de més d’1 hora de temps més que la resta de grups[1]

Confon igualment, perquè tampoc existeix un únic estat de la ciutat. A l’Hospitalet conviuen moltes ciutats dins d’una sola. Existeixen múltiples realitats amb necessitats, reptes i fortaleses diverses. Aquesta característica ha estat des de sempre, la gran força de l’Hospitalet i sense aplicar aquesta visió de gresol de realitats dels barris, qualsevol diagnosi i proposta de ciutat es farà d’espatlles a la realitat de les nostres veïnes i respondrà a d’altres interessos. Es farà, des de i per a la ‘aparador’ que s’intenta projectar des de les estadístiques i els baròmetres d’opinió.

I per últim, el nom de Debat sobre l’Estat de la Ciutat, també confon, al nostre entendre, perquè sembla que, tal com hem vist a la intervenció de l’Alcaldessa, l’estat de la ciutat es barreja intencionadament, fins arribar a provocar gran confusió,  amb l’estat de l’acció del Govern local.  Seguint aquesta lògica, les rèpliques de la resta dels grups municipals de l’oposició, finalment sempre acaben pivotant sobre l’agenda que ens marca el PSC i l’Alcaldia d’aquest Ajuntament.

Es complicat fer que arribi a la gran majoria de la població de l’Hospitalet, la construcció d’un altre relat de ciutat … Més encara si no existeix, ara per ara, un relat de ciutat diferent que vingui des dels mitjans de comunicació locals, per exemple.

La realitat mediatitzada de l’Hospitalet, malauradament, també està cooptada per l’agenda de l’Alcaldessa i per la del Govern local… Però tot i així, des de la CUP – Poble Actiu aprofitarem aquests minuts per a tractar de fer d’altaveu d’aquestes altres ciutats invisibles que conformen l’Hospitalet.  Les ciutats que habiten les veïnes que poques vegades troben un lloc on fer-se visibles, on expressar les seves carències, problemes i desitjos de construcció d’un altre tipus de ciutat. Que no troben un lloc a on participar, per la manca de flexibilitat dels mecanismes hiperburocràtics existents actualment a la nostra ciutat.

Com dèiem, humilment, volem posar de manifest els problemes estructurals que ens travessen d’una o d’una altra manera, a les veïnes de l’Hospitalet. I tot i que la vida que vivim sobre els mateixos carrers és molt diferent, segons qui som i segons quina és la nostra realitat, trobem que existeixen determinats eixos comuns, que impacten a la vida de totes o de la gran majoria de les persones de l’Hospitalet de Llobregat. Com ara:

  • Els problemes per accedir a un habitatge digne.
  • La creixent desigualtat social i la cronificació de la pobresa (especialment a determinats barris, com el Gornal, Collblanc, la Torrassa, les Planes, la Florida i Pubilla Casas).
  • La mala qualitat de la feina i les exigües i vergonyoses remuneracions d’un mercat laboral abusiu.
  • La caòtica transformació dels barris, la manca de memòria històrica i de protecció del patrimoni (cultural, natural, arquitectònic, etc), imprescindibles per a seguir teixint amb continuïtat el relat de la nostra ciutat i dels nostres barris.
  • I, en contraposició, l’hegemonia d’un relat únic basat en la ciutat aparador, la marca ciutat tan anhelada: el City Branding.

Comencem per l’habitatge

Aquest és un tema cabdal per a entendre la conjuntura socioeconòmica actual que es tradueix en patiment per a les famílies i manca de futur per al jovent de la nostra ciutat. Volem llançar també, una crida urgent sobre la necessitat irrenunciable de fer front a la nova onada especulativa i extractiva, que posa en perill la vida de moltes veïnes del nostre municipi. I no ho diem gratuïtament ni amb voluntat alarmista. Ho diem perquè les dades i més important encara, els testimonis, ens aporten motius suficients per a tractar aquest tema com a prioritari, tal i com ho hauria de ser a les polítiques públiques de totes les administracions.

Parlem de dades. Les dades de les que disposem, perquè també cal matisar que és força complicat (sobretot des de l’oposició) comptar amb un recull d’informació adient que pugui oferir el màxim detall actualitzat, sobre aquesta temàtica.

A l’Hospitalet, segons l’informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (publicat fa unes setmanes): el preu del lloguer ha pujat un 12,03% (entre 2016 i 2017). El preu del lloguer puja i el lloguer representa ja el 65% del total d’operacions (dades del primer trimestre de 2017). Això es tradueix  en 21 contractes de lloguer, per cada 1.000 habitants.

Aquest mateix informe destaca que el 42% de la població de l’AMB (gairebé la meitat de la població), destina més d’un 40% dels seus ingressos a mantenir casa seva. Una despesa insostenible que ens condemna a la pobresa. No és estrany, per tant, que segons el mateix ens, només un 13% del jovent de l’Hospitalet (entre els 24 i els 35 anys) es pugui emancipar.

A la mateixa base de dades, també hem trobat una xifra sobre la que ens agradaria consultar al Govern local (tot i que avui segurament no hi trobarem cap resposta).

A l’Hospitalet, la despesa municipal mitjana en polítiques públiques d’habitatge és només de 49,65€ per cada 1.000 habitants. Una xifra molt allunyada dels 130€ a Esplugues de Llobregat, els 165€ de Barcelona o els 114€ de Gramenet.

A què es correspon aquesta despesa? Per què és tan i tan baixa, respecte a d’altres municipis del nostre entorn metropolità?

Aquestes són només algunes coordenades sobre la situació de l’habitatge a l’Hospitalet, amb especial èmfasi a l’actual pujada del preu del lloguer que encara es fa més elevada quan comencen a aparèixer als barris, els apartaments turístics (en qualsevol de les seves múltiples vessants). Quan entren a dins de les comunitats veïnals, però també quan es posen en marxa a edificis sencers. Uns edificis comprats generalment, per grans tenidors, fons d’inversions i d’altres conglomerats empresarials. Una tipologia de negoci turístic que, per cert, ha quedat fora de la regulació i de la moratòria sobre els HUT (habitatges d’ús turístic). Una proposta de nova regulació que abordarem al proper Ple ordinari.

Les administracions han de frenar aquesta nova onada especulativa, abans que sigui massa tard. Una onada especulativa que des del Govern de l’Estat Espanyol, sembla que volen nodrir amb ajudes directes al lloguer. Unes ajudes que en definitiva, acabaran significant subvencions públiques per a pagar els beneficis de propietaris i rendistes. Unes mesures sufragades amb els calés de totes nosaltres i que a més a més, contribuiran a fer encara més estructural el problema i a mantenir la tendència alcista dels preus del lloguer. En resum, un desastre.

Remarquem aquí i ara, per tant, les connexions entre l’habitatge i la construcció urbana i social de la ciutat que volem. És absolutament impossible construir comunitat i cohesió als barris, si la gent canvia de pis, de barri i fins i tot de ciutat, constantment. Per això reiterem que trobem a faltar un Pla Local de l’Habitatge que estudiï la situació, que analitzi la realitat i faci propostes, apostant per un mercat públic d’habitatge de lloguer, ja sigui comprant o edificant habitatges, des de l’administració local. I és que la manca d’espai públic a la ciutat, juntament amb l’alta densitat que pateixen molts dels nostres barris, són un còctel bastant explosiu que provoca situacions conflictives.  Potser, tal i com dèiem a l’entrevista d’aquest any 2018 al Diari l’Hospitalet, “hem de començar a plantejar-nos una moratòria en la construcció de nous edificis, a determinats barris de la ciutat, fins que no els espongem suficientment”. Aquests problemes són reals i insuportables per a moltes veïnes, sobretot dels barris del nord de la ciutat.

En aquest municipi, al qual vivim amb una altíssima densitat de població i on l’espai públic és molt escàs, l’urbanisme que impulsen des del Govern del PSC no contribueix a millorar el problema. Ans al contrari, ens trobem amb la benvinguda al turisme amb les noves concessions d’activitat hotelera, amb la manca de reserva d’espais i d’habitatges per a lloguer social de titularitat pública… i amb tot aquest panorama, la conseqüent mancança d’un parc públic d’habitatge… Un context incendiari que fa que els problemes d’accés a l’habitatge, augmentin de forma exponencial.

Igualment, no podem deixar de recordar aquí, el model d’urbanisme que defensa el PSC i que es concreta clarament amb el PDU Granvia-Llobregat. Un Pla Director Urbanístic, davant el qual ERC i CUP-Poble Actiu (i també ICV-EUiA-Pirates per la seva banda) hem presentat un recurs contenciós administratiu, que està en marxa i amb el qual volem forçar l’aturada de l’urbanització del 8% del territori, al voltant de l’última zona agrícola de la nostra ciutat. Ho fem perquè estem convençudes que amb aquest plantejament urbanístic, a banda de destruir el patrimoni i llegat natural i agrícola de la nostra ciutat, s’incideix en un model de pressió urbanística insostenible, amb més llocs de treball precaris vinculats al turisme i a la terciarització de l’economia.

Tornant a la situació del lloguer, hem de dir també que la preocupació pel lloguer és compartida i es sent a peu de carrer. A la PAH assenyalen també aquest canvi de patró des de fa anys… són moltes les persones que s’hi apropen buscant suport amb casos vinculats al lloguer, i no pas a les hipoteques com acostumava a ser habitual. Però, davant d’aquests nous atacs al dret a l’habitatge, sorgeixin amb força diferents alternatives i lluites. Com la del Sindicat de Llogater@s que ens crida a totes les llogateres a abordar aquest problema de forma col·lectiva, abandonant les lògiques individualistes.

Davant d’aquest fenomen global a Barcelona i que, poc a poc, s’està fent notar a determinats barris de l’Hospitalet, necessitem organització veïnal horitzontal, necessitem xarxes de suport mutu i una lluita col·lectiva. La campanya ‘Ens quedem’ del Sindicat de Llogateres precisament va d’això…. Va de fer-hi front i de resistir-hi juntes, perquè el futur, la composició i el relleu dels nostres barris està en perill i la diàspora històrica de veïnes de l’Hospitalet serà ja insostenible… desdibuixant, un cop més, el passat i la història del les habitants del nostre municipi.

Com dèiem, la campanya “Ens quedem” del Sindicat de Llogateres vol acabar amb els desnonaments invisibles, que no són sinó formes d’abús immobiliari que ens fan fora de casa nostra i que estan destruint el teixit social dels barris. Com a resposta a aquesta realitat, des de la CUP – Poble Actiu reivindiquem el dret a la ciutat, a viure i arrelar als barris i a poder fer plans de futur en un habitatge digne.

Perquè com dèiem, l’informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona remarca que el 42% de la població destina més del 40% dels seus ingressos, només als costos derivats de mantenir casa seva.

Aquesta realitat ens parla de sous de misèria, de temporalitat, de precarietat laboral, però també d’uns preus abusius i desproporcionats dels subministraments bàsics i imprescindibles, derivats d’un habitatge (lloguer o hipoteca, llum, aigua, gas… fins i tot telefonia i connexió a internet).

Imatge de les vies del tren des del barri de La Florida

A l’Hospitalet de Llobregat, segons les últimes dades de l’IERM, l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, corresponent a l’any 2015, el salari mitjà total es va situar als 21.613 euros, en front dels 27.000€ de mitjana a l’AMB (24.579 euros de mitjana a l’AMB, sense Barcelona); o els 23.100 a municipis veïns com ara Sant Boi de Llobregat o El Prat de Llobregat. Aquesta xifra de 21.600 euros de sou mitjà a l’Hospitalet, de nou amaga la bretxa de gènere… Essent el sou mitjà de les dones de l’Hospitalet, de només 18.174 euros. Com hem dit en d’altres ocasions: la pobresa a l’Hospitalet té nom de dona.

I dins d’una d’aquestes múltiples ciutats que composen l’Hospitalet menys visible, la que habita generalment per sobre de les vies del tren, també existeix un grup nombrós de persones que, per la seva realitat, es mouen en un marc d’economia informal impossible de quantificar. Impossible de valorar. Moltes també són dones que han vingut a buscar una oportunitat de futur per a elles i per a les seves famílies, fugint d’escenaris de violència i pobresa estructural, als seus llocs d’origen. Moltes són les que cuiden de la nostra gent gran, dels nostres infants, les que fan possible que la vida segueixi rodant. L’accés a l’habitatge aquí també hi juga un paper fonamental.

I tot i que reconeixem i posem en valor una certa sensibilitat per part de determinades persones amb responsabilitats municipals, hem de denunciar que l’Ajuntament encara no ha trobat la solució definitiva per tal d’acollir (mitjançant el padró municipal), com a veïnes de ple dret de la nostra ciutat, a aquesta veïnes nouvingudes. Sobretot quan les seves circumstàncies vitals i les barreres habituals per accedir a l’habitatge, les deixen fora dels circuits burocràtics establerts per l’administració. I si la resta de veïnes tenim problemes per accedir a un habitatge digne, imagineu com serà per a qui parteix de sortida amb menys recursos econòmics o amb una situació de manca de regulació administrativa.

Per això, tornem a reclamar de nou en aquest Ple: “empadronament per a totes”, amb independència de la titularitat de la propietat de l’habitatge on visquin i de les condicions d’aquest habitatge. Ho fem amb fermesa, perquè sabem que aquesta és la porta d’accés a la targeta sanitària, a l’escolarització dels menors, a l’accés als serveis socials, etc. Mentre no solucionem aquesta situació, estarem perpetuant la manca de plenitud de drets, a moltes de les nostres veïnes.

Algunes pistes sobre la situació d’emergència social i econòmica, a alguns d’aquests barris de l’Hospitalet, ens les va donar l’enquesta dels barris de l’Hospitalet, publicada a finals de l’any passat… I aquí connectarem amb el segon bloc de la nostra intervenció, la pobresa i les desigualtats.

Segons aquest recull demogràfic, a la nostra ciutat… mentre als barris del Centre o Santa Eulàlia, el sou net que entra per cada llar, de mitjana, es fixa entre uns 2.240€ i uns 2.213€. Aquesta xifra baixa fins als 1.467 euros al barri de les Planes (on radiquen els Blocs Florida) i als 1.470 euros al barri del Gornal. Però encara més impactant és que el 27,7% de les persones consultades a la ciutat, afirmen que no disposaria de recursos ni capacitat per a fer front a una despesa imprevista, d’un import de 300 euros. Un símptoma clar de la precarietat i pobresa existents a moltes famílies de l’Hospitalet, enfilant-se fins al 45,2% (gairebé la meitat de la població) al Gornal i al 39%, de nou al bari de les Planes.

Una qüestió que es ratifica també, quan es consulta sobre els rebuts endarrerits o impagats. A la ciutat, 1 de cada 10 persones explica que a casa seva, durant els últims 12 mesos, s’han endarrerit amb el pagament d’algun rebut de la llum, l’aigua, el gas, el lloguer, la hipoteca o un préstec. Un 21% quan es fa la mateixa pregunta al Gornal i un 18,4% a les Planes.

Plaça Espanyola al barri de Torrassa

Segons dades facilitades des de l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de l’Hospitalet, durant el 2016 es van pagar factures de subministraments a 2.303 llars de la ciutat, per un valor de 399.744 euros. Un import semblant a les xifres de 2017, que ascendeixen fins als 347.000 euros, a data d’octubre. Cada any, es van atendre unes 2.300 llars, amb un total de 3.422 ajudes al 2016 i 3.275 ajudes al 2017. Entre aquestes dades, trobem a faltar una informació desglossada de les grans empreses subministradores i de les seves filials,  tal i com ens han manifestat entitats socials, a les quals hem consultat. És a dir, les que tenen el kilowatt regulat i les que no, actuant per tant dins del mercat lliure, i essent encara més car el seu servei. Amb aquesta informació, es podria desenvolupar un assessorament i acompanyament des dels serveis municipals, per tal d’animar a les nostres veïnes al canvi de titularitat i d’empresa, cercant sempre les millors condicions als contractes i rebaixar l’import final de la factura.

Aquests són alguns dels indicadors del drama, de la incertesa que es viu a la ciutat, ara també de les persones que tot i treballar, segueixen instal·lades a la més absoluta precarietat. Un altre indicador de la dècada de crisi, és el conflicte de les professionals dels Serveis Socials de la ciutat. Unes professionals que ens parlen de col·lapse als Serveis Socials, d’una situació insostenible que s’ha traduït en un conflicte laboral encara no resolt i que ens mostra, com afrontem a l’Hospitalet la crisi de recursos.

Un dels eslògans del Govern local de l’Hospitalet i de l’alcaldessa Núria Marín ha estat la demanda d’un sou mínim de 1.000 euros, per a totes les persones que treballen a l’Hospitalet. Sentim haver de dir que aquest desig, prou moderat per altra banda, està lluny de fer-se realitat. I que potser, des del Govern haurien de començar a analitzar també quin tipus de feina impulsen des de la responsabilitat municipal, amb les seves polítiques d’externalització i/o d’auxili de la gestió pública, com els hi agrada dir en llenguatge jurídicoadministratiu: eufemismes de la més coneguda i popular subcontractació al sector públic. Estem parlant sobre la seva responsabilitat envers les subrogacions i les contractacions precàries (per hores i temporals), els sous precaris, en el cas de les treballadores del SAD, al servei de neteja dels edificis municipals i a d’altres subcontractacions laborals, fetes des d’aquest Ajuntament. I aquí podríem també recordar l’aportació de recursos municipals, per a la contractació de joves a grans superfícies (amb sous de misèria) a la campanya de Nadal d’ara fa un any, per exemple…

Però, sens dubte, la millor eina per a conèixer la realitat i la vida de les veïnes més pobres de la nostra ciutat passa per trepitjar carrer, sentir i conversar amb veïnes a les places i mercats, recollir impressions de les entitats que fan tasca social i comunitària al municipi. Aquestes són les nostres fonts més fiables. Aquesta és la realitat d’emergència social que volem posar de manifest avui, en aquest Ple extraordinari. És la nostra prioritat política.

Volem defensar els nostres barris i els seus trets d’identitat, del nou relat del l’Hospitalet que vostès promouen: la ciutat aparador del Circ Du Soleil, del Districte Cultural, de la Plaça Europa, del Village Underground, del  LHExperience, de l’Editorial Planeta ocupant l’edifici municipal dels antics jutjats. Una imatge de ciutat construïda a base de titulars de premsa, llums i molt de fum. Una ciutat desconnectada de la vida real, als carrers de l’Hospitalet. Una ciutat aparador, on sembla no es reflecteixen ni la pobresa i ni les desigualtats socials.

Per a la construcció d’un relat de ciutat, a més a més de mem​òria històrica, fins i tot oral de generació en generació, també té molta importància el patrimoni arquitectònic, històric, natural i simbòlic. Les històries dels barris s’escriuen des dels referents compartits, des dels elements que ens deixa la història i el pas del temps. Això es pot concretar en un edifici amb gran valor artístic o arquitectònic, però també amb tan altres elements diferents, que només amb la seva presència, nom o significa, serveixen com a aglutinador de tot allò que ens envolta a totes. Una font, un arbre, un rètol, un edifici que ens han acompanyat a totes en el recorregut compartit d’història, són testimonis passius i crides a la memòria del nostre passat i continuïtat d’aquest llegat amb el futur i amb les noves generacions.

I aquí el PSC, amb un menyspreu més que palpable, ha desposseït a les veïnes del seu patrimoni, de la memòria de la seva ciutat. Només durant els últims anys hem perdut per sempre el Pi de la Remunta, l’edifici d”El Coro”, el Bar Deportivo,​ el Cinema Rambla, ​ dues cases històriques al carrer Església i al carrer Digoine amb el cr. Xipreret, una masia al carrer Muns a Santa Eulàlia,… entre d’altres pèrdues per enderrocaments… i alhora estan deixant morir símbols com ara Can Trinxet, Cal Trabal, La Torre Gran, Cal Masover Nou, Can Rigalt i d’altres masies molt malmeses de la nostra ciutat.

Davant d’aquest model que ens ofereixen des del PSC, obrint de bat a bat les portes de l’Ajuntament i posant tots els recursos de l’administració local, a disposició de les inversions d’empreses privades, el grup municipal CUP – Poble Actiu reivindica mirar al passat de l’Hospitalet i entroncar la lluita històrica del barris de l’Hospitalet, amb el nostre present actual de lluita.

Volem recuperar l’esperit obrer i de suport mutu que es va viure a la Torrassa llibertària, a la Santa Eulàlia cooperativista, al Can Serra dels insubmisos al servei militar obligatori i d’en Jaume Botey,  al Bellvitge combatiu contra la construcció massiva de blocs de pisos. Volem connectar les arrels dels nostres barris, d’aquesta ciutat que ens estimem, lluitadora i obrera, amb el nou moviment veïnal i popular de l’Hospitalet, que desenvoluparem a la segona intervenció. Aquesta nova onada de mobilitzacions és imparable. Ha omplert els carrers de la ciutat, durant l’últim any, de crits en defensa de la democràcia, de la sobirania popular, de la voluntat d’exercir el dret a l’autodeterminació, de reivindicacions feministes, de l’escola catalana, per la dignitat de les pensiones o per a garantir els serveis públics, com l’educació i la sanitat públiques.

I és que, aquestes mateixes lluites que vostès aprofiten quan volen mobilitzar al seu electoral més veterà, a la CUP – Poble Actiu creiem que poc o res tenen a veure amb la ciutat aparador del branding, amb el rotllo hipster d’esdevenir el Brooklyn de Barcelona, que sembla ser el full de ruta de l’Alcaldessa per a la nostra ciutat.

Ara fa ja una dècada, vostès es van trobar amb el deure, des del seu lloc a l’Alcaldia i al Govern local de l’Hospitalet, de donar solucions a les seves veïnes, davant dels atacs del capitalisme, la banca i les successives reformes laborals que les portaven a l’atur, la pobresa, a la pèrdua de l’habitatge, a la manca generalitzada de recursos i oportunitats. En definitiva, davant d’allò que vam anomenar crisi/estafa. I aquí no volem perdre l’oportunitat per a recordar a tothom que la primera reforma laboral, durant aquest període, es va produir durant el Govern de Zapatero i del PSOE, a l’Estat.

Des de l’àmbit municipal, vostès tenien el repte d’omplir de vida una ciutat plagada d’ombres, d’aquella ciutat que un cop va ser. Una ciutat que va destacar durant dècades, per ser la llar de les classes treballadores i d’haver sigut també el territori, de moltes de les fàbriques, plantes i indústries on treballaven aquestes mateixes veïnes. Però sobretot, una ciutat on destacaven les seves lluites sindicals. Temps complexos, on les mateixes lluitadores que el proper dissabte sortiran al carrer a defensar les seves pensions, van ensenyar-nos què volia dir fer barri: lluitar per la millora de la vida de les teves veïnes, de les seves condicions materials i per un millor futur per a totes.

Ara, al 2018, les classes treballadores, obreres i populars continuem essent majoria a la ciutat. Aquesta ciutat, l’Hospitalet de Llobregat, plena de dones i d’homes cambreres, repartidores, carreters/es, dependentes, obreres, operaries, taxistes, oficinistes, treballadores de la llar, monitores, netejadores, aturades, estudiants…

Aquesta ciutat continua essent la llar de les classes treballadores. Però alhora, cada cop més, l’Hospitalet ha deixat de ser la ciutat industrial que va ser. I quan va arribar, això que vostès anomenen crisis i que nosaltres anomenem estafa, el Partit Socialista va decidir a on es posicionava… a meitat de l’estiu del 2011, el PSOE va aprovar (de la maneta del Partit Popular) la modificació de l’article 135 de la Constitució Espanyola. I des de llavors, se’ns fa impossible creure qualsevol discurs de caire social que vingui del PSOE o del PSC. I tampoc podem considerar al partit o a les seves polítiques d’esquerres, d’allò que nosaltres considerem representa l’esquerra política.

Perquè la modificació del 135 de la Constitució, per a prioritzar el pagament del deute, per sobre de qualsevol necessitat o despesa social, va deixar molt clar fins on arriben les seves aliances, i a quin bàndol de la trinxera es situen quan venen maldades i quan més els necessitaven les seves veïnes. I  tot plegat quan governaven a l’Estat i per tant, tenien la possibilitat d’implementar altres polítiques. Amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola i el posicionament del PSC al respecte, actuant com una autèntica sucursal catalana del PSOE, es van allunyar i no sabem si de forma permanent, de la defensa dels valors republicans tradicionalment socialistes, de la defensa de les llibertats polítiques, de la sobirania territorial i de la llibertat d’expressió. Núria Marín i el 155 quedaran lligats no només als hashtag de les xarxes sociales; sinó també a la memòria col·lectiva de les 40.387 veïnes de l’Hospitalet, que el passat 1 d’octubre van exercir la seva sobirania.

Aquest és el posicionament de la CUP – Poble Actiu l’Hospitalet, un grup municipal format per l’Assemblea local de la CUP, pel Procés Constituent de l’Hospitalet, per Lluita Internacionalista i per activistes independents de diferents moviments socials de la ciutat. Abans que ens tornin a retreure decisions d’àmbit nacional de la CUP o del grup parlamentari CUP – Crida Constituent (projectes polítics amb els quals ens sentim agermanats), recordar-los que nosaltres som un projecte estrictament municipalista de l’Hospitalet. En aquest Ajuntament, representem la dissidència política i el pensament anticapitalista.

Aquesta afirmació sobre la incongruència del socialisme del PSC / PSOE actual amb els seus valors originaris, tampoc és només una cosa del nostre grup. A la mateixa conferència LH Suma 12 de Núria Marín, el periodista encarregat de conduir i entrevistar a l’Alcaldessa, Josep Cuní, al final li va preguntar directament si realment era d’esquerres aquest model seu d’apostar per la inversió privada, como a motor de futur de la ciutat de l’Hospitalet.

I diem només privat perquè a la mateixa conferència, Núria Marín es va esforçar per afirmar que des de setembre del 2017 i fins a l’aplicació del 155, no s’havien pogut desenvolupar projectes de millora de la ciutat, posant-hi tota la responsabilitat en el context nacional del procés cap a la República Catalana i els partits sobiranistes amb representació al Parlament de Catalunya. Explicant més tard, també a pregunta del conductor de l’esdeveniment, que quan es referia al bloqueig de posar en marxa projectes, feia menció específicament a l’aturada de les inversions privades, apel·lant de nou a la tan gastada com qüestionable, idea de la incertesa.

Tot això, ens porta a l’últim bloc de contingut que volem compartir en aquesta primera intervenció: la situació de la qualitat democràtica i de la participació institucional, al nostre municipi.

Aquí haurem de parlar sí o sí del 155 i com aquest ha repercutit a la vida del nostre municipi. Ho farem, valorant tot allò que ha succeït a l’Hospitalet, des de la passada tardor.

L’1 d’octubre i la setmana prèvia, són clau a nivell de país però també de ciutat, perquè van suposar un moment d’apoderament popular, d’exercir la sobirania, no només pels milers de votants, sinó pel que suposa de moviment social i popular.

En aquest sentit, des de la CUP – Poble Actiu l’Hospitalet, destaquem sobretot l’aparició dels Comitès de Defensa (del Referèndum inicialment i de la República després) de la República (CDR), als barris de l’Hospitalet de Llobregat i de tota Catalunya. Sobretot, perquè suposen un retorn a mirar la ciutat amb la voluntat de transformar-la. Amb aquest moviment, com amb l’incipient moviment feminista a la ciutat o la persistent lluita dels pensionistes, estem molt esperançades.  Tots aquests forts moviments populars han superat les pròpies organitzacions polítiques i socials. I nosaltres ens alegrem.

Per la seva banda, com hem dit abans, Núria Marín va voler criminalitzar el procés i la lluita per la sobirania de l’1 d’octubre, les vagues del dia 3/10 i 8/11, afirmant que havien estat les responsables de la paralització de les inversions i projectes de millora de la ciutat. Mentre alhora, reivindicava ampliar la cultura democràtica i es va passejar pels platós de les televisions estatals, defensant la seva figura política com a model de diàleg.

Per nosaltres aquesta és un postura hipòcrita, tenint en compte que a la nostra ciutat hem viscut de primera mà la persecució i censura de qualsevol expressió i/o mostra de suport simbòlic, als presos per raons polítiques, als carrers de la ciutat, als ponts, a les places. La desaparició dels llaços grocs, dels cartells, dels símbols, s’ha fet tan ràpidament que semblava seguir directrius clarament polítiques.

Des de la CUP – Poble Actiu expressem el nostre rebuig al posicionaments del PSC de Núria Marín, que ha donat suport al PSOE en l’aplicació del 155 i ha contribuït als segrest actual de les institucions catalanes. I al mateix temps, reivindiquem la construcció d’un procés participatiu i constituent d’una nova República Catalana per a, precisament, poder fer efectius i garantir els drets socials i les llibertats que es veuen coartades per les estructures i la legislació actuals de l’Estat espanyol. Volem la República per a canviar-ho tot.

Des de l’àmbit de la participació institucional a la ciutat, tornem a posar el focus als problemes per tal d’accedir als canals de participació formals, per part de les veïnes que estan organitzades i actives, però no sota les clàssiques fórmules associatives. És a dir, en aquesta ciutat qualsevol grup de persones sense un NIF, no poden participar de res. Unes exigències burocràtiques del segle passat, que res tenen a veure amb l’activisme, els moviments socials, la participació veïnal i popular actuals, i les noves corrents d’organització entre iguals, per tal d’assolir qualsevol objectiu col·lectiu.

Tanmateix, i deixant constància que aquest model ha marcat i marca, tant la selecció de la nova Síndica de Greuges de l’Hospitalet, com els processos pseudoparticipatius vinculats al LHON o fins i tot als conflictes veïnals de Can Serra, per la implementació de les zones blava i verda d’aparcament, així com les Distincions ciutadanes, la participació als Consells de Districte i de Ciutat… i tants i tants altres espais on l’administració, en comptes d’obrir les seves portes a qualsevol persona amb ganes i temps per a aportar, sembla entestada a dissuadir-les de qualsevol conat de participació espontània i valuosa. La participació, com la resta de polítiques públiques, necessita de recursos i coneixements per a poder ser planificada, implementada i aprofitada.

Però, tal i com va passar a les vagues generals del 3 d’octubre, del 8 de novembre i del 8 de març, la força de la participació popular, espontània, al carrer, desborda qualsevol altra fórmula. Estem vivint temps apassionants on el carrer torna a cobrar vida i on les veïnes han tornat a mirar-se les unes a les altres, en comptes de mirar als polítics i a les institucions, a la recerca de solucions col·lectives a les seves necessitats compartides. Tot això que està passant també a la nostra ciutat, mereix ser explicat amb molta cura i és per això mateix que li dedicarem la nostra segona intervenció, als altres l’Hospitalets, la ciutat que es mou, la rebel, la inconformista, la creativa i solidària.

 

SEGONA INTERVENCIÓ

Tal com avançava a la primera intervenció, aquests minuts el grup municipal CUP-Poble Actiu els vol dedicar a posar en valor totes les iniciatives que s’estan desenvolupant a la nostra ciutat, des de fa temps i que aquest curs 2017-2018 semblen haver cristal·litzat.

Moviments feministes, jubilades organitzades sota el nom de la Marea Pensionista, els Comitès de Defensa de la República, l’Ateneu Cooperatiu i diverses cooperatives laborals sota el seu paraigües, entitats que s’hi deixen la pell per aportar solucions concretes a persones en situació de màxima vulnerabilitat social i econòmica… El relleu a les AA.VV., així com a moviments veïnals sense NIF, però que han demostrat (com ara les veïnes de Can Serra) les ganes de la gent de recuperar la força de la lluita compartida als carrers, als barris.

Totes i cadascuna d’aquestes iniciatives comparteixen també la il·lusió per la construcció de noves formes de relacionar-nos, de cuidar-nos, de treballar plegades per millorar la vida als barris, per generar xarxes de suport mutu i de col·laboració i de trencar amb les etiquetes que ens separen.

Pel grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet totes aquestes experiències de lluita, vives i en moviment constant, són referents i ens reafirmen en la nostra voluntat de ser un instrument per a fer arribar les seves demandes, diagnosi i propostes, dins d’aquesta institució.

A continuació farem un petit repàs per tots aquests moviments socials, nous o en consolidació constant durant els últims anys:

  • Començarem pels CDRs i els moviments socials al voltant del desig de construir una nova República, on recuperar amb tota la seva extensió la paraula sobirania… o més ben dit: sobiranies. Perquè quan nosaltres defensem la construcció d’aquesta nova aposta democràtica, ho fem per a reivindicar la possibilitat d’exercir totes les sobiranies, inherents a la nostra concepció com a subjectes polítics amb plenitud de drets. És a dir, volem exercir la sobirania legislativa a Catalunya, és clar, per a poder transformar des d’aquest marc la nostra realitat; però també volem exercir la nostra sobirania alimentària, la nostra sobirania financera, per a no dependre del gran capital internacional o la nostra sobirania residencial i sanitària per a poder garantir els nostres drets fonamentals a un habitatge i a una sanitat dignes, d’acord amb les necessitats dels nostres barris.

És per això que considerem cabdal el rol dels CDRs, perquè han aconseguit unir a gent molt diversa, amb ganes de defensar la seva llibertat, el seu vot, la seva aposta democràtica pels valors republicans des d’allò col·lectiu, des d’allò comú. La millor prova del gran consens al voltant de la maduresa democràtica i de la fam de llibertat i respecte als drets democràtics, la vam viure durant les vagues del 3/oct i del 8 de novembre, quan es va aconseguir aturar el país amb una veu unànime contra la repressió política i l’actitud amenaçant del Govern estatal del PP, aplaudit i encoratjat també des de Ciutadans i el PSOE/PSC, amb el seu suport incondicional al 155.

  • Una força incontestable al carrer que el feminisme va aconseguir reprendre amb la gran manifestació del passat 8M i amb l’èxit de la vaga general feminista i del conjunt de mobilitzacions d’aquell dia. Sororitat, convenciment i molta generositat dels moviments feministes, van fer possible superar de nou totes les expectatives. De nou, els partits polítics, els sindicats tradicionals i majoritaris, i les associacions més conservadores de dones, es van veure superades per un tsunami lila, amb un munt de reivindicacions diferents, però complementàries que es van sumar en una única protesta que ha impactat fins i tot fora de les nostres fronteres, ocupant portades com la del New York Times.

A l’Hospitalet, la vaga general feminista va ser històrica. Històrica per la connexió aconseguida entre moviments i grups feministes de la ciutat, sindicats alternatius com la CNT, la CGT o la IAC-CATAC. Prova d’això va ser la gran manifestació als carrers de Collblanc – la Torrassa i la Florida – les Planes, convocada pel Col·lectiu Mujeres Pa’lante i a la qual hi van donar suport més d’una dotzena d’entitats i col·lectius diversos de l’Hospitalet. Una proposta convocada a les xarxes socials i amb el boca-orella que va omplir els carrers del Nord de la ciutat amb les veu de dones reivindicatives, fartes de patir les discriminacions del sistema patriarcal en el que malauradament encara vivim.

Un primer punt de partida per a coordinar futures acciones feministes a la ciutat, des d’àmbits no institucionals i formals. Sense tenir que acreditar NIF, ni constar a cap registre.

  • Molt i molt vinculat als moviments feministes i de dones a la ciutat, també trobem la creació de l’Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet. I part de l’èxit que augurem per a la seva tasca, està directament relacionada amb el fet que la majoria de l’equip del nou motor del cooperativisme a la ciutat, estigui format per dones. I també que algunes de les propostes, com ara l’espai La Magrana o les cooperatives laborals de cuina i costura que estan desenvolupant, posin a la dona i a les seves necessitats laborals i de cures, al centre.
  • L’Hospitalet es mou, més enllà de la plaça Europa i de la Fira. Als barris de l’Hospitalet la gent s’està començant a organitzar. Un altre exemple que volem posar en valor, és el relleu generacional que estem veient a diverses associacions veïnals de la ciutat: AViV la Florida, AVV 5 Carrers. No són una anècdota, són un símptoma.

Aquestes associacions van ser cabdals a les lluites dels seus barris, durant els anys 70 i 80, però el pas del temps, les rutines, inèrcies i d’altres interessos, havien fet que el model d’associacionisme veïnal clàssic es trobés esgotat a molts barris. Amb aquest relleu s’obre un nou horitzó per a la participació veïnal, en la qual de nou les dones han d’encapçalar aquestes noves dinàmiques.

També a d’altres barris, problemàtiques concretes han reunit a les veïnes i han possibilitat les converses i els debats entre elles. Per exemple, a Can Serra, on l’oposició generalitzada al barri, a la posada en marxa de la zona AIRE va ser el catalitzador de la veritable necessitat d’un barri en procés d’envelliment i amb un bagatge d’anys i anys utilitzant les mateixes fórmules d’interacció veïnal, a les festes i als punts de trobada del barri. El veïnat necessita nous punts de trobada i nous espais de lliure expressió per a retrobar-se, conèixer, reconèixer i coordinar el treball per a la construcció d’un barri millor, per a totes aquelles persones que l’habiten.

  • Igualment, no poden mancar en aquest reconeixement a les potencialitats i fortaleses de les nostres veïnes, les entitats que han treballat per a acollir a casa nostra a les persones refugiades de la guerra i/o de la pobresa. A les que s’organitzen per a què cap persona passi gana al seu barri. A les que treballen per a apropar les oportunitats de feina a les seves veïnes, a les que creuen en el suport mutu i no pas en la caritat, com a eina de construcció d’una comunitat.

 

  • Estem orgulloses de les nostres veïnes, orgulloses del nostre passat i present de lluita obrera i popular, orgulloses de com tot és possible si lluitem. I aquí volem destacar també als nous moviments sindicals que han protagonitzat al nostre entorn més proper, alguna victòria ben sonada: com ara la de les companyes de TITAN, de les quals vam parlar aquí al Ple. I en totes aquestes lluites, la importància de socialitzar els conflictes laborals, la importància d’aconseguir la solidaritat de tots els moviments socials i populars, amb les seves reivindicacions que són les nostres. La gent de Titan ens mostren el camí. Felicitats company@s.

[1] el PSC de Núria Marín disposa, de sortida, de més de 30 minuts de rèplica de Govern + 10 minuts dels regidors no adscrits però adjunts al Govern… un temps de participació bastant qüestionable + 20 minuts per ser grup municipal + 10 minuts de grup municipal a la segona intervenció, + el temps lliure de l’alcadessa a l’inici i al final del Ple. En total el Govern disposarà avui d’1h 10’ més les 2 intervencions il·limitades de l’Alcaldessa.