PROPOSTES DE CUP-POBLE ACTIU A LA COMISSIÓ DEL NOMENCLÀTOR 2018 DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

El passat dimarts 17 d’abril va tenir lloc la primera reunió de la legislatura 2015-2019 de la Comissió del Nomenclàtor de l’Hospitalet de Llobregat. És a dir, l’espai municipal que cada quatre anys aproximadament, es reuneix per a decidir quins carrers necessiten nous noms, quins noms actuals de carrers o avingudes no són els més adients o mereixen una reflexió sobre la seva renovació i també per tal de rebre propostes per part de la ciutadania. Segons hem pogut saber per fonts municipals, aquest any serà el primer cop que les propostes de canvis de noms de carrers passi per algun mecanisme de participació ciutadana. Encara no sabem quin i tampoc com es pretén dur a terme.

CUP-Poble Actiu, com a grup municipal de l’oposició a l’Ajuntament de l’Hospitalet, tenia la capacitat d’elevar propostes a la Comissió i ens hem fet ressò de les demandes de diversos col·lectius. A continuació, compartim el contingut del document enviat a la Comissió del Nomenclàtor.

Plaça Pedro Álvarez:

El passat mes de desembre de 2017 es complien 25 anys de l’assassinat del jove Pedro Álvarez a l’Avinguda Catalunya de l’Hospitalet de Llobregat. Un crim encara per esclarir que ja forma part de la història negra de l’Hospitalet i en el que l’únic sospitós, presumptament un agent de la Policia Nacional, va sortir en llibertat sense passar per cap judici. Sentint la demanda de la Plataforma Pedro Álvarez, que porta dècades donant suport a la família per a exigir justícia i l’esclariment del cas, i tenint en compte a més a més, la recomanació de la nova Síndica de Greuges de l’Hospitalet de Llobregat, el grup municipal CUP-Poble Actiu vol elevar a la Comissió del Nomenclàtor que es reuneix enguany, la proposta de canviar el nom de la Plaça Granada pel nom Plaça Pedro Álvarez (o plaça Plataforma Pedro Álvarez, o Plaça Família Álvarez, etc).

D’aquesta manera, l’Hospitalet de Llobregat podria retre un petit homenatge i reconeixement a la lluita per la veritat i la justícia de la Plataforma Pedro Álvarez des de fa més de 25 anys.

Els arguments per a demanar el canvi de nom d’aquest espai de la ciutat són, per una banda, el poc coneixement veïnal del seu nom oficial ‘Plaça Granada’ essent més conegut el seu nom no oficial: ‘Plaça dels Escacs’. També per la seva proximitat física al lloc on va succeir el crim. Tanmateix, aquesta petició també podria servir per a qualsevol carrer o espai proper a aquesta zona de la ciutat.

Aquesta petició per a canviar el nom de la Plaça Granada pel de Pedro Álvarez, compta amb el suport i defensa dels grups municipals CUP-Poble Actiu, ERC, CiU i ICV-EUiA-Pirates; a més més del suport específic de la nova Síndica de Greuges de l’Hospitalet, qui ha emès aquesta resolució, i també del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, que ha confirmat a la Plataforma Pedro Álvarez el seu suport a la proposta i  a la campanya per a comptar amb el nom de Pedro Álvarez al nomenclàtor de la ciutat.

Feminització dels carrers / Més noms de dones:

A la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat existeix una bretxa de gènere evident, també als noms dels carrers. Manquen noms de dones.

Per això, fem un recull de noms seleccionats per grups feministes de la ciutat,  com a adients per a portar el seu nom a un carrer, plaça  o avinguda. Propostes del grup Feminisme Revolucionari L’H:

  • Buensuceso (Sesi) Villegas
  • Maria Ginesta
  • Micaela Chalmeta
  • Magdalena Bonet
  • Berta Cáceres
  • Maria Mercè Marçal
  • Sonia Rescalvo
  • Maria Montessori
  • Clara Zetkin
  • Carrer de les Teixedores
  • Carrer de les Dides
  • Carrer de les Abortadores
  • Altres noms de dones feministes o col·lectius laborals tradicionalment feminitzats

 Visibilització lluita col·lectius LGTBI:

Fent-nos ressò de la demanda expressada des de l’Observatori contra l’Homofòbia, el grup municipal CUP-Poble Actiu vol proposar també, a la Comissió del Nomenclàtor que un dels nous noms assignats a la ciutat, sigui:

Carrer o Avinguda 28 de juny, com a símbol de l’esperit de llibertat i lluita dins la ciutat de l’Hospitalet.

Aprofitant l’oportunitat de revisar i si s’escau, de modificar el nomenclàtor dels carrers de l’Hospitalet de Llobregat, exposem la iniciativa de considerar el nom de 28 de juny a una de les vies públiques de la nostra ciutat.

Creiem fermament que els carrers dels barris de les ciutats han de ser un reflex de la societat en la qual vivim. Els carres, les vies, les avingudes, els llocs públics, defineixen la ciutat i les persones que hi vivim. La societat és diversa i és per aquest motiu que considerem oportú el nom 28 de juny per a un dels nostres carrers. Es tracta d’una data històrica, considerada com el dia que es commemora i reivindica l’alliberament de la diversitat afectiva, sexual i de gènere, de l’alliberament LGTBI que es va produir a les revoltes del Stonewall Inn, marcades per l’enfrontament amb la repressió policial cap a les identitats i orientacions sexo-afectives que no formen part de la normativitat, ja que aquell espai era un dels pocs on es podien expressar de forma lliure i diversa. És una de les dates internacionalment reconegudes i d’un alt coneixement social.

A Catalunya, ens dotem de la Llei 11/2014, per a garantir els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals, Transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, una eina que cerca la igualtat i la no discriminació i que al seu corpus tracta diferents àmbits de la vida social, tot i que no fa esment en concret del nomenclàtor dels carrers, aquesta iniciativa estaria d’acord amb l’objecte i finalitat (articles 1 i 2 respectivament) de l’esmentada llei.

Encabir aquests noms a carrers, avingudes o d’altres llocs públics del nomenclàtor de la ciutat, ens encamina cap a la pedagogia social i cap a la representació de la diversitat afectiva, sexual i de gènere, no només cap a aquelles persones que es poden identificar com a LGBTI, sinó com a una societat que representa i reflecteix la pluralitat. A l’Estat Espanyol, existeix una referència de carrer amb aquest nomenclàtor, es troba a la comunitat de Madrid, concretament a Rivas – Vaciamadrid, amb motius reivindicatius i de memòria històrica. El nomenclàtor també és un reflex de la nostra història i en aquesta hi tenen cabuda les fites aconseguides pels drets de les persones LGBTI.

Creiem que és una oportunitat que podem aprofitar per sumar-nos a aquestes iniciatives, un gest simbòlic però que ens apropa a les diferents realitats dels nostres barris i de la nostra gent. En definitiva, un gest cap a la diversitat i la igualtat.

 

El 28 de juny es commemora aquesta diada a favor de la tolerància. Aquesta és la història del moviment que ho va originar i l’explicació del perquè la seva lluita segueix encara vigent.

Corria l’any 1969 quan un grup de policies armats va entrar al bar Stonewall Inn, localitzat al barri novaiorquès de Greenwich Village, Estats Units, conegut per permetre l’entrada de persones homosexuals i transsexuals.

Les batudes dels uniformats en aquest tipus de llocs que emparaven a aquells que s’atrevien a ser i estimar al marge de les imposicions socials més tradicionalistes, van ser  habituals al país nord-americà durant els anys 50 i 60. Ambdues dècades es van caracteritzar per una forta criminalització, opressió i persecució de gais i persones transsexuals amb el beneplàcit del Govern.

A Catalunya se celebra des del 1975, any en què es va realitzar la seva primera edició a les Rambles de Barcelona, organitzada pel FAGC.

El 28 de juny és la data més important del moviment LGTBI. Simbolitza la lluita pels drets i llibertats. El col·lectiu LGTBI precisa donar a conèixer la seva memòria històrica per a generar un imaginari on reconèixer-se.

A diferents municipis de l’Estat Espanyol s’ha incorporat al Nomenclàtor la denominació “Carrer 28 de Juny, dia de l’Orgull LGTBI”.

Entre d’altres:

  • Rivas Vaciamadrid
  • Màlaga
  • Irun
  • León

L’Hospitalet es convertiria en la primera població de Catalunya d’incorporar aquesta importantíssima commemoració al seu Nomenclàtor.

Visibilització de la història de lluitadors/es de la ciutat:

Francesc ‘Quico’ Sabaté i Llopart:

(L’Hospitalet de Llobregat, 30 de març de 1915 – Sant Celoni, 5 de gener, 1960), més conegut com “Quico Sabaté” o “El Quico” va ser un guerriller llibertari hospitalenc. Màxim exponent de la guerrilla urbana antifranquista a Catalunya, implicat activament en la resistència en contra del règim de Franco. Va morir assassinat per la repressió franquista.

Carrer Buenaventura Durruti: 

(Lleó, 14 de juliol de 1896 – Madrid, 20 de novembre de 1936). Durruti va ser una de les figures més rellevants de l’anarquisme ibèric i de l’organització sindical CNT. Va morir al començament de la Guerra Civil Espanyola lluitant amb el bàndol republicà, al capdavant d’una formació de milicians coneguda com a “Columna Durruti”. La fort presència històrica anarquista a l’Hospitalet, especialment al barri de la Torrassa, fa que la figura de Durruti estigui fortament arrelada a la nostra ciutat.

Carrer 1 d’Octubre:

Volem un reconeixement públic per a la gent que l’1 d’Octubre de 2017 va defensar la seva sobirania i la seva llibertat política, amb la celebració del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya.

PROPOSTA DE LLISTAT DE NOMS DE CARRERS DE L’HOSPITALET QUE CALDRIA CANVIAR:

Carrers Pendents de normalitzar en català:

Abedul Bedoll

Amapolas Roselles (ja existeix un carrer amb aquest nom) caldria un nom nou

Uva Raïm

Hierbabuena Menta

Naranjos Tarongers

Rosa de Alejandría Rosa d’Alexandria

Casa Nova Sembla que va ser una mala transcripció de Casanova, Rafael de Casanova, el darrer conseller en cap de Barcelona, ferit al setge de Barcelona de 1714.

Galvany Sembla que el nom originari del carrer era Galvani i que fa referència al científic italià Luigi Galvani precursor de la pila elèctrica. El carrer no té res a veure amb el nom català de Galvany.

Carrers proposats a canviar de nom, per qüestions de Memòria Històrica:

Mossèn Jaume Busquets

El mossèn Jaume Busquets va ser rector de la Parròquia dels Desemparats, a la Torrassa, des del 1942. Des del 1937, durant la guerra civil, va ser capellà castrense del regiment d’infanteria Badajoz 73, i amb ells va entrar a Barcelona el gener de 1939 per la Diagonal. El mateix any va ser assessor de la Falange al districte XII de Barcelona i el 1942 va ser nomenat rector de la Parròquia del Desemparats, llavors encara en construcció. Amb la col·laboració de la Guardia Civil va forçar a antics militants anarquistes a treballar en aquesta reconstrucció.

La seva tasca al barri va ser la de facilitar un fort control social per part del nou règim, en un barri de tradició llibertària. Visitava regularment les escoles i acadèmies del barri (llavors no hi havia cap escola pública) exercint una forta pressió sobre les criatures. Presumptament va actuar com a abusador sexual d’infants, i durant uns anys el Bisbat el va recloure en una casa d’acollida. Va tornar a la seva parròquia on editava una revista amb el nom d’arrel feixista “Consigna”.

A l’interior de l’església hi ha un gran mural on apareixen representades la figura de Crist, del Papa Pius XII, del Bisbe Modrego i d’ell mateix.

És clar que una figura com aquesta no mereix l’homenatge de tenir un carrer amb el seu nom, just al barri on va cometre totes aquestes activitats.

Gonçal Pons Es feia dir Gonzalo Pons, regidor del primer consistori franquista de l’Hospitalet, d’ideologia falangista i propietari de terres al carrer amb el seu nom.

Isabel la Catòlica De deixar aquest nom cal posar Católica, no Catòlica. Figura històrica. Personatge sinistre que va enviar-nos la Inquisició a Catalunya.

Joan Carles I  (proposta afegir-hi el malnom de El cazaelefantes )

Los Castillejos Campament militar al municipi d’Arbolí (Baix Camp) destinat als que feien milícies universitàries. Actualment abandonat. Cal recordar una instal·lació militar franquista?

Mare de Déu de Montserrat, carrer El nom originari era Montserrat i feia referència al massís, caldria tornar a l’origen. Amb el nom de Mare de Déu de Montserrat ja hi tenim una plaça.

Pius XII Figura històrica. Papa Integrista que va fer el joc al feixisme i al nazisme, que va mirar cap una altra banda amb l’holocaust i acceptà el nacionalcatolicisme franquista.

Príncep de Bergara Títol nobiliari que s’adjudicà al General Espartero (figura històrica) que entre les seves gestes hi té el bombardeig de Barcelona.

Tomás Giménez Va ser l’alcalde de l’Hospitalet durant la dictadura de Primo de Rivera. Va posar el seu nom a l’avinguda on inaugurà una estàtua amb la seva imatge que afortunadament va desaparèixer, però l’avinguda continua amb el seu nom.

Churruca  (s.XVIII) Figura històrica. Militar, científic, alcalde de Motrico. Va morir a la batalla de Trafalgar.

Doctor Ramon Solanich i Riera Metge i polític franquista. Va ser Alcalde de l’Hospitalet (Caldria canviar-lo)

El Empecinado Figura històrica. Malnom de Juan Martín Díez, militar espanyol, líder guerriller durant la Guerra del Francès.

General Manso Figura històrica. Fill de Borredà (Bergadà). Es distingí com a oficial d’una partida de miquelets a la Guerra del Francès. Va acabar inserit a l’exèrcit espanyol.