Alguns apunts tècnics per començar:

El passat mes de gener de 2018, es va publicar el resultat del baròmetre municipal de l’Hospitalet de Llobregat 2017.

Les entrevistes es van fer entre el 20 d’octubre i el 30 de novembre de 2017, enmig d’un context històric i polític molt concret.

La mostra de l’enquesta és d’unes 1.300 persones, amb un marge d’error de +/- 2,73% i amb un nivell de confiança del 95%.

També, segons s’ha explicat, a l’enquesta s’han aplicat criteris per a que sigui estratificada per barris, segons la distribució de la població resident a cadascun d’ells.

 Selecció aleatòria de les llars i de la persona a entrevistar per encreuament de quotes de sexe i grup d’edat. S’han ponderat les entrevistes en funció de la distribució real de la població per sexe/grup d’edat edat i barri.

Segons l’empresa i els responsables municipals de realitzar aquest qüestionari, el procés ha requerit un esforç molt elevat, per utilitzar només el telèfon fix com a únic canal de comunicació.


El baròmetre municipal, és una eina de la qual disposa l’Ajuntament de l’Hospitalet per a recollir un cop a l’any, les opinions i valoracions de les veïnes, sobre les problemàtiques del barri o de la ciutat, la situació política institucional i la tasca dels diferents grups polítics municipals. L’objectiu demoscòpic d’aquesta enquesta és assolir informació plural i representativa del veïnat, consultant de forma proporcional i equilibrada a tots els grups d’edat, territori, classes socials i ideologies. (enllaç informació web municipal)

Tanmateix, des de CUP – Poble Actiu considerem que les enquestes també tenen un component ideològic que en moltes ocasions imposen la il·lusió d’una «opinió pública única», afavorint determinades polítiques per determinats interessos que no necessàriament representen una majoria social. Per exemple, al present baròmetre el condicionant de disposar o no de telèfon fix, invisibilitza importants segments de la població. És més cridaner encara, el fet que fins al 84% de la gent entrevistada sigui gent que porta més de 20 anys vivint a l’Hospitalet o que siguin veïns i veïnes de la ciutat, de tota la vida.

Moltes persones, veïns i veïnes dels nostres barris que van arribar a l’Hospitalet des d’altres països del món, queden fora d’aquesta enquesta, tal i com els anys anteriors. És a dir, gent amb forts vincles i arrelament a la ciutat però que, tanmateix contrasta amb el seu total distanciament de la política municipal, en no poder citar (per exemple, més d’un 86% de les consultades) ni tan sols el nom d’un regidor/a de la ciutat, en ser preguntades sobre això. De nou, trobem en aquesta dada una mostra de la manca d’interès i implicació veïnal i popular als assumptes pròpiament municipals, a la segona ciutat de Catalunya. I com, no generar mecanismes de participació i transparència institucional efectius, allunya a la ciutadania de la institució més propera (l’Ajuntament) i minva l’interès pels temes que afecten al centre de la vida de totes les residents al municipi.

 Més sancions al incivisme?

Una de les qüestions precisament que analitza tradicionalment aquest baròmetre, és definir els problemes que més preocupen a la població de l’Hospitalet. Així, en l’àmbit de ciutat, els problemes més rellevants que assenyalen les persones consultades, com a primera resposta espontània són: la neteja de l’espai públic (24%), la immigració (20,2%) i la inseguretat ciutadana (un 20%).  Dins de la mateixa temàtica, també s’ha preguntat específicament sobre la percepció del problema de la neteja: set de cada deu entrevistades (70,2%) atribueixen el problema, a la manca de civisme d’alguns/es ciutadans/es. Només un 4,3% ho atribueix a la manca d’actuació dels serveis municipals de neteja i un 23,6% a ambdues qüestions. Però més cridaner encara és el fet que moltes de les persones entrevistades advoquen per posar-hi més sancions. Un supòsit que no compartim a la CUP-Poble Actiu de l’Hospitalet, perquè estem convençudes que no es poden afrontar els problemes existents de convivència (amb diverses i complexes causes), només amb una càrrega coercitiva o mitjançant la resposta sancionadora. El concepte «Civisme», tan difós des de l’Ajuntament, és un calaix de sastre que en realitat amaga importants desigualtats econòmiques entre la població, posant la càrrega de la prova (del «bon i mal ciutadà/na») sempre a les classes populars i no en la responsabilitat social de les administracions públiques.

Política al centre de la vida familiar?

Quan es pregunta pels problemes o preocupacions personals, la conjuntura política dels últims mesos cobra importància i la política i els polítics són les respostes espontànies més nombroses (cal recordar que l’enquesta es va realitzar entre el 20 d’octubre i el 30 de novembre de 2017). Per primera vegada la política i els polítics (35,7%) es situen com a principal problema que afecta a les famílies actualment, per sobre de l’atur. Amb tot, l’atur (32,4 %) és el segon problema personal o familiar que més preocupa a les persones entrevistades, seguit de la crisi econòmica (17,6 %), els problemes de salut (11,7 %) i la inseguretat (10,4 %).

 

El pessimisme o l’optimisme segons els barris, indicadors de benestar?

Respecte a la relació de les persones amb el seu barri, el 73,1 % dels/les hospitalencs/ques entrevistats se senten molt (29,2 %) o bastant (43,9 %) satisfets de viure al seu barri, davant d’un 25,2 % que n’està poc o gens satisfet. El 51,3 % de les persones entrevistades pensa que la situació del municipi millorarà a curt termini. Un 7,5 % pensa que quedarà igual i un 23,5 % que empitjorarà. Dins d’aquestes respostes optimistes o pessimistes/realistes, destaca el pes generacional. És a dir existeix una bretxa també en aquesta qüestió, essent la gent jove la més positiva i detectant un increment de les perspectives de futur més negatives, entre la gent consultada de més de 50 anys.

Quan es pregunta sobre l’evolució futura de l’economia familiar, el 40,4% de les persones entrevistades creu que la seva economia familiar es mantindrà igual durant el proper any.  De nou, el factor barri afecta a les respostes. Existeix una gran diferència segons districtes. Els residents als districtes III (Santa Eulàlia i Gran Via Sud) i VI (Gornal i Bellvitge) són els que consideren que la situació del seus barris ha millorat i també creuen que ho continuarà fent durant els propers dos anys. D’altra banda, els habitants dels districtes II (Collblanc – la Torrassa) i IV (Florida i les Planes) són els que es mostren més pessimistes per l’evolució dels últims anys. Els del Districte IV (Florida i les Planes) són, a més a més, els que més opinen que el municipi continuarà empitjorant durant els propers dos anys.

 

Sentiments polítics

Abans de preguntar per la seva percepció ideològica, potser estaria bé establir uns criteris i compartits per a jugar amb els mateixos imaginaris col·lectius. Però tanmateix, caldria citar les respostes rebudes. Es manté una majoria amb posicionaments d’esquerres (42,8%) o centre-esquerra (19,5%).  Entre la resta de consultades, un 11,3% diu ser de centre; un 5,3 %, de centredreta i un 4,6 %, de dreta, mentre un 5,4 % es declara apolític. Igualment destaca queel nombre de persones consultades que es consideren i defineixen com a indepedentistes, puja fins al 21,4%.

Anàlisis que amaguen altres diagnosis

Igualment dins del baròmetre L’H 2017, queda recollit el grau de coneixement dels regidors/es dels altres grups polítics, a l’oposició municipal. En aquest sentit, cal destacar la pujada del portaveu /regidor del grup CUP-PA, assolint el 0,8% de reconeixement (l’any 2016 l’indicador va ser del 0,2%) i situant-se per sobre de totes les regidores de Canviem, Ciutadans, PP i fins i tot d’alguns/es membres de l’equip de Govern local, equiparant-se amb el portaveu d’ERC, Toni García o amb el Regidor de Cultura i del Districte III, David Quirós.

Igualment, al baròmetre també queda recollida la valoració de la tasca feta des dels grups municipals, amb una òptica municipalista. En aquest sentit, es curiós veure com la CUP – Poble Actiu queda el segon pitjor valorat, si fem una mitjana entre l’opinió de totes les persones consultades. Però quan desgranem la valoració, en funció del segment ideològic, resulta interessant comprovar que la tasca municipalista de CUP-Poble Actiu a l’Hospitalet, quedaria aprovada per les votants d’ICV-EUiA-Pirates amb un 5,9; per les votants d’ERC amb un 6,5 i gairebé amb un aprovat per les de CiU, amb un 4,8; destacant el grau de satisfacció de les votants de la CUP-Poble Actiu, amb un 7,3 de mitjana.

On s’informa la gent?

La manca de mitjans d’informació locals independents, ocupats només amb l’actualitat de l’Hospitalet de Llobregat (una gran ciutat de gairebé 260.000 habitants), és un dels condicionants, des del nostre punt de vista. Aquest seria un dels motius que explicaria el grau de desafecció veïnal amb les problemàtiques, dinàmiques i qüestions municipals que es dirimeixen generalment des de l’Ajuntament de l’Hospitalet.

El 34,7 % dels hospitalencs/ques expressa que s’assabenta de les coses que passen a la ciutat a través de l’anomenat Diari de l’Hospitalet (Butlletí municipal). Un mitjà públic que durant els últims anys ha estat el centre de moltes crítiques, per la seva manca de pluralitat informativa i per fer d’altaveu bàsicament de l’acció de Govern del PSC. A continuació, com a fons d’informació local apareix amb força el “boca-orella”, amb un 20,7 % de les persones consultades, la Televisió de L’H suma un 12,7 % de les respostes i les xarxes socials oficials de l’Ajuntament el 9,1 %. Destaca que un 12,3 % de les persones entrevistades no s’informi del que passa a la seva ciutat.

Quan es consulta quins són els mitjans de comunicació a través dels quals s’informa la gent al municipi, aflora de nou la bretxa generacional. Mentre els menors de 35 anys afirmen que s’informen més amb Internet que amb la televisió, la TV continua essent el mitjà preferit de la gent de més de 35 anys. Entre els canals de televisió, TV3 assoleix el primer lloc com a canal preferit per part del 25,7%. A continuació, La Sexta (13,7 %), Antena 3 TV (11,5 %), La 1 de TVE (10,7 %) i Telecinco (7,3 %). A molta més distància, Cuatro (1,6 %).

Els/les hospitalenques que s’informen a través d’internet, ho fan principalment a través de les versions online dels diaris (93,9%), sobretot lavanguardia.com (31,4 %), elperiodico.com (24,8 %) i elpaís.com (11,6 %). A més distància, apareixen l’ara.cat (7,4 %) i elmundo.com (5,1 %). Un 25,7 % diu que s’informa a través de les xarxes socials i un 11,2 % a través de cercadors d’internet. La Cadena SER (19,1 %) i RAC 1 (18,1 %) són les emissores preferides entre els que diuen informar-se a través de la ràdio, seguides per Catalunya Ràdio (12,3 %), Onda Cero (5,7 %), Radio Nacional (5,6 %) i la COPE (5,4 %). Entre els ciutadans que s’informen a través de la premsa, els diaris que prefereixen són La Vanguardia (32,5 %) i El Periódico (31,8 %), en ambdós casos la versió castellana és la més llegida. Els segueixen El País (6,2 %) i el diari gratuït 20 Minutos (5,5%), mentre que la resta de diaris no arriben al 4 %.